divendres, de juliol 01, 2016

Dinerets

Us vull parlar dels "dinerets", uns fòssils que s'han conservat a palades mercès a que tenien una closca calcària en forma de llentia, a vegades atenyent 6-7 centímetres de diàmetre, que va permetre la seva preservació . Són comuns a les roques formades al Terciari, sobretot a la Mediterrània. Era un animalet ben especial- ara ja no n'hi ha- que vivía a mar, bressolat per les onades: la closca, formada en espiral, per dins tenia càmeres i septes ben definits, per on passàven els pseudòpodes o "bracets" de l'animaló cap a fora, sens dubte amb el propòsit de caçar l'aliment de l'entorn, i tal vegada també s'impulsàven amb aquests xics rems.





Segur que n'heu trobat en algun lloc, perquè a banda els que podem veure buscant en determinats llocs que fòren fons marins. la pedra calcària dels seus jaciments són molt emprats en la construcció. Si heu anat a la catedral de Girona, haureu observat les "llentíes" de la pedra. Són nummulites. 
Aquest bitxet és fascinant, perquè és- era- una sola cèl.lula, el que en diem un protozou, que va ser capaç de construir-se aquesta caseta ambulant per tal de protegir-se. Imagino que, quan estava tip i volia mandrejar una mica, podia ficar-se a dins de la seva cuirassa, arreplegant els "bracets" per adoptar la forma que li convingués en aquell moment. 
A la colónia Jorba, on vaig passar la meva infantesa, n'hi ha una patacada, de dinerets. Jo solia sortir amb una pala i una galledeta i passar-me l'estona posant dinerets fins a omplir la galleda; llavors, tornava a casa ben carregada, sentint-me molt rica. No sé pas què devia passar, amb tants dinerets. Suposo que la meva mare els anava tornant al bosc discretament. 


Els nummulites formen part de la pedra a la gran piràmide de Guize. Es parla d'ells per primera vegada en antics textos grecs: es considerava que els dinerets eren les restes convertides en pedra de les llentíes que menjàven els constructors de les piràmides.



Dinerets a l'escala de la Catedral gironina

Jo associo els dinerets amb la llibertat i l'alegria. N'hi havia tants, i eren tan rodons, bonics, especials. 

Espero que aquest petit post dedicat a ells hagi estat del vostre interés. 

8 comentaris:

Jordi Jorba ha dit...

Caram Sílvia, que interessant, no en sabia res, pensava que eren un tipus de lapas o cloïssa. Així la foto primera és un dineret seccionat en dos, sembla un tronc tallat amb els cèrcols que indiquen l'edat. Això de què es fan servir per a la construcció sí que n'he havia sentit alguna cosa, suposo que la sorra del mar, que també es fa servir per a la construcció, té la mateixa procedència. "La muntanya dels dinerets" un dels llocs màgics de les nostres infàncies, on ara també o són per als meus néts.Gràcies per aquest relat Sílvia. Una abraçada.

Silvia ha dit...

Gràcies a tu Jordi per passar pel blog. Bé, no anaves pas descaminat, són closques, i sembla mentida que pertanyen a una sola cèl.lula, un protozou. Són de la família dels foraminífers, uns animalets de formes precioses, sempre globulosos i amb foradets diminuts, i actualment n'hi ha molts, però de formes diferents a nummulites. Una abraçada;-))

Astu ha dit...

Jordi, necessito poder ubicar "La muntanya dels dinerets" t'estaré molt agraït si em dones dades o coordenades del Google Maps... és que recullo topònims catalans relacionats amb el fòssils

Astu ha dit...

Silvia, recordes si altres nens o nenes de la colónia Jorba practicaven alguna mena de joc utilitzant-hi els nummulits com a elements lúdics?

Silvia ha dit...

Hola Astu.No, que jo sàpiga, els altres nens no jugàven amb dinerets. Jo hi jugava sempre sola, era molt petita, i no ho compartia amb ningú. Els altres nens i jo i el meu germà jugàvem sempre a la font de l'avi, sota els plàtans. Diga'm, tu també ets d'aquestes contrades de la colónia?

Silvia ha dit...

He vist el teu perfil., Astu. Segueixes els fòssils, oi. Et puc dir: del caminet de la colònia cap al riu, al lloc on baixa l'altre camí que vé de can Manganell ( que ara li diuen restaurant Xaloc) a mà esquerra, en uns turonets...allà trobaràs els nummulites.

Astu ha dit...

Efectivament m'interessa molt l'estudi de la cultura popular, adulta i infantil, sorgida a partir dels fòssils, per això busco i recullo tot el que hi vaig trobant a Internet.
Entenc pel que em dius, Silvia, que "La muntanya dels dinerets" que citava en Jordi, són els turonets que tu em situes.
Moltes gràcies!

Astu ha dit...

Hola Silvia, t'ho preguntava perquè a d'altres llocs, he pogut saber que els nens i nenes feien servir els nummulits com a joguines improvisades en els seus jocs de carrer: monedes fictícies, caps de bestiar fictici, fitxes pel 3 en ratlla,...
No jo sóc d'una mica més cap a l'oest, de Lleida
Moltes gràcies per la informació!