dimecres, 2 de març de 2016

Ànimes felines

"Els gats, els llibres i la música m'ajuden a escriure." va dir Murakami.

Segons Robertson Davies "Als autors els agraden els gats per ser criatures tranquil·les, estimables i sabies i als gats els agraden els autors per les mateixes raons".

Aldous Huxley ho tenia molt clar, "Si un vol ser un novel·lista psicològic i escriure sobre els éssers humans, el millor que pot fer és conviure amb un parell de gats".

Què tenen els gats que sedueixen a tants escriptors? qui ha provat d'escriure amb un gat a la falda, o amb un gat passejant per sobre del teclat o bé enredant entre els papers, sap perfectament que és una tasca complicada. Tot i així són molts els qui, en un moment o altre, han gaudit de la seva companyia: Ernest Hemingway, Capote, Bukowski, Cortázar, Herman Hesse, Murakami, Huxley, Mark Twain, Borges, Colette, Patricia Highsmith...la llista resulta interminable.

Per altra banda, la quantitat d'articles, entrades de blocs i escrits diversos que s'han fet sobre aquesta particular relació entre els homes i dones de lletres i els felins també és tan àmplia, que resulta difícil ser original.

Però navegant es troben tantes anècdotes i curiositats que l'ànima felina de Cornèlia Abril no s'hi ha pogut resistir. Aquest seria un exemple:
A la Biblioteca i Museu Presidencial J.F. Kennedy, amb seu a Boston, pots consultar una bona col·lecció de fotografies d'Ernest Hemingway i els seus gats!!!


Segons Hemingway "Els gats tenen una total honestedat emocional. Els éssers humans, per una o altra raó poden ocultar els seus sentiments, però un gat no".



Ell sabia perfectament de què parlava perquè va compartir la seva vida amb molts, més de seixanta, a la seva casa de Florida. Una casa avui convertida en museu on segueixen vivint feliços els descendents d'aquells primers gats, tots o gairebé amb una condició força especial: són polidàctils! Seria potser aquest dit de més el que usaven els gats per ajudar l'Ernest a escriure les seves novel·les?




Hemingway també publicà un recull amb el títol "El gat sota la pluja i altres relats". Deixo un enllaç del conte per si el voleu llegir. No l'he trobat sencer en català, però sí en castellà:

7 comentaris:

  1. Molt interessant l'article!. Penso que a moltes persones que necessiten certa calma ambient per treballar, però també volen vida a prop, com una companyia espiritual que es mogui, es llepi el pèl, faci "ruuuuuuu" i jugui a estones amb un cordill o una piloteta, els atrauen els gats perquè, a banda que tombin o trenquin alguna cosa de tant en tant, són bellíssims i tenen els moviments graciosos i tanelegants que poden ajudar a la inspiració. No en sabia, d'aquest museu. Quina história més bonica! Moltes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segons Theóphile Gautier "El gat es converteix en el teu company en les hores de soledat. Roman vetllades senceres als teus genolls, roncant satisfet, feliç per estar amb tu.Els gats es complauen en el silenci, l'ordre i la quietud, i cap lloc els convé més que l'escriptori d'un home de lletres".

      Elimina
  2. No m'estranyaria que, del polidactilisme dels gats, en sortís una bona novel·la... qui sap? Dels descendents dels gats de Hemingway, vull dir! Segur que entre generacions i generacions de gats, tindrien mil històries per explicar! Enlloc de dir "si les parets parlessin, podríem dir, si els gats parlessin!"... el meu estimat Xat (que vam haver de sacrificar fa un any i mig) sabia els nostres horaris com ningú! I a la nit, el molt dallonses... volia estar fora, però quan li venia de gust entrar i dormir als peus del nostre llit, feia uns marrameus a la finestra que m'havia d'aixecar a la força! (sabia llatí!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, segur que ens haurien pogut explicar històries ben "sucoses" de l'Ernest!

      Elimina
  3. Per cert, Cornèlia: saps per què es deia Xat? Primer, perquè en francès, chat =gat i segon, perquè a la meva època "xatera", se'm posava a la falda (o al costat del teclat) i xatejava amb mi (al meu costat, vull dir)... al mateix temps que intentava beure's el meu te! ja t'ho dic: sabia llatí!!! i potser també grec i llengües mortes i vives!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els meus no són polidàctils, però si tan "políglotes" com era el Xat. Quin nom més xulo!

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina