Permeteu-me que deixi en aquest espai, un poema dedicat al mes de febrer, quan tot just fa uns dies que l'hem començat, d'un poeta blanenc, Pere Puig i Llensa.
FEBRER
Tu, el més petit de la llocada
dels dotze mesos que té l'any,
mostraràs, àgil, tot afany
de criatura engogassada.
Mouràs el mar de revolada?
Faràs al camp bon averany,
borrons fent néixer, en cada tany,
entre ruixims o entre ventada?
Jo et goso absoldre dels teus jocs,
enjogassat en tots els llocs,
si saps encendre, dins ta dansa,
l'alegre branca d'ametller,
brandant al dors del carener,
fent llum al blau de ma esperança.
Poema recollit al poemari
Segon Dall, poemes.
Blanes, 1977
Editat per l'autor.
Prologat per Marià Manent, qui afirma que "la poesia de Puig i Llensa té molts caires, però la seva melodia més personal, més pregona, li ve del seu amor a la Natura concebuda com un estímul de purificació i d'elevació espiritual". I afegeix que "és en això on els seus poemes recorden els d'aquells anacoretes de l'antiga Irlanda que, durant l'alta Edat Mitjana, van escriure admirables poemes inspirats en la vida rústica".
Aquí podeu veure un dibuix, fet per Rafael Santos Torroella, que apareix al mateix llibre.
2 comentaris:
Quin poema tan bonic, tan lluminós! Podria afegir també, tan innocent, d'aquesta innocència que no significa altra cosa que puresa! M'ha fet emocionar, perquè sembla del temps dels meus avis, i perquè els ametllers florits són un símbol de bonança. Gràcies per posar-lo, ànima.
Pensava que aquesta alegre branca d'ametller i el blau de l'esperança ja són un presagi de la primavera. Un poema molt bonic!
Publica un comentari a l'entrada