Una galleda de platja?
No pot ser! Com s’hi
juga, a això?
Amb la desimboltura de les criatures,
teclejo. La icona em duu a un castell de sorra molt gran. L’aigua de mar em mulla els ditets dels peus. Les puntes d’escuma porten brots
d’alga a la platja on tothom està fent el seu castell. Tinc sorra i aigua i un
tancat amb travesses de fusta que pertanyen a la companyia de ferrocarrils.
Però, per a mi, allò que vol ser una
platja, no és sinó un tancat enmig d’un jardí. No tinc aigua. Teclejo com si
anés a preu fet. Bellugo la icona d’aquí cap allà, faig saltirons. Progresso.
Guanyo punts. Estic a punt de guanyar. He de trobar pistes noves. Rumio
circuits alternatius. Teclejo. Guanyo una pala vermella i un rasclet groc. Ja
no hauré d’allisar les petites dunes amb la mà plana. Pressiono, grato, furgo, escombro
les restes que considero poc aprofitables. Clic. Segueixo. Clic. Encara no m’he
mort. Eufòria. Faré un palau de sorra. Les onades m’amaren entre les natges. Noto un fred sensible. Canvio la vida extra
per caragoles. D'aquelles que si hi pares bé l’orella, sents l’oceà, un
remot soroll d’ones. Sobretot si t’hi fixes bé.
Res. He gastat punts i estic com animal estacat
en aquesta mena de quadrilàter acotat en terra de secà. No puc fer un castell
amb sorra i prou. Em fa falta aigua.
El joc se m'està fent quiet, etern i immutable. Tot per a mi, i, en canvi, no soc capaç d’assolir el nivell següent. Clico 'joker'. Well done! Em trobo una galleda plena fins al cap d’amunt. És blava amb una sanefa
geomètrica: m’agrada la nova icona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada