dilluns, d’abril 22, 2019

23 d'abril i llibre nou de la Cornèlia

Encarem el dia del llibre amb novetat editorial. Ònix Editor presenta demà a Passeig de Gràcia, 106 el llibre nou de Cornèlia Abril.

 I, TANMATEIX, VA SER UNA NENA 




Hem col·laborat en aquesta edició:
M.MONTSERRAT MEDALLA, NEUS CEREIJO, SÍLVIA ARMANGUÉ, MATILDE NURI en l'escriptura dels relats en català. MARTA SEMPERE és autora de les fotografíes.

                                               CORNÈLIA ABRIL



Us demanem que ens acompanyeu en la sort d'aquesta tercera criatura de la Cornèlia.
VENIU!
   
      HORARI. SÍLVIA ARMANGUÉ - 13.00-14.00h.
                       M.MONTSERRAT MEDALLA - 17.00-18.00h
                       MARTA SEMPERE - 17.00 -18.00h
                       MATILDE NURI - 17.00-18.00h

Bona lectura i feliç dia del llibre i la rosa.
.

dijous, de març 28, 2019

'Los juguetes de Bertrand', de Carlota Caulfield


A Cornèlia Abril ens afegim a la iniciativa de tornar a publicar entrades als blogs. Ho farem en detriment de la immediatesa i els intercanvis d’opinió expressats en la brevetat de cents i poques paraules. Tot és bo, esclar. I una cosa no treu l'altra, però cadascú s'acomoda on més li plau i convé. Nosaltres ens postulem per fer divulgació, donar a conèixer obres i autors que ens agraden. Potser amb un comentari breu, una ressenya, unes fotografies.

De manera que aprofitem que ahir l'editorial ÒnixEditor va presentar un llibre de poesia a la llibreria Laie. I en volem parlar. 

d'esquerra a dreta: Òscar Esquerda, Carlota Caulfield, Antoni Clapés. 



quina lletra més maca, oi?


Es tracta del llibre de poesia ‘Los juguetes de Bertrand’ de l’autora cubana Carlota Caulfield, versió bilingüe, per tant també ‘Bertrand’s Toys. Amb introducció d'Antoni Clapés

Encara no m’he endinsat en el llibre. Però la lectura de poemes que en va fer l’autora ahir m’ha deixat el pòsit necessari per voler conèixer la seva obra. Dic obra, per trobar-hi la veu.

A la solapa del llibre diu que és una veu ‘sensual, atenta i complexa’, i parla de ‘el joc de les seves imatges i el seu to vehement’. 

Llegiu les paraules a la contracoberta del llibre:




En èpoques de dificultat és quan millor s'expressa la poesia. I, també, quan el lector la troba. 


Matilde Nuri i Espona
Cornèlia Abril
.


diumenge, de febrer 10, 2019

La importància de la trajectòria

Hi ha un límit per cada cosa. I això defineix la llibertat. Tota expressió agressiva en excés hauria de ser desestimada. També qualsevol opinió barroera o fora de to que marqui un setge a les altres persones, civils o amb funció pública. No siguem permissius amb l'acció corrosiva de les llimes, amb la mala educació que esgrimeixen els kamikazes de... quina veritat?, que potser valoren la persona, la personalitat, la trajectòria, les causes, les conseqüències?, què defensen?, amb quins arguments? 


Si no arriba a ser res més que una opinió, tampoc és res més l'espasa que esgrimeixen i no han aconseguit esmolar bé... 


Resultat d'imatges de keep calm

Amb quin dret s'atorguen la facultat de penetrar l'altre, l'altra, els altres, les altres? Aprenguin a callar, si us plau. I a entendre la llibertat com un bé comú, el que ens permet a cadascú de nosaltres pronunciar-nos en el moment oportú, de la manera més adient: si és en un faristol, d'acord; si és amb un poema, d'acord; si és fent silenci, d'acord; si és plorant, d'acord; si és rient, d'acord; si és a través d'un procés catàrtic, d'acord; si és concedint una entrevista, d'acord... 


A qui no li agradi, que mengi pipes.





