Els límits

"Els límits ens els posem nosaltres" diu l'Olga Costa, primera vigatana que ha completat els 217 tres mils dels Pirineus. 

Podeu llegir la notícia al web de Unió excursionista de Vic. També us recomanem una entrevista en el pdf al final de l'article, on respon unes quantes preguntes; és l'avantsala del reportatge més complet que li faran  aviat. 

Ho comento perquè el repte és insòlit: fer el cim de tots els tres mils dels Pirineus. I m'interessa saber i compartir com s'ho ha fet: la idea neix d'una trobada esporàdica i comença a prendre cos quan "la veueta em va preguntar: Quan comencem? I aquí vaig començar". La veueta, esclar. Sempre. Qui, si no? Què, si no? No cal gaire més per llençar-se a conquerir l'èxit que, com podem comprovar si llegim bé les paraules de l'Olga, no es redueix a fer el cim i prou. 

Hi ha una preparació tècnica, mental, física i d'acompanyament per aconseguir que tots elements siguin favorables; família, horaris, disponibilitat, salut, tot ha de sumar en la mateixa direcció. És imprescindible aconseguir el que l'Olga diu: que "vagin alineats".

En aquest espai literari del blog C.A. ens fem ressò de la recomanació d'un llibre de referència. En paraules de l'Olga Costa: "Quan vaig arribar a casa, vaig agafar del prestatge de la biblioteca, el llibre “Pirineos, guia de los 3.000m” de Luis Alejos". 

                                         

                                            

A la muntanya no cal ser ni el millor, ni l'únic. Tampoc convé ser el més agressiu. Potser n'hi ha prou amb la determinació mesurada de saber on cal posar els límits. I deixar, com és el cas, "un pitó per fer el pas de V+/6a. a Pic Mir", per exemple. 

La nostra salutació a una vigatana que ha acomplert un repte, i a qui estimem, sobretot, perquè és de la família. Tot sigui dit. Salut!