LA PLANTETA
Li va regalar una planteta, deu minuts abans de dir-li que ho sentia molt, que no era culpa d’ella, que la seva vida seria millor sense ell, i repetint una sèrie de tòpics que no es mereix ni la més pèssima literatura.
—És perquè no m’oblidis mai… Va ser bonic, mentre va durar…
Tòpics, tòpics, tòpics.
En record d’aquell amor truncat, la va plantar al peu de la finestra de casa seva, decidida a que fos un record per sempre. I es va tancar amb pany i forrellat.
L’heura va créixer, i créixer, i créixer…
Vint anys després, en el procés d’enderrocar la caseta per fer-hi pisos socials, han hagut de parar l’obra, perquè han trobat el cadaver del cos que sembla ser el d'una dona jove, momificada, agafada fortament a una fotografia de l’actual alcalde de la ciutat… quan era jove.
Ell continua repetint tòpics, tòpics, tòpics, encara ara.
foto trobada a internet i tunejada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada