ES QUEDAVEN SOLS A LA PISTA
Si supieras…
En Jaume agafa la mà de l’Eulàlia i ella es deixa arrossegar, totalment seduïda.
Que aún dentro de mi alma…
A la pista tothom s’aparta.Els coneixen. Són grans ballarins.
Conservo aquel cariño…
Ben aferrats, ni un pas en fals. Roden, es contorsionen.
Que tuve para tí…
L’Eulàlia se li abraça ben fort i obeeix els passos que ell li fa fer.
Les boques dels espectadors s’obren, Els ulls admiren.
Quien sabe si supieras
que nunca te he olvidado
Ell obre els ulls i descobreix que està sol.
Volviendo a tu pasado,
te acordaràs de mi.
Una llàgrima rodola per la galta d’en Jaume. No hi ha pista de ball. L'Eulàlia li agafa una mà i el mira, amb ulls espantats. Ell es regira entre els llençols i tanca els ulls, aquest cop, per sempre.
Escolta el tango, si et ve de gust...
Montse Medalla- Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada