dijous, de setembre 30, 2021

Tornar, escriure, llegir...

 Tornar a casa sempre és un al·licient .Tornar després de les vacances, per molt bé que t'ho hagis passat, o per moltes coses maques que hagis visitat, fa il·lusió.

La línia del temps pot ser molt llarga, i es pot percebre com a molt curta. "Fa quatre dies que..." , "Sembla que va ser ahir que vam fer, que vam anr, que va néixer..."

Cornèlia Abril ja fa sis anys que treballa. Ja porta tres llibres publicats i va pel quart, que ja no trigarà gaire a sortir.

Per això, dins d'aquesta línia del temps, més llarga o més curta —depenent de la percepció de cadascuna de nosaltres— hi tenim totes les vivències, els moments bons i els no tan bons, les feinades per aconseguir objectius, les reunions, ara també les reunions en línia —que també tenen el seu què—. I aquesta llarga o curta línia, ens va mostrant un camí de treball, que ben aviat compartirem amb vosaltres.

Escriure esdevé un treball de picar pedra, no tan feixuc com estimulant. Però no deixa de ser un gran esforç, igual que representa un gran esforç, en aquesta societat actual nostra, dominada per mediàtics i famosos, que Cornèlia Abril intenti fer-vos arribar el seu nou treball.

Persistirem! Us anirem comentant les vicissituds, els moments de joia i també de nervis, i, així que puguem, us oferirem el quart llibre, que estem arrodonint amb tota la il·lusió.

Cornèlia Abril ha tornat a casa. Voleu compartir les seves inquietuds?

Comencem a acomiadar-nos dels nostres estius i entrem de ple en una tardor curulla de lectura i d'escriptura!




2 comentaris:

Matilde Nuri ha dit...

I per què no hauríem de persistir?
Si treballem amb absoluta llibertat de moviment i de pensament. L'altra cosa deu anar a parar més enllà de l'escriptura, una mica un ¿com t'ho diria? allò del fet per encàrrec.

Maria Aladern ha dit...

Tens raó, Montse. Per mi és com si tornés de vacances i em trobés la feina feta. Unes vacances curtes, però que han trencat el ritme. Ara, tornar a començar, o més ben dit, a gaudir del que hem anat construint, com tu molt bé dius, amb la pedra que hem picat un dia darrere l'altre.

Per la meva part, és la primera obra que comparteixo amb Cornèlia Abril, participant de les idees de les autores més veteranes, però sense renunciar a la meva creativitat.

Esperem amb ànsia que ben aviat el nostre llibre surti de l'impremta i tots plegats ho puguem celebrar.