La trucada-8

 La trucada 8

Una trucada, sempre a la mateixa hora. —L’agafo,  o no l’agafo? 

      —Truco a aquesta hora  perquè fins ara no acaben la sèrie que a mi m’agrada.

       —Tan urgent és el que m’has de dir?

       —Si i no. Ets la meva germana i no m’agrada que parlin de tu. És que no teniu res més per posar-vos que no sigui anar vestits d’esport, mostrant el tipus de panxa contents? —La Carolina l’escridassà des de  l’altre cantó del fil. —Ahir us van veure a tots dos passejant amb xandall. I era a la tarda, d’un dia de festa.  Això no fa per tu, Paquita. Almenys hagués estat una peça moderna, però era de l’any de la picor! Blau marí amb ratlles blanques a cada costat. 

       —Només va darrere el seu marit, amb la Penya del Barça amunt i avall, deixà anar la senyora Pia.  

       —I a on  vols que vagi amb el seu home? —etzibà la Patro. Un baliga-balaga  que no sap ni conduir?

       —I tu per què t’hi vas posar? Per fer llenya, també?

       —I tu com tens el valor de dir això?  Jo, el que volia era defensar-te.

      —A mi no m’ha de defensar ningú de res —li etzibà la Paquita. Ja sóc prou gran. I, d’ara endavant, si vols parlar amb mi, truca’m de dia.  

        Li ho volia explicar a la meva filla, però desprès de la història d’aquell cap de setmana,  vaig pensar que potser em diria que he d’anar al psiquiatre. 

        De totes maneres, ben mirat,  crec  que pitjor hauria estat  si se n’haguessin assabentat  les veïnes, de la nostra aventura nocturna.  De vegades no deixen de tirar-me indirectes. Sembla que em miren com un bitxo raro, que no surt del niu.  O potser és que em tenen enveja!!!

La Trucada 7

 

    La Paquita comença a estar fins al capdamunt de sa germana. Tots els embolics que li ha conegut han estat amb botiguers de l’entorn.

Que si el practicant de la farmàcia, que si l’encarregat de la botiga de Vodafone, el cap de la ferreteria del barri… 

    També, fa temps, va tenir un afer amb l’home que portava el quiosc de diaris.Ho va deduir perquè de sobte va començar a apilar revistes de tota mena. Recorda haver vist, a casa seva, col·leccions de llibres d’història, de ciències, de salut i reculls de novel·les.

    Ella pensava  «Quina afició té ma germana per la lectura, i quanta cultura està arreplegant!» Però quan descobrí altres tipus d’exemplars, com «El cos humà», «El desenvolupament dels rèptils», «Varietat d’ocells», i d’altres, va considerar que allò no era normal.

 I burxant, burxant, la Carolina va acabar per confessar-li que mantenia una relació amb el quiosquer.

 

    Ella és deu anys més gran que la Carolina.En plena maduresa, li tenia una mica d’enveja, pel fet d’haver conegut tants homes, i per la facilitat de mantenir relacions sanes i fresques, ja que ella, la Paquita, des dels divuit anys que havia estat amb el mateix home. Comprometre’s amb en Miquel de tan joveneta li havia donat estbilitat, però ara pensa que potser li hauria agradat tenir algun embolic amorós de tant en tant, encara que a hores d’ara ja no ho necessita.

 

    Però quan la Carolina li va trucar per dir-li que el seu nou amant era l’encarregat del supermercat, això ja la va superar! La Carolina tenia idees molt rocambolesques i era capaç d’inventar-se qualsevol història per fer que, d’alguna manera, sa germana conegués la seva nova adquisició d’una forma diferent.

 

 

 

 

La trucada 6

 Al final la Carolina l'ha trucada a ella.

    —Paquita, què passa, dona? Vàrem quedar que em trucaries. Fa quinze dies i encara espero.

Quan la Carolina Toll fa aquesta veu, malament rai. Amb què em sortirà, ara, aquesta? pensa la Paquita.

    —T'he trucat un munt de vegades i no m'has contestat. Que és que et fas l'ofesa o què?

