Lynn Margulis: quan la ciència té nom de dona
Lynn Margulis ( Chicago, 1938- 2011) va ser una científica apassionada, i malgrat no ser una escritora literària, sí que va ser, junt al seu fill Dorion Sagan, una gran divulgadora.
Va estar casada uns anys amb el també gran divulgador i científic Carl Sagan, recordat al nostre país pel seu extraordinari programa televisiu Cosmos, autor entre d'altres del llibre Cosmos, que recomano a qui no hagi tingut el plaer de llegir-lo: Cosmos parla del nostre sistema solar ( una minsa estrella i els seus satélits que giren a un extrem de la vía Làctia, la nostra galàxia ) però també dels orígens de la cultura humana, del pensament dels grans filòsofs i artistes, en un llenguatge deliciós.
Margulis no poseia aquest carisma meiàtic, segurament; ella era una científica que estudiava fets i comparava dades. No obstant, el seu magnífic llibre Què és la vida? introdueix als interessats en el tema d'una manera artística, com a poc.
Volia parlar d'aquesta dona singular, i m'alegra fer-ho en aquest dia assignat a la feminitat.
Com sabeu, tota la biologia actual és basada en la teoria de l'evolució de Darwin, el gran home que va descobrir que els homes i els animals havien fet canvis al llarg de generacions ( abans de Darwin, es creia que la creació era immutable, que tot era igual que quan Déu ho va crear ( Creacionisme: en llocs de la terra civilitzats encara hi ha escoles que prohibeixen es parli d'evolució a les escoles, com a l'estat de Texas ). Darwin va examinar fóssils, aus, va fer un gran treball i va ser objecte de burles i improperis quan va editar L'origen de les espècies; no obstant, gran majoria dels seus plantejaments van ser corroborats, sobretot als segles XX i XXI, quan la tècnica de datació per Carboni14 i altres instruments impensables fa dos segles li van donar la raó: hi va haver espècies que van canviar, altres van viure i es van extingir; unes espècies es van adaptar a d'altres per sobreviure ( flors i insectes, per exemple ) però el canvi ha sotragat a tota vida des que un petit tros de proteïna es va començar a duplicar als mars calents de fa milions d'anys. La teoria Darwiniana tenia però un taló d'Aquiles. Durant l'epoca del Càmbric hi va haver una explosió de vida, de formes complexes i diferents, que no s'han trobat en altres "estrats" temporals. Darwin ho va atribuïr a la mutació aleatória, és a dir, a canvis sobtats i imprevisibles de l'ADN genètic. Margulis, i aquí rau la seva grandesa, va seguir l'estela de Darwin ( com tot bióleg ) però també els escrits i el pensament d'altres homes de ciència arraconats pel temps. Va crear gran controvérsia entre els biòlegs ( que encara dura, malgrat ha aportat dades reals i espectaculars que sostenen la seva teoria ) quan va afirmar que les mutacions aleatòries no poden ser la causa de tal varietat de formes noves de vida, i va apuntar que totes les espècies s'han imbricat unes amb altres i sobretot amb bacteris ( els homes no "tenim" bacteris a l'intestí i a les parpelles: els bacteris ens han adoptat a nosaltres: sense ells, un órgan com el sistema digestiu no hauria funcionat, ja que els bacteris digereixen el menjar; això no és una excepció, sinó que una excepció seria trobar un organisme de més de deu cèl.lules amb membrana que no sigui la suma de dos, tres, vint organismes que fa temps van juntar-se per produír una espècie més forta que les anteriors per separat ).
Margulis doncs va explicar la gran explosió Càmbrica de formes de vida diferents. Per una vegada, els animals i les plantes no es van "eliminar" de manera agressiva uns a altres per sobreviure, sinó que van usar la simbiosi ( llegiu acostar-se un a l'altre per protegir-se i ajudar-se mutuament ) a tots nivells: des de la unió de bacteris luminiscents que viuen en la "boca" d'una ostra i que es fan la vida més fàcil un a l'altra: (els bacteris reben menjar i les ostres, ara lluminoses, atrauen moltes més preses, amb la consequència que ha aparegut un nou tipus de ostra, deu vegades més gran i robusta que la seva nateixa espècie que no ha adoptat els bacteris llumenets) fins al límit de combinar-se ADNs distints per formar un animal nou ( es creu raonadament que els insectes van començar a realitzar la metamorfosi, passar de cuc a animal volador, en un d'aquests encontres on cada espècie ha contribuit per crear-ne una altra, diferent, més poderosa.
Margulis ha treballat en molts camps i no en aquest solament, però la Teoria de la Simbiogènesi, com s'anomena, ha revolucionat les arrels de la biologia- de la vida, en definitiva- a tot el món.
Havia de ser dona. Ella va pensar en pactes, en aliances, no només en guerres i agressions. Sabeu, estimo aquesta dona, tot el què ens ha explicat. N'hi ha d'altres com ella, com ells. Són explosions de saber, enmig la foscor de tot el què ens queda per aprendre.
