dilluns, de maig 02, 2016


Enki Bilal 



Enki Bilal, nascut a Belgrad el 1951, és un dibuixant de còmics francès i director de cinema.
A l'edat de nou anys va anar a viure a París, i allí fou com als catorze va conèixer a René Goscinny
( el gran guionista d'Astèrix el gal ), qui el va animar a dedicar-se al còmic. Durant els anys setanta va treballar a la revista Pilote, amb la seva primera història, Le bol maudit


Autoretrat

Amb Pierre Christin, guionista de còmics, va treballar en un seguit de relats surrealistes i obscurs.
Durant deu anys va crear La trilogia de Nikopol, probablement la seva millor obra, i n´és guionista i dibuixant alhora.




Els seus dibuixos, immersos en un futur de malson, evoquen la fúria i la soledat, i també l'amor desesperat, sempre dins un traç impecable, punyent, definitivament elegant. Gairebé cada escena, cada imatge, ens transporten a una intensa bellesa, sota la decadència crua de ànimes i monstres.





El capítol final, Fred Equador, va ser premiat com a Llibre de l'any per la revista Lire, i és reconegut per l'inventor del Chess boxing, Iepe Rubingh, com la inspiració per a aquest nou esport.

El seu darrer treball és Tètralogie du Monstre, que evoca la ex-Iugoslàvia del futur.





Temporalment, ha reviscut la seva carrera cinematogràfica amb la pel.lícula d'alt pressupost Immortel, un intent d'adaptació dels seus llibres al cinema.

Inicialment titllat d'imitador de Moebius ( F. Giraud ), Bilal va saber trobar un llenguatge i estilisme propis. Impactant, detallista, el traç de Bilal és admirat i reconegut arreu del món.




3 comentaris:

Silvia ha dit...

Admiro molt Bilal, m'encanten els seus dibuixos foscos. Em fa pensar molt en la novel.la Neuromanter, ara no recordo el nom de l'autor. Bon dia!

Montse ha dit...

No se m'acut gairebé mai, comprar-me un còmic,fora dels diguem-ne clàssics, que llegia de petita i de jove. Actualment, Mafalda,Maitena, o, Francesco Tonucci. Tots regalats! No se m'acut, deia, i tanmateix, reconec que és un gènere segurament infravalorat, i molt millor del que algunes persones es poden arribar a pensar!

Mercè Bagaria ha dit...

Reconec que no sóc de còmics. Mai no hi he tingut tirada. Imagino que és una qüestió de costums. Ja de nena preferia els llibres que no tenien dibuixets, deia. Gràcies, doncs, per portar-nos informació d'un autor que no hi hauria arribat mai per mi mateixa i sembla força interessant. Gràcies, ànima gormanda!