dijous, d’agost 28, 2025

Correspondència


Correspondència


Carta de la Dora a la Cesca


Benvolguda Cesca,


Des que me vaig assabentar de la teva existència que no paro de somniar. Sé que som parentes llunyanes i que ets de pagès igual que jo, sé que la guerra se’tva endur en Pere, el teu marit, que tens un fill i que has viatjat a l’estranger, que has pintat quadres i que t’has convertit en una persona culta. Ho he sentit contar a casa. 


Sé que la meva tia és neboda de la Carmeta. Des que me va explicar la teva història no faig

mes que donar-hi voltes. A mi també m’agrada molt llegir. I va ser aquesta afició la que

em va portar a quedar-me amb les monges. 


Quan vaig acabar el col·legi, veient el poc atractiu que tenia viure al poble, tant per trobar un treball com un príncep blau, vaig pensar que se m’havien acabat els somnis, i no em va venir altra cosa al cap que quedar-m’hi. Fins que me vaig adonar que m’havia equivocat.


Espero que continuïs amb el mateix ànim, Cesca. Per mi no hi hauria res tan agradable

com que ens poguéssim comunicar. Ja em diràs alguna cosa.


Rep una abraçada ben forta de la 


Dora.

-------


Carta de la Cesca a la Dora


Benvolguda Dora,


Quan de nit el mon està aturat, surto de la meva novel.la i viatjo cap a les les

estrelles del teu somni que em parlen d’una buscadora de misteris.


No t’hi encaparris gaire, perquè descobrir-ho no t’arreglarà res. És una llàstima que no puguis compartir les teves sensibilitats literàries i artístiques amb ningú. Deixa’t portar, aprofita el gaudi de viure, que el temps es va encongint. No fa falta trobar el príncep blau perquè a la llarga es van tornant de color marró. 


Però baixa dels núvols i dóna’t per lo menys alguna alegria! .


A mi em passa al revés, jo no tinc misteris, jo soc el misteri. Com seria de

diferent la meva vida si se sabessin els meus secrets! Però et ben asseguro que

ha valgut la pena.


Diuen que només és viu una vegada, però per sort som personatges de ficció i podem tenir altres oportunitats, així ho espero de les nostres “mestresses escriptores” .


Fins aviat,


Cesca.


imatge generada per I.A.

Maria Aladern, per Cornèlia Abril