Sí, molt a prop (al costat) d'allà on se celebra actualment el Mobile World Congress.
El seu nom
ESPERANÇA.
L'autor: Miquel Gelabert (Blanes, 1979)
L'escultura consta de sis cilindres de cedre del Líban, polits i pintats, units per uns cilindres més petits i metàl·lics.
L'escultura consta de sis cilindres de cedre del Líban, polits i pintats, units per uns cilindres més petits i metàl·lics.
La pintura dóna la volta en una espiral, des de baix, fins al cim. Per apreciar-ho, cal donar la volta i anar-la seguint amb la mirada.
Al costat, un petit cedre del Líban, plantat.
"Jo et prenc, Terra, un arbre, per fer-ne una escultura. Però te'n torno un altre, i tinc l'esperança que creixerà fort".
"Vivim en l'esperança que algun dia s'acabaran els conflictes, al territori del qual, simbòlicament, procedeix l'arbre".
A nivell personal, hi ha, també, un joc de paraules. L'autor viu, actualment, en una casa del carrer de l'Esperança, i és allà, on l'ha creada.
Una escultura també és poesia.
5 comentaris:
el cedre és un arbre sempre verd, el color de l'esperança
em sembla una idea rodona, fer l'escultura i plantar un arbre, tenint cura de la petjada ecològica, sensibilitat i consciència que cal encomanar, som inquilins en aquest món, i l'hem de respectar
enhorabona!
La intenció és bonica. L'escultura, quadra amb els edificis del seu voltant. Bona notícia!
Si pots, Mati, et recomano que passis per allà. És molt més reeixit en directe!
Efectivament, Sílvia. L'entorn també s'ha tingut en compte i aquella zona és totalment nova. Personalment, amb esperit cornelià, diria que arquitectònicament està ben aconseguida, però urbanísticament no. Perquè els vianants, per anar d'un lloc a l'altre (és un espai molt gran) han de fer massa voltes. Està més pensat pels cotxes que pels vianants. Ep! És l'humil opinió de la Cornèlia!
M'agrada, n'he vist de molt pitjors arreu, aquesta és elegant i no desentona gens del seu entorn.
Publica un comentari a l'entrada