El cotxe

El cotxe 

Va ser un diumenge al matí  a la sortida de missa. Sort n’havia tingut  de trobar aparcament a “La Riera”. Era un 4L blanc  de 5 portes, un utilitari que tant servia pel negoci com per anar a passeig. 

      Tenia el temps just per obrir la botiga. O sigui que  després de l' “Ite  missa est”  me’n vaig anar corrent. I mentre feia força per obrir la porta,  em vaig adonar que ja era oberta. Mira quina sort! Amb la pressa que duia!

    Vaig  posar la clau de contacte, però  no s’engegava. De totes maneres, em  va estranyar el desordre que hi havia a la guantera: factures del sindicat, rebuts de la contribució, d’un  lloguer...

      –Marededéu quin batibull! Ja em sentirà en Pau quan arribi a casa. Després em dona la culpa   quan no troba alguna cosa.

      I mentre anava divagant i posant, a la meva manera, les coses al seu lloc, tot  provant d’engegar el motor, se’m planta un galifardeu, quadrat, acompanyat d’un policia. En veure les meves maniobres, m’havia denunciat. 

      I  mentre jo els escridassava, amenaçant-los que no m’entretinguessin més, que havia d’obrir la botiga i el policia se m’enduia,  em vaig adonar que tres o quatre places més avall, hi havia el meu  4L blanc de cinc portes, que m’estava esperant.  

SEDUCCIÓ

 

Era tranquil, es mostrava serè i segur d’ell mateix. Ulls blaus, penetrants, de mirada intensa. Ella sentia que despullava els seus pensaments i els de totes les dones que hi havia al mateix espai. El veia quatre o cinc cops a l’any, i cada vegada experimentava les mateixes sensacions. L’energia que desprenia la mantenia en un núvol, mentre era al seu costat, i esperava la propera vegada amb desig. No gosava preguntar a les altres dones que el coneixien com ella, si tenien les mateixes sensacions.

Era enamorament, el que sentia ella?

O és que ell era un gran seductor, que deixava aquella mateixa empremta allà on anava? 

Del valor de la x

 

Quan érem menuts, al col·legi ens explicaven que l’essencial és entendre l’enunciat dels problemes. A efectes pràctics, que per trobar la solució, el gruix de la feina consistia en obtenir el valor de la x. Allò que, després, en tantes ocasions, i de les més diverses maneres, dúiem a terme a l’aula: sumar pomes i peres no és possible, aprendre a fer derivades i integrals és complex, els nombres irracionals ¿ben mirat, què son?

 

 

Si en aquell moment no ho vam aprendre del tot, ara, de grans, no ens queda més remei que el d’especular amb conjectures i supòsits. I, amb més d’una contradicció interna, hem d’encarar els problemes de la vida com qui desfà nusos de mariner, ignorant, potser, que un possible resultat, aquí sí, passa per eliminar la x de l’equació.

.

2025

 D'entrada, donem-nos la benvinguda a aquest nou any, que encara no tenim gaire clar com es presenta, a tots els nivells.

A Cornèlia Abril sí que ho tenim clar: continuarem escrivint, que és una de les activitats que ens fa més felices, i ja sabem tots que les persones intentem caminar cap a la felicitat, per damunt de tot. 

Això no vol dir caminar-hi a qualsevol preu, ni tampoc que aquest llarg camí —si voleu, anomenem-lo Itaca, perquè s'entén millor— sigui fàcil. Hi ha moltes pedres, i molts entrebancs que cal sortejar, però tot això ja ho sabem, així que us estalviarem el paràgraf filosòfic de torn.

Ja us anirem informant, de tot el que anem fent. Així doncs, queda inaugurada la nostra trobada de cada divendres, ja sabeu que fem poques "vacances". Seguiu-nos!

Molt Bon Any a tothom. 

Escriptura, lectura i bons aliments!

Cornèlia Abril

imatge trobada a google