dimarts, de novembre 24, 2015
divendres, de novembre 20, 2015
L'ànima gormanda al blog La vida breu
dilluns, 16 de novembre de 2015
A través del microscopi de l’ànima gormanda
Què
seria de Cornèlia Abril si no tingués una ànima gormanda, atreta per les
exquisideses i els llibres deliciosos? Què seria si no tingués una ànima
gormanda amb un do per copsar la bellesa, per gaudir amb la tendresa d’uns ulls
o la gràcia dels dragonets o per destriar l’olor ínfima de la molsa i del bruc.
L’ànima amb aquest do per a la bellesa es diu Sílvia Armangué.
No
parla per parlar quan diu que posseeix aquest do. La Sílvia és biòloga. Des de
fa molt que treballa d’analista en la prevenció del càncer femení. Que què hi
té a veure això? Molt, moltíssim. A través del microscopi, l’ànima gormanda de
Cornèlia Abril veu organismes vius que la majoria dels mortals no podrem veure
mai. També veu els malignes, és clar. I per protegir-se d’aquestes troballes
funestes es refugia en els éssers estimats, en la natura —sent una fascinació
immensa per la natura—, cerca aixopluc en la poesia, que basteix amb elements
gairebé minúsculs com l’ocell que construeix el niu. Troba en la subtilesa, en
l’exigüitat, en els detalls més ínfims, la bellesa que ens encomana amb les
seves paraules, carregades d’imatges vívides i d’una saviesa antiga, arrelada a
la terra, al paisatge, a l’emoció genuïna. Percep la realitat, la vida, els
sentiments augmentats a través del seu microscopi particular i d’aquí un estil
absolutament singular. Tanta contenció com l’obliga la ciència, tanta
torrencialitat li atorga la literatura. Com ella mateixa diu a Estats del
metall:
En
l’aresta soterrada, sota l’aigua,
he
viscut, arrapada als esvorancs,
filtrada
la llum per mil tels de gelatina,
en
l’escalfor i la remor, on als petits
vivents,
lliurats al vent de la marea,
el
soroll travessa, com un gran oratge,
el
pit pintat de blau i les parpelles.
Aquí,
en l'estripada pàtria de l'abisme.
Amb Estats
del metall, Sílvia Armangué va obtenir el V Premi de Poesia, Paraules a Icària.
A He d’anar-me’n, el seu relat «Merengues de color groc, verd i rosa», enceta
el recull d’aquesta manera: «Les merengues eren altes i allargades,
arrebossades de sucre gruixut, i a sobre de tot duien un caramel del mateix
color del sucre. També hi havia merengues blanques, però jo només les volia de
color. Tots els colors tenien el mateix gust, però cada un era especial.» Com
especial és cada una de les ànimes d'aquesta dona misteriosa anomenada Cornèlia
Abril, que desitja que la conegueu i que gaudiu amb les seves històries.
el blog La vida breu. CLICA AQUÍ
.
dimecres, de novembre 18, 2015
Cornèlia Abril: ànima reflexiva al blog La vida breu
dimarts, 10 de novembre de 2015
Els nou dits de l'ànima reflexiva
 |
Il·lustració de Carmen Sanzsoto
|
De les vuit ànimes de Cornèlia Abril, n’hi ha una de reflexiva i podríem dir que Matilde Nuri i Espona se l’ha guanyada a pols. El seu relat «Amputació digital» és una profunda reflexió sobre què representa per a una pianista la pèrdua d’un dit. El de menys és que la protagonista sigui pianista i que el que li manqui sigui un dit. Es tracta d’una excusa per parlar de la pèrdua, perquè una pèrdua pot trastocar-nos la vida. De nosaltres dependrà entomar-la, amorosir la ràbia i el dolor per superar-la. L’autora, òptica de professió, té al seu favor saber esguardar de manera força peculiar l’objecte de la seva observació. I sense una bona observació prèvia, qualsevol reflexió tindria poc valor.
Matilde Nuri es confessa autodidacta, diu que aquest fet atorga a la seva escriptura un ritme lent. Tot i ser lent, té publicats dos poemaris, una novel·la, llibres per a infants, prepara una nova novel·la i és una bloguera activa.
No sabem del cert si quan diu que fa puzles es refereix a l’autora, a l’ànima reflexiva o a totes dues. L’explicació del gust pels puzles ja obliga a una reflexió: «Faig puzles perquè es comencen a fer per la vora, amb les peces que tenen un cantó recte. Posades en renglera conformen un rectangle. Un rectangle crea el marc, i contingut omple el buit. Com quan reflexionem».
Aquí us deixo un petit fragment del seu relat, titulat «Amputació digital»:
En tot cas, els canvis afegits a darrera hora fan del concert una peça poc favorable per a una solista com jo. Segons apreciació del director, i per eludir mals pitjors, fóra recomanable que jo m’inscrivís al cor, per cantar com canten les cantaires, ocupar plaça de corista i cedir el meu lloc de pianista a un intèrpret plenament capacitat.
Jo callo. Silenci és menyspreu. Tinc el desdeny al palmell d’una mà mancada d’un dit. Quan toco, ensenyo l’amputació avergonyida; mancances, insuficiència. Tinc nou dits i dues mans, i el dany accidental no m’amoïna. Al contrari, m’estimula, em fa prosperar com a intèrpret.
Matilde Nuri es confessa autodidacta, diu que aquest fet atorga a la seva escriptura un ritme lent. Tot i ser lent, té publicats dos poemaris, una novel·la, llibres per a infants, prepara una nova novel·la i és una bloguera activa.
No sabem del cert si quan diu que fa puzles es refereix a l’autora, a l’ànima reflexiva o a totes dues. L’explicació del gust pels puzles ja obliga a una reflexió: «Faig puzles perquè es comencen a fer per la vora, amb les peces que tenen un cantó recte. Posades en renglera conformen un rectangle. Un rectangle crea el marc, i contingut omple el buit. Com quan reflexionem».
Aquí us deixo un petit fragment del seu relat, titulat «Amputació digital»:
En tot cas, els canvis afegits a darrera hora fan del concert una peça poc favorable per a una solista com jo. Segons apreciació del director, i per eludir mals pitjors, fóra recomanable que jo m’inscrivís al cor, per cantar com canten les cantaires, ocupar plaça de corista i cedir el meu lloc de pianista a un intèrpret plenament capacitat.
Jo callo. Silenci és menyspreu. Tinc el desdeny al palmell d’una mà mancada d’un dit. Quan toco, ensenyo l’amputació avergonyida; mancances, insuficiència. Tinc nou dits i dues mans, i el dany accidental no m’amoïna. Al contrari, m’estimula, em fa prosperar com a intèrpret.
dilluns, de novembre 16, 2015
Carmen Sanzsoto, a Santiago de Compstela
Artista visual i poeta, Carmen Sanzsoto és la nostra ànima etèria. Vegeu-la envoltada de la seva obra a l'exposició REVIRAVOLTA a Bus Station Space, Santiago de Compostela - Novembre 2015
Ràdio Silenci entrevista a Cornèlia Abril
TAMBÉ HO HEM PUJAT AL TUMBLR: CLICA AQUÍ
Presentació - 'He d'anar-me'n' a La Garriga
PRESENTACIÓ
del recull de contes: He d’anar-me’n. De conflictes i decisions que capgiren la vida’. A la Granja Cafeteria La Mila.
·DIA 19, 19 h
Presentació - 'He d'anar-me'n' a La Garriga
Dijous dia 19 de novembre a les 19.00
presentació del recull de contes 'He d'anar-me'n'
a la Granja Cafeteria La Mila - La Garriga CLICA AQUÍ
Presentació - 'He d'anar-me'n' a La Garriga
Dijous dia 19 de novembre a les 19.00
presentació del recull de contes 'He d'anar-me'n'
a la Granja Cafeteria La Mila - La Garriga
dimecres, de novembre 11, 2015
Cornèlia Abril: ànima apassionada al blog La vida breu
dissabte,
7 de novembre de 2015
|
No és qüestió de portar a engany a qui llegeixi aquestes
línies. De passió, n'hi ha al cor de totes les autores que integrem el recull He
d'anar-me'n, però l'ànima apassionada de Cornèlia Abril per excel·lència és,
sens dubte, Montserrat Medalla. L'és perquè en el seu relat, «Secrets i
solitud», omple de desig punyent les estances prohibides, l'amaga rere les
portes permanent tancades d'una masia de terra endins, el deixa surar com un
fantasma insatisfet que es resisteix a abandonar el món dels vius.
