Respecte
Des del bell mig del carrer, amb els ulls caducats i cansats, observa passar la vida i la gent.
Ja no té aquella vitalitat de quan era jove i s'està més temps ajeguda que circulant. La vida és exactament això: veure-la passar, sembla reflexionar. I potser és cert: està pensant.
Haver nascut en aquest indret li ha suposat una gran sort, però, pressumptament, ella mai no ho sabrà. Mentre tingui menjar, aigua i respecte —i ho té tot— no ha de témer per a res. Ha estat així des que va néixer. Una saviesa ancestral fa que la seva consciència en tingui la certesa.
La vaca es llepa la pota, tanca els ulls i continua vivint, sense immutar-se amb el brogit que l'envolta constantment. La respecten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada