Maria Aladern, a més d’una gran escriptora, és
una bona amiga de les components de Cornèlia Abril. Ella mateixa va
presentar a Blanes el nostre primer recull de relats “He d’anar-me’n” i també vam
gaudir del seu suport a la presentació del segon recull “ Si es fa fosc”.
El passat dijous dia 5 d’octubre vaig tenir el
plaer d’assistir a la presentació de la seva novel·la, “Escales amunt”, editada per Edicions Saragossa.
Novel·la, per cert, guanyadora del premi a la categoria “El cistell” del 9è certamen “Paraules
a Icària” convocat per Edicions Saragossa i l'Ajuntament de Barcelona, districte de Sant Martí. Cornèlia Abril, ben contentes, ja vam fer ressò del premi a través
del nostre blog:
La presentació va tenir lloc a la Llibreria
Claret de Barcelona i l’escriptor Josep M. Boixareu va ser l’encarregat d’introduïr-nos
en aquest univers descrit per la Maria. I va fer-ho a través dels seus
personatges, especialment el principal, la Dora, amb una descripció acurada i
força interessant que va combinar amb fragments de lectura de parts de la
novel·la per poder il·lustrar millor el que ens anava explicant.
La Maria, emocionada, també ens va voler fer còmplices del que havia significat per a ella escriure aquesta història. Què i qui l'havia inspirat, especialment per crear a la Dora. Ens va donar una bona pista: una tieta seva que va ser
monja! Però també altres personatges d’aquesta escala tan particular han estat
d’una manera o altra, inspirats en persones reals.
L’acte va concloure amb una recomanació final per part de l'editora, Rosa Zaragoza: no n'hi ha prou amb una lectura de la novel·la.
Amb una lletra que segurament agrairem tots
els que ja tenim una edat i la vista ens juga males passades, la narració resulta amena i es llegeix amb delit. Però compte! Segurament se’ns poden
escapar molts matisos que en una segona lectura podrem descobrir i valorar millor. Jo
ja he començat la primera lectura. I en una setmana tan estranya
i convulsa com la que hem viscut i amb el que ens espera per viure els propers
dies, s’agraeix infinitament poder fugir a estones i oblidar-nos de tot.
Gràcies Maria, per donar-nos aquests moments.
Moltíssima sort!!!
Us deixo l'enllaç d'una entrevista a la Maria per si voleu saber una mica més sobre ella, els seus treballs i els seus projectes...
4 comentaris:
Quina crònica tan bonica! I merescuda: Maria Aladern és una persona encantadora i una gran escriptora. La meva enhorabona, estimada Maria, per la presentació. Moltes gràcies, ànima felina, per ser-hi en representació de Cornèlia Abril. Vull el llibre i ara mirarè on el puc trobar. Moltes felicitats!
Gràcies, Pepa, per la crònica. La Maria es mereixia el premi!
El llibre està molt bé, Sílvia, segur que t'agradarà.
Felicitats, doncs, a la Maria -que puja les escales- i que porta el cognom d'un bonic arbust de boles vermelles.
Publica un comentari a l'entrada