Matilde Nuri i Espona



dimarts, de novembre 20, 2018

Per la boca



Resultat d'imatges de dulce maria loynaz frases


Diu la veu popular que hi ha una manera força fiable de conèixer a les persones i és tenint en compte com es guanyen la vida. És a dir, d'on treuen el sou. Això, que és ben senzill d'entendre, explica les circumstàncies que no s'entenen o que ens cansem de dir i repetir que no entenem. Per què? Si un bocamoll, bocadur, bocatort, bocabadat, bocaterrós, bocamàniga sempre ens ha de deixar bocassa!

On és la baula que no sabem col·locar? A les xarxes socials trobem videos pensats i dissenyats per ajudar-nos a prendre consciència dels mals que ens afecten al món: violència de gènere, mediambient, relacions humanes i altres de similars. Però, no costa gaire arribar a deduir que un maltractador no canviarà d'actitud si escolta els arguments d'uns figurants, o una indústria no deixarà de vessar líquids contaminants a la llera del riu si li mostren imatges de bellesa estàtica, o una parella no començarà a tractar-se amb respecte si llegeix dos o tres versos lírics.

Malgrat aquesta limitació, que és estructural, és bo fer palesa l'evidència, el bon gust, la poesia, i deixar clar que els éssers humans vivim en una casa i els gossos en una caseta al jardí. Excepte quan la perversió fa girar les tornes. 





diumenge, d’octubre 28, 2018

'22 july'

Aprofitant que plou, ahir vam fer una tarda de cinema a casa. Vam triar veure '22 july'.

La pel·lícula recrea amb fidelitat les consequències de la massacre a la illa de Utoya, prop d'Oslo, quan un ciutadà noruec va atemptar i matar més de setanta joves de 15 anys, per discrepàncies ideològiques.

Jo recomanaria '22 july' a qui tingui interés en temes humans i de justícia social. Perquè, a banda de molts altres trets, trobo que l'encert de la pel·lícula és mostrar com la societat noruega ha resolt un conflicte inèdit en la història del país, a contracor del seu temperament tranquil.

L'atemptat, -que va ser doble, recordem-ho, a Utoya i a Oslo-  va trencar esquemes i, per suposat, l'harmonia que caracteritza la vida dels noruecs. La imatge que he triat correspon al moment en que una de les victimes mira per primera vegada de fit al seu agressor. És el dia del judici i està a punt de declarar.
Un detall: l'ull dret és un ull de vidre, i per tant, hi veu la meitat.


Resultat d'imatges de 22 july
22 july


Només hi ha una manera de reosldre conflictes i és encarant la situació. No defugint.
I, així sí, poder passar pàgina d'una vegada per totes.


Un llibre que il·lustra el mateix tema: ONE OF US, d'Asne Seierstad. 
En castellà, UNO DE LOS NUESTROS.


Resultat d'imatges de asne seierstad


Matilde Nuri i Espona
Cornélia Abril

dimarts, d’octubre 16, 2018

DES INCURABLES - Sílvia Armangué

Diari La veu - publicat 14 d'octubre 2018
relat de Sílvia Armangué Jorba




Una llarga decadència m’ha dut a les portes de l’hospital. No ha estat fàcil trobar-lo en la ciutat malvada, que canvia amb la lluna. Els meus records no són dúctils com ho són els carrers d’aquesta metamorfosi ambulant. En tinc plànols exhausts de cada llamborda: color, inclinació, rastre d’excrecions innominades, substrats de líquens de randes verinoses; trossos de la pols, grumolls de dolceses asfixiades en xiclet, ira trasmudada en àcids, cucs sinuosos, espores bordes, molècules del que queda d’un perfum de tarda, les marques obviades de la multitud. Em caldria esborrar aquests records, perquè em destorben, però no puc. Ja no hi ha llambordes, als carrers; hi ha terra, ciment, asfalt, runes, pedres de colors posades en cercles; hi ha animals momificats formant sanefes, hi ha rajoles gebrades, pistes de carreres, tanques, reixes, murs de contenció d’aigua en diversos graus de vertígens i oxidació. Estendards apòcrifs suturen les voreres, tots entapissats de marques comercials sobre els colors de l’ànima del poble, un poble dissortat que de tant que s’ha expandit, com l’univers, ha acabat trobant la seva némesi: ara fa ballarugues de col·lapse, mur contra mur, sota l’horitzó de successos, blau violat a tothora, aliè a tanta extravagància, seguint lleis locals inversemblants. Hauria de caure en l’asfíxia per trobar el camí dels cirerers florits i el seu abellam i la seva llum de dies millors. Les cases massa altes han taponat el vent que els duia cap a mi, i ja no camino sinó en cercles. Mòrbids animals de fang i ulls cegats guarden, de nits, les corrents fondes que voregen totes les sortides. L’hospital es trasmuda lentament, les seves parets cobertes d’heura. Navego per passadissos de formol amb la meva maleteta de viatge, buscant el llit que m’han assignat. Oloro els meus companys de dies pitjors, però em nego a mirar-los. Error sobre error: si tanques els conductes d’un sentit, els altres sis o vuit o els que siguin agafen abrivats el relleu de la mancança i t’impregnen de les roses invisibles. 
(...)
Si vols llegir el relat sencer clica aquí: Des Incurables 


Sílvia Armangué i Jorba

dilluns, d’octubre 15, 2018

Cornèlia Abril en plena tardor

Cornèlia Abril ha entrat a la tardor amb prou empenta com per reprendre aquest blog i tot allò que se li posi al davant.

De moment, un tastet de tardor:




I després, comentar-vos que vam començar el curs amb una bonica Vetllada literària, la setmana passada, a l'AAVV  Esquerra de l'Eixample. Una bona estona parlant de llibres, de poesia, de prosa i de cultura en general, que ens va reomplir les piles a totes!

Aquí estem, doncs, i com ens agrada dir... Seguim!

Montserrat Medalla,
Cornèlia Abril,
Blanes


diumenge, de març 18, 2018

Esdeveniments culturals a Blanes

Divendres, 16 de març.

Podem parlar de Primavera, perquè ja la tenim a tocar.

Lloc: Jardí Botànic Marimurtra . Blanes.

Presentació de tres intervencions en tres espais que barregen l'art amb el paisatge, aprofitant tres arbres morts.

Land Art

El mateix element vegetal "acompanyarà" la mort de l'arbre, dibuixant un projecte efímer, perquè tindrà una vida i després morirà, com el mateix arbre.

L'artista, Miquel Gelabert, ens explica que el dibuix que ha fet  amb l'escorça al costat  de l'arbre, tant serveix per als escarabats, i altra petita fauna, com perquè en gaudeixin els nens. Mentre ens ho explica, uns quants nens, realment, en gaudeixen!



El mateix dia, i també a Blanes, assistim a la presentació d'una antologia poètica,
Com elles,
antologia de poetes occidentals del segle XX. 
Autora: Mireia Vidal-Conte.
Lleonard Muntaner, editor.



Una vetllada força interessant, per conèixer dones poetes que jo desconeixia. Per  gaudir dels poemes en qualsevol moment. A la foto, Mònica Rabassa, llegint un poema.

I el dia anterior, dijous, havíem assistit a la commemoració dels 150 anys del naixement de Pompeu Fabra, a la Biblioteca Comarcal de Blanes, en una sessió molt interessant, moderada per l'actual alcalde de Blanes, Màrius Ros, que entrevistà Ester Franquesa, Directora general de Política Lingüística i Jordi Ginebra, Comissari de l'Any Fabra. Aquí, en foto trobada a internet.

Al mateix temps, es celebraven els 30 anys del naixement de l'Oficina de Català de Blanes, la directora de la qual és, ara mateix, Elisa Sola.

Elisa Sola.  Foto d'Aitor Roger


I aquí, fotografia feta el mateix dijous, a la Biblioteca.

Una vetllada molt interessant. Em quedo amb una idea, molt important: Fabra tingué una visió de la llengua catalana com a fet social.

dimecres, de març 07, 2018

Avui, per demà: 8 març'2018


Les dones que configurem el grup literari Cornèlia Abril recolzem la vaga del dia 8 de març.
Perquè és una proposta internacional i reivindicativa i, sobretot també, perquè som les que no hi són.
Així de clar. Per tant, parem màquines.

Una vegada més recordem que hi ha un lloc a l'infern reservat per al subjecte passiu que nega l'ajuda o per al subjecte actiu que oposa violència.
Les dones que som tractades injustament podem i volem formar part d'una societat equitativa.


Podeu llegir alguns trets fonamentals que s'especifiquen en el següent redactat: MANIFEST 8M