Tots tenim un passat i un present. La història futura ja s’esdevindrà. Quan fas turisme per nous indrets, poses els cinc sentits en alerta per veure i sentir situacions noves allà on vagis. Ja sigui al cul del món, on els éssers humans viuen en ínfima pobresa, batallant dia a dia i fent kilòmetres per anar a recollir aigua, o bé al lloc més civilitzat on el desenvolupament arriba més enllà del que ens podem imaginar.
I aquí, on som ara, un lloc molt civilitzat, et trobes els “homeless” persones que també tenen un passat i un present, però potser no tindran futur.
San Francisco, una ciutat viva i bonica per passejar, amb uns parcs que no s’acaben. Em sento aclaparada en veure la quantitat de gent de totes les edats que viuen al carrer, deteriorades físicament i mentalment. Enmig de qualsevol vorera hi ha homes i dones estirats a terra i no saps si estan adormits aprofitant els raigs de sol de mig matí, o si és que viuen en una altra dimensió per culpa del fentanil. La gent que passa pel seu costat, els voreja com si allà no hi hagués ningú.
Innocentment, preguntes al guia del “free tour” Què passa amb aquestes persones? Com és que hi ha tants homeless? Afablement, et diu que a la ciutat hi ha uns serveis públics on els sense sostre poden anar a fer-se una dutxa i alimentar-se, però que a la majoria els agrada viure lliurement i l’Ajuntament respecta les seves decisions. Si més no, venen d’altres ciutats perquè aquí els deixen viure en llibertat, com ells volen.
El fet d’haver-hi “homeless”—segons la seva resposta, i sense voler ofendre’l — em va semblar que per al guia era una atracció turística més de la ciutat.
No haurien de preguntar-se com és que han arribat a aquesta situació i posar-hi remei?
