Avui m'agradaria parlar-vos d'un animalet que tenim aquí a Catalunya i que es deixa veure poc. Es diu Anguis fragilis i té forma de serpent petita, unes escates fines, uns colors que van del gris clar amb una ratlla fosca a tons més marronosos i fins i tot blavencs suaus. Pot atànyer el mig metre però en general és mes petita. Viu a prop de l'aigua- és una excel.lent nadadora- i en general en llocs baixos i humits, tot i que necessita l'energia del sol per accelerar el metabolisme.
És una bestiola bonica, innocua per nosaltres, que té una "gràcia" que les serps no ténen però sí els llargandaixos i altres petits rèptils com sargantanes i dragonets: si es veu en perill, es després d'un tros de cua, que es mou una bona estona encara i distreu a l'agressor, mentre ella fuig. La cosa és que està considerada un llargandaix, no una serp. Té parpelles dobles com els llangardaixos, i sobretot, un tret que es troba a dins, a l'esquelet: a banda i banda de la columna, té vestigis del que fóren les extremitats inferiors. És a dir, aquest animal fa milions d'anys tenia potes, però l'adaptació a un medi cambiant, com poden ser canvis climàtics o adequació a l'aigua, o el què fos a que s'havia d'adaptar per sobreviure, el van fer perdre- no de patacada, sinó poc a poc- les extremitats: tal vegada a l'aigua hi havia més aliment i les potes li feien més nosa que servei...la cosa és que tenim la certesa que va canviar el seu físic i la forma de moure's.
No en tots els animals es poden trobar tan evidents pistes del què foren en altres temps, i per això aquest animaló el considero molt especial. Menja mosquits i altres petits insectes, a banda de cucs de terra i de caragols; podem dir que és un aliat dels horts i de la pagesia. Els seus noms són diferents, però tots al.ludeixen a la finesa i la lluentor: Vidriol, Nina, Llisona, Lliseta, Lluenta, Noia de serp, Serp de vidre. Si us en trobeu una, no la mateu ; és una riquesa més en la nostra fauna. Tampoc li heu de tenir por, ja que no us pot fer cap mal.
Espero que aquest petit post sobre la serp de vidre us fagi estimar-la una mica; si no podeu estimar-la, la podeu posar al grup de Coneguts o Saludats. Bon dia!
1 comentari:
Són extraordinàries aquestes psedo-serps, i és bo dierenciarles de les verdaderes serps, amb les que només i tenen el parentiu de rèptils. Si, estic d'acord amb tu, és un animalet simpàtic i amb molta gràcia.
Publica un comentari a l'entrada