dijous, de juliol 07, 2022

Amor

Amor


Una parella d’avis s’asseu en una terrassa d’un bar, entre sol i ombra. El sol, per ella. L’ombra, per ell. Contemplen la vida al seu voltant. Són fills de la postguerra i han lluitat força per tenir un estatus. El pare d’ell va fer la guerra, del bàndol equivocat, segons com t’ho miris… El d’ella era al bàndol guanyador, també segons com t’ho miris. Però ella no està gaire tranquil·la, al respecte. Ja fa temps que no sap què pensar.


Dues taules més enllà, un pare, una mare, cinc fills i dos gossos enormes. Tant els fills com els gossos fan exactament allò que els dona la gana, sense cap mena de censura ni límit. Ni tan sols quan molesten els altres.


Ell diu que ja era hora que la gent pugui fer allò que li surt de l’ànima. Ella, que ja no hi ha educació. Ell, que quin escàndol, tenir tants fills, amb el món tal com està. Ella, que els fills són una benedicció de Déu Nostre Senyor.


Quan s’aixequen de la taula, ambdós estan convençuts que l’amor i només l’amor que senten l’un per l’altre, ha fet aguantar una parella en la què cadascun dels membres pensa de manera radicalment diferent.

Foto treta d'una pàgina de google.


Montse Medalla, per Cornèlia Abril.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quanta veritat en aquest relat Montse. Aixó és l’amor en esència.