La terra entre el cel i el mar, una senyera que ens recorda qui som.
Voleu un joier més ric?
És diumenge. Amb la grata companyia dels ocells que es passegen senyorialment per damunt dels nostres caps, gosem prendre-li al mar els fruits, que han deixat la seva petjada sobre la sorra. Per a nosaltres esdevé un tresor.
La contemplació de l'horitzó és una de les feines de l'home sobre la terra. És allà perquè hom pugui fer-se la il·lusió que algun dia hi arribarà.
4 comentaris:
Precioses fotos ( la de l'aigua brillant sobre les petxines és la meva preferida) i un text deliciós.
( eeehjm...les aus no son lliures. Tenen multitud de "regles" de convivència i límits marcats al seu vol i al seu comportament. Sobretot les aus que, com les gavines, viuen en grup. Però qui dubta que volar ha de ser una sensació meravellosa. )
hummm... las reglas de convivencia no coartan la libertad, las imposiciones si
Sí, tota la raó, Carmeta. M'he expressat malament. Aquests animals tenen conductes molt rígides entre ells. En una "societat", evidentment s'originen normes perquè cada individu tingui un lloc; de fet, les normes s'estableixen de manera "natural", en el sentit que preval el grup per sobre de l'individu. El comportament de les gavines no el tinc apamat, però s'ha d'assemblar a altres grups d'ocells socials. Per exemple els pardals. Tenen "torns" de vigilància: mentre el grup menja, sempre hi ha un vigilant que crida si s'acosta algun perill. Les garces també van en grups i hi ha dominàncies . És possible que un individu, pel qué sigui, rebi "l'odi" dels altres components; llavors, aquest pobre/a serà qui menja l'ùltim, el que no té parella, a qui fereixen repetidament els "seus" mateixos. Les pautes són rígides i no en sabem més no perquè no n'hi hagin, sinó perquè no hi ha gaires persones que passin la vida desentrellant els moviments de tal o qual colònia de animalons. No sé si em sé explicar. Les normes són imposicions o regles del joc o com se li vulguin dir: l'animal s'ha de moure dins un terrari invisible, a on la "voluntat personal" val poc. Gràcies i bon dia;-))
és un dels llocs encara amb platges verges, naturalesa en estat original
tinc bons records de les vegades que hi hem anat
volar deu ser molt semblant a perdre la gravetat
l'horitzó s'allunya conforme nosaltres ens hi acostem
que tinguem un llarg viatge!
.
Publica un comentari a l'entrada