    — L'ofesa, jo? Només dius bajanades, Paquita. 

    —Bé, deixem-ho córrer. Què vols?

La Carolina només vol xerrar una estoneta. Sembla que té un neguit al pit, que no li marxa amb res. Ni amb  passiflora, ni amb valeriana, ni amb  til·la, ni amb cap herba coneguda. Sa germana li diu que no s'angoixi, que és pitjor. Que respiri, que es relaxi i que faci l'esforç d'ordenar els seus pensaments perquè quan li expliqui el que sigui que li vol explicar, ella, la Paquita, no es faci un embolic, com l'última vegada, que li va semblar que li deia que tenia un amant.

       —Carolina, no m'ho vaig creure. Vet-ho aquí.

    —Per què? Et sembla que jo no puc tenir un amant? 

    —Ui noia, si que gastes mal humor, avui. Au, va, digues. Qui és, aquest amant que t'ha trastocat, eh?

    — Ai, Paquita... Ni més ni menys que aquell home fornit de qui et parlava no fa gaire. Recordes?

La Paquita ja té el cap en un altre lloc. Ha de parlar amb la nena, que l'altre dia es va espantar...La veritat és que no li fa gaire cas, avui, a sa germana.

    —... i doncs, ja que ho vols saber, l'home fornit, de dits gruixuts i tot ben fet és... 

L'encarregat del supermercat! 

       —Ave Maria Puríssima—fa la Paquita, tot senyant-se.

LA TRUCADA - 5

 

Ha entrat amb la seva clau. Mai gosa fer-ho. Sempre pica al timbre primer. Des que va marxar per anar a viure amb l’Arnau, va tenir clar que quan anés a casa dels pares, havia de picar abans d’entrar. Però aquest matí, en veure que el pare no arribava a buscar a la nena per dur-la a l’escola, i després de trucar al mòbil de tots dos vàries vegades, sense obtenir resposta, l’ha portada ella mateixa. Mentrestant, els nervis se li anaven posant al pit i els mals pensaments al cap. Per això, ha trucat a la feina dient que arribaria tard. Tard! Més li valdria haver dit que no arribaria.

Pel camí d’anada a casa dels pares, un cotxe li ha frenat de cop i sense tenir temps de reaccionar, l’ha envestit, provocant tot un seguit d’improperis procedents del propietari excessivament emprenyat, del cotxe abastat.

Ha arribat amb el fetge a la boca, després d’arreglar els papers per l’assegurança, amb l’ajuda d’un policia fora de servei, que anava darrere d’ella i que segons ell, l’experiència, l’ha fet frenar a temps. Perquè els accidents en cadena passen quan la gent es distreu al volant i bla, bla, bla. Sense adonar-se’n i amb tot el que tenia a sobre, s’ha trobat lidiant amb un malcarat i amb un prepotent alhora.

No volies caldo? Té, dues tasses!

En travessar el vestíbul, el primer que ha vist a la taula del menjador, han estat les dues ampolles; una de cava buida i una altra de bourbon amb quatre dits, dos gots grapejats i bruts, restes de xocolata i maduixes en un bol tombat i la llum de la làmpada de peu encesa. Se n’ha anat de dret a l’habitació i en obrir la porta, els ha vist allà, entortolligats i dormint la mona del que semblava havia estat una nit mogudeta.

S’ha quedat palplantada als peus del llit, amb la ràbia pujant-li gola amunt. I pensar que ha estat a punt d’un atac de cor creient que els havia passat alguna cosa greu! De sobte, la Paquita obre els ulls i la veu. De mica en mica i sense dir res, sacseja a en Miquel que l’abraça volent fer-li petons, mig adormit encara. La Paquita se’n desfà i es lleva mirant fixament la vena inflada del coll de la seva filla i, dissimulant un glop amarg i un mareig terrible, li diu tímidament:

──Nena, passa carinyo. Prepararé unes infusions de passiflora que vaig comprar al súper, i que m’han dit que son oli en un llum per l’estrès i l’ansietat.