Montserrat Medalla és defineix com a contradictòria,
lluitadora, assegura que és «un belluguet» que s'emociona, s'indigna i, si cal,
es rebel·la davant la realitat que l'envolta. Mare de família nombrosa, àvia de
vuit néts preciosos, és mestra, logopeda, psicopedagoga i historiadora de
l'art. No ho diu per dir que és un belluguet, oi? Cal afegir que és l'autora
del magnífic recull Dones de vidre, on aplega dotze històries
protagonitzades per dones de totes les edats, dones vulnerables i sofertes
alhora, dones que sovint corren el perill d'esmicolar-se, com el vidre, però es
tracta tan sols d'un miratge, perquè sempre hi ha un bon motiu per aferrar-se a
la vida, per resistir, per estimar, per harmonitzar l'ahir, l'avui i el demà.
Us deixo un tast de «Secrets i solitud» perquè l'aneu
assaborint:
Casa meva era gran, molt gran. Tant, que hi havia una part
de la casa que, als deu anys, jo no coneixia. Amb deu anys acabats de fer,
encara no havia trepitjat mai algunes d’aquelles estances enormes, ni alguna
altra de més petita i interessant... Des que tinc memòria, que volia fugir de
la humitat, de l'olor dels animals i dels bullits de col i patata, del fang, de
la tenebror dels boscos propers i de les incerteses dels camins; per això,
potser inconscientment, rebutjava la idea de saber què més hi havia, en
aquella casa, que a mi em pogués interessar.
«Des delmeu mar», el blog de Montserrat Medalla
dimarts, de novembre 10, 2015
dissabte, de novembre 07, 2015
Cornèlia Abril i l'ànima etèria al blog La vida breu
Cornèlia Abril i l'ànima etèria
Ja us ho havia dit, oi, que Cornèlia Abril té
vuit ànimes? M’agradaria que tinguéssiu l’oportunitat de conèixer-les totes una
a una.
Cornèlia Abril segons Carmen Sanzsoto
|
Carmen Sanzsoto és l’ànima etèria de Cornèlia,
la que traspua art per tots els porus de la pell. Amb una vitalitat
extraordinària, pinta, fa tapissos, esmalts, gravats..., perquè
necessita explorar nous camins i trobar noves formes d’expressió. Va d’una banda
a l’altra d’aquest món globalitzat, un món que se li està quedant petit perquè
la seva obra s’exposa en diferents indrets del planeta. Acostuma a parlar
poc i a observar molt, tal com fan els savis. Diria que observa tothora i es
queda amb el detall més nimi i després el plasma al llenç atorgant-li la
importància que li correspon i que a la majoria ens hauria passat
desapercebuda.
Quan li pregunten per la seva obra, la
defineix d’aquesta manera: construir, destruir, silenci, suspensió,
emoció, proposar, disposar, el qüestionable, l’inqüestionable, dins, fora,
l’abstracció, el pensament. Assegura que les seves pintures estan plenes de
frases tan difícils de comprendre com difícil és d’entendre l’ànima humana. Es
refereix a la seva ànima etèria dient que és un gran pinzell i que la brevetat
és el seu destí. I aprofita la brevetat que concedeix un poema per expressar
allò que pensa:
Una paraula amiga que no obliga,
que en els somnis t’estova i t’acompanya,
és com un quadre ple de matisos
per poder-los llegir amb l'ànima.
Ajuntament de La Garriga - presentació de 'He d'anar-me'n'
A l'Agenda de l'Ajuntament de La Garriga presentació el dia 19 de novembre
del llibre 'He d'anar-me'n'
Agenda de La Vanguardia - Presentació a Blanes
L'Agenda de La Vanguardia publica la
presentació el dia 12 de novembre
del llibre 'He d'anar-me'n' a Blanes
del llibre 'He d'anar-me'n' a Blanes
dijous, de novembre 05, 2015
Presentació a Blanes de 'He d'anar-me'n'
Presentació del llibre" He
d'anar-me'n", del col·lectiu Cornèlia Abril. Presentació a càrrec de Maria
Aladern. El col·lectiu el formen set escriptores i una pintora de les quals
dues són de Blanes: Montserrat Medalla i Carmen Sanz Soto (pintora).
A la sala "Roberto Bolaño".
dimarts, de novembre 03, 2015
'He d'anar-me'n' ja és a les llibreries
LLIBRERIA LAIE - CLICA AQUÍ
LLIBRERIA BOLIBLOC - CLICA AQUÍ
LLIBRERIA LA GRALLA - CLICA AQUÍ
LA CASA DEL LIBRO - CLICA AQUÍ
LA LLAR DEL LLIBRE - CLICA AQUÍ
LLIBRERIA BOLIBLOC - CLICA AQUÍ
LLIBRERIA LA GRALLA - CLICA AQUÍ
LA CASA DEL LIBRO - CLICA AQUÍ
LA LLAR DEL LLIBRE - CLICA AQUÍ
dilluns, de novembre 02, 2015
Cornèlia Abril al blog 'La vida breu'
De conflictes i decisions que capgiren la vida
Que un autor parli d’un llibre en el qual participa potser no és del tot convenient. No em ve gens de gust, però, analitzar aquesta conveniència. En parlo moguda per la il·lusió, per les ganes de proclamar als quatre vents com n’és de guapa, la criatura. Una criatura que té vuit mares. D’una són els ulls immensos; d’una altra, el nassarró o el clotet quan somriu o els dits llargs i prims o les cuixes molsudes. Té son d’ala de mosca, veu de soprano, ganes de menjar-se el món. L’observo i em pregunto que té de mi. No sap estar-se quieta. Tal vegada sigui això, la impaciència o la pell tan blanca o el son tan lleuger. Tant se val! Als fills se’ls estima i ja està. I jo me l’estimo.
De nom, les vuit mares li hem posat He d’anar-me’n. I si existeix un responsable d’aquest nom, no és un altre que el famós William Shakespeare. En un fragment deRomeu i Julieta, apunta que, davant d’un problema, sovint no tenim cap altra opció que resoldre la disjuntiva «he d’anar-me’n i viure o quedar-me i morir», i diria que aquest disjuntiva té una vigoria insòlita avui dia. L’opció de la mort o de la vida és una qüestió que respira latent en les pàgines d’aquest recull, que voldria recomanar-vos com a lectora empedreïda i com a autora il·lusionada també.
el blog: La vida breu
Cornèlia Abril al blog 'Des del meu mar'
Una dedicatòria divertida i entranyable
L'Olga Xirinacs no és només una autora de culte. És, i això la fa més gran, una persona de culte. Moltes gràcies, Olga, per aquests versets divertits que ens dediques!A LES SENYORES DE LES LLETRES, ABANS NO MARXIN.
*
Tot menjant merengues
la Sílvia llegeix,
bon profit li facin,
que bé s'ho mereix.
***
Maria Cirera,
¿que no has vist el tigre
amb els ulls ben verds,
que et ve per darrere?
***
Montserrat Medalla,
lletres i més lletres,
la imaginació,
a tu mai no et falla.
Tot menjant merengues
la Sílvia llegeix,
bon profit li facin,
que bé s'ho mereix.
***
Maria Cirera,
¿que no has vist el tigre
amb els ulls ben verds,
que et ve per darrere?
***
Montserrat Medalla,
lletres i més lletres,
la imaginació,
a tu mai no et falla.
***
Pepa Bagaria,
¿no t'agradaria
un saló amb tres gats
i una llibreria?
***
Mercè Bagaria,
si mires el mar
i en fossis la perla,
m'enamoraria.
***
Marta Pérez Sierra,
boira de les fades,
airet de la serra,
lliri de les prades.
***
Matilde Nuri i Espona,
música de les esferes,
quan la llum ens abandona
i hi ha un silenci d'estrelles.
***
Carme Sanzsoto, pintora,
tota la llum als teus dits,
i els ulls que veuen alhora
el món i els cels infinits.
***
Olga Xirinacs
Cornèlia Abril
Us espero aquesta tarda! Petons!
el blog: des del meu mar
Cornèlia Abril al blog '...i escaig'
La meva ànima Cornèlia
Testimoni visual, doncs, d'un instant reeixit. Gràcies a Joan Salvador, per la fotografia.
Ara em faran una entrevista a una ràdio local. Sense problemes. Allà explicaré el què calgui, convingui, em vingui de gust. Tot és començar i no parar, com el rascar.
 |
| 28 octubre'15 - Biblioteca Catalunya - foto Joan Salvador |
el blog :..i escaig
Subscriure's a:
Missatges (Atom)