Vuitanta anys és una categoria entre totes les edats. Crítica o no, -que tota la crisi sigui com el llibre, ‘La
crisi dels vuitanta’- Editorial Meteora- demà Olga Xirinacs assoleix una altra fita històrica en la
seva biografia. FELICITATS, moltes felicitats! Cornèlia Abril recolza la iniciativa
virtual que, seguint l'impuls dels darrers mesos, ha adquirit nom de pila:
blogolgaire.
Amb molt de gust, perquè cadascuna de les vuit ànimes de la
criatura literària anomenada Cornèlia Abril estima l'amiga, l'escriptora, la mestre,
la prologuista, la persona que és Olga Xirinacs. Gràcies a Montse Medalla, avui podem parlar d'un vincle afectuós fort i d'una amistat que ha ultrapassat la frontera
de la literatura per acabar lliurant-se a les pàgines escrites dels llibres.
Mentre preparàvem les presentacions de ‘He d'anar-me'n’
li vam preguntar a Olga Xirinacs com li agradava definir-se. I ens va
respondre: 'contemplativa, apassionada, irònica'.
Sempre afable, sempre intel·ligent i culta, la
conversa amb Olga Xirinacs és un intercanvi d'idees, un recorregut
per la història, un passeig per la natura; esmenta flors, adjunta fotografies,
collages; un dia parla dels àsters i els lletsons; un altre dia acompanya el
text amb una fotografia familiar o amb un col·lega en alguna celebració literària; segueix el santoral; participa, estimula.
‘Són molts els paisatges que hem caminat’, diu. I, perquè vol, projecta
cap endavant. ‘I et desitjo poder-ne caminar molts més’. Segur que sí. Gaudint de la mútua companyia.
Per a Olga Xirinacs, escriure és comunicar. I
així ho fa entendre al receptor. En totes les extensions possibles, durant les estones
que enraona, amb cada poema que regala, i, d'una manera ben concreta, amb aquesta noció
de combat i posicionament: ‘Busquem la companyonia, la paraula, l'amistat, en
contraposició a la competitivitat que ens fa durs i agressius. Si hem de buscar
un lloc al món, que sigui tendre i confiat, ètic i estètic, i fem que ho sigui
pels altres, a veure si d'una vegada vencem el mal a força de bé’. Sigui. Cornèlia Abril ha trobat a l'Olga Xirinacs en l'amistat
amable i confiada. En els mots. I en la paraula.
Faig extensiva als lectors d'aquest blog la convocatòria virtual. Celebrem l'aniversari tots plegats. Fem festa gran i diguem: per molts anys, Olga, t'estimo.
3 comentaris:
L'ànima apassionada de Cornèlia Abril no hauria sabut - de cap de les maneres- descriure els sentiments d'una manera més acurada. Però és exactament el que té/el que tinc en ment. Només que jo no diria "gràcies a Montse Medalla".Jo em vaig llançar al buit, preguntant-li si aquella Olga Xirinacs que escrivia un blog era l'escriptora i, a partir d'aquí, tot va ser tan fàcil! perquè l'Olga és senzilla i propera. I per això es fa estimar tant! moltes, moltes, moltes felicitats, Olga! Felices vigílies!
deia gràcies a tu, perquè la vostra amistat és anterior a Cornèlia Abril i per això la teva aportació em sembla remarcable
i sí, es fa estimar i estima
.
Molt bonic el vostre homenatge a l'Olga...S'ho mereix com a escriptora i sobretot, com a persona!!!
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada