Letizia
Ahir, arrambadets al sofà, anava tot rodat, fins que em va
explicar que li havien ofert una feina per fer de Letizia. No al teatre, en una
paròdia musical, ni a la tele, al programa de sàtira política. No: havia de ser
la doble de la reina en actes públics i oficials.
Me la vaig mirar, divertit; la meva mà buscant un contacte innocent
amb la seva. Havia fixat els ulls en aquelles esferes blaves com dues
flamarades de gas, i ara era el torn del meu somriure, el millor que tinc. Les
dents blanques i alineades, les que són naturals, sempre obren portes i cames.
Vaig riure, però ella s'ho va prendre molt malament.
Tros d'imbècil, que t'ho dic en sèrio, que la reina
està cagada amb els independentistes i els podemitas, i creu que la
volen matar. I ara, amb la Covid, no surt de casa, ni ella ni les nenes. Que
això ve de molt amunt, a Sarsuela ja tenen un doble del rei, segur, però a mi
això no m'ho han dit. Moncloa n'està al cas; tot plegat és una conxorxa. Però
si soc clavada a ella, que no ho veus? Dues gotes d'aigua! Jo m'ho he vist a
venir i he dit que no. Si sé massa coses, no tindré altre remei que acceptar
perquè, en cas contrari, em mataran ells a mi!
Em va escopir tot això com una actriu inflamada durant un
monòleg gloriós. La Teia, aclofada a la butaca d'orelles, assentia amb el cap mentre
feia mitja, com sempre. Abans la trobava guapa, però ara sembla la iaia de
tots. Quan li vaig llogar l'habitació, deu fer poc més d'un any, vaig aprofitar
una distracció seva al llindar de la porta per segellar el nostre acord amb un
petó. Tenia els llavis mig oberts, i vaig ficar-hi la llengua.
—Suposo que em vols deixar clar que no ets gai —va dir ella,
amb un fals aïrament.
Jo somreia, juganer:
—L'única cosa clara és que soc actor...
—Bé, sí —va respondre, amb indiferència—: en aquesta casa,
de comèdia, en sabem fer tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada