Prejudicis, edatisme i (in)correcció política i social
Na Lianor passeja arran de mar. Fa una calor que fa esclatar les poques pedres que hi ha en aquella platja de sorra fina. S'ha entaforat un dels biquinis de l'any passat, o de l'anterior, no ho recorda, i és que, tot i que cada any pensa Aquest és l'últim any que duc biquini, després descobreix que la majoria de senyores com ella continuen posant-se el dues peces que tant de furor va fer quan ella era petita, i pel qual va haver de barallar-se amb la família sencera, excepte amb son pare, que només deia que a veure quina bestiesa era el fet d'haver-se de banyar vestit. El pare era pragmàtic, encara que seguís les normes que imposava la societat, i que encara imposa ara.
Tota aquella lluita que moltes dones van dur a terme pel biquini va acabar desembocant en la lluita pel top less, i també per la nuesa total, quan, cap als anys vuitanta i noranta, van sorgir algunes platges nudistes, que na Lianor, amb el seu home, havien freqüentat, fins que els fills van ser adolescents i van començar a tenir reserves amb els seus propis cossos, que ja no volien ensenyar.
Ha plogut molt, des d'aleshores, i na Lianor pensa que ningú té per què suportar la vista de les seves misèries corporals.
Fins que la veu:
Una senyora que potser té més de vuitanta anys, amb els pengims- penjams que a ella la preocupen tant, gaudint de valent amb la seva neta, que porta un banyador d'una sola peça, com un vestidet de bany dels que ella mateixa duia quan era molt petita.
Massa prejudicis! S'adona que allò dels cossos normatius o no normatius són constructes que es fa la gent (tota la gent?) per fer la santíssima a les dones. Bàsicament. O potser són constructes que algunes dones es prenen d'una manera i d'altres, no en fan ni cas. Ves a saber...
imatge generada amb I.A.
