CARPE DIEM
La meva parella em diu “carpe diem”. Aprofita la vida, no saps que passarà demà. Està disposat en qualsevol moment a fer i desfer, viatjar arreu, anar i venir sense descans i a mi, se’m fa una muntanya decidir-me. Ja hi haurà temps -li dic. M’angoixa pensar que la família em necessitarà i jo no hi seré. Tinc clar que no soc imprescindible, però el cap em fa aquestes malifetes.
I avui sé que tenia raó. He travessat el carrer sense mirar, amb els pensaments ves a saber on i m'he despertat a l’hospital amb les dues cames i els braços enguixats. Només rumio quan podré anar a la muntanya, al mar, i viatjar a aquell lloc que a ell li fa tanta il·lusió. Encara hi seré a temps? “Carpe diem”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada