Sí, l’ha engegat a
dida, però quan arriba a casa té un rau-rau. Se’n va directa al calaix, agafa la llibreta i
comença a llegir amb la intenció de recuperar
les paraules que fa cinc anys ella mateixa hi va escriure. En aquell moment
encara treballava, i la vida quotidiana no li donava per tenir hobbies o
activitats de lleure. De fet, ho va redactar per recomanació de la
doctora.
A la primera pàgina troba:
No m’agraden els xandalls de color verd-lila-negre. No m’agrada la ginebra. No
m’agrada anar a dormir tard. No m’agrada una sorpresa desagradable. No m’agrada
que em renyin.
A la pàgina següent: M’agradava
sortir a caminar. M’agradava esforçar-me. M’agradava tocar la guitarra i també el
piano. M’agradava el cava fred i la xocolata calenta. M’agradava veure com
plou. M’agradava viure al dia.
A la tercera pàgina
hi diu: M’agradarà ballar. M’agradarà aprendre a cosir i fer patchwork. M’agradarà
estudiar anglès. M’agradarà l’òpera. M’agradarà fer les coses a poc a poquet.
En acabat, somriu. Amb calma, fa el gest de retornar la llibreta al calaix. Però abans rumia un instant, i rectifica. Obre de nou la llibreta i anota: No m’agrada la pastadeflora dels nassos.
Un cop alliberada de l’obligació de comprar-ne al supermercat, pensa: em convé riure. I remata amb l’anotació: M’agradarà fer un taller de risoteràpia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada