Respecte

 

Respecte

Des del bell mig del carrer, amb els ulls caducats i cansats, observa passar la vida i la gent. 

Ja no té aquella vitalitat de quan era jove i s'està més temps ajeguda que circulant.  La vida és exactament això: veure-la passar, sembla  reflexionar. I potser és cert: està pensant.

Haver nascut en aquest indret li ha suposat una gran sort, però, pressumptament, ella mai no ho sabrà. Mentre tingui menjar, aigua i respecte —i ho té tot— no ha de témer  per a res. Ha estat així des que va néixer. Una saviesa ancestral fa que la seva consciència en tingui la certesa.

La vaca es llepa la pota, tanca els ulls i continua vivint, sense immutar-se amb el brogit  que l'envolta constantment. La respecten.

Foto pròpia.

ELOI, ELOI, LAMA SABACTANI

 

                                            imatge de Google

Després de moltes hores de patiment justificat, el salvador del món, moria en aquella creu, roja de sang i llefiscosa d’escopinades.

I per què?

Ho acabo de dir, per salvar el món.

I de què?

De tots els mals que assolaven la terra en aquell temps.

Ah! Es clar... Ja ha caducat.

El què?

L’expiació

Perquè ho dius, això?

Perquè el món torna a estar malalt. A qui hem de matar ara?

Petita anècdota.

Petita anècdota.

La Gala volia conduir. 

—Ets massa petita —li deia el seu pare—  No en saps, encara. No veus que no arribes als pedals?

—Sí que hi  arribo i  sé fer rodar el volant! 

—Si ve un mosso t’agafarà a tu, i a mi també .

Però a  la Gala li semblava que això era molt fàcil. Un dia quan el  pare no la veiés, ho provaria.  

I així ho va fer. 

Anaven al súper i el  pare la va deixar sola un moment per entrar  a buscar la bossa.  La Gala va aprofitar per passar al seient del conductor, va pitjar el pedal i el cotxe va arrencar. La nena  es va espantar tant  que no podia parar de plorar, al mateix temps que el pare corria darrere el cotxe. 

                                    Foto d'internet

Sort que la Gala va aixecar el peu i el vehicle  es va aturar de cop!

—Perdona’m, papa. No hi tornaré més! —Li va dir.

El seu pare la va abraçar i no la va renyar perquè ell també s’havia espantat molt .  

L’endemà, quan va anar al col·le,  tots els nens i nenes la miraven perquè portava  un nyanyo al front. 

Energies Renovades

 

M’he alçat del llit a dos quarts de set, i en sortir al balcó, he observat que plovisquejava i no podia anar a nedar. Feia l’efecte que les onades s’empassaven la terra. He pensat que potser podria córrer. Alguna cosa havia de fer, perquè l’angoixa només marxa quan el meu cos està cansat. M’he vestit amb roba d’esport, m’he posat les vambes i en arribar al Passeig Marítim les meves cames han començat a córrer. Havia de vigilar per no ficar els peus en cap doll. Ha plogut força tota la nit, però en aquells moments era un xim-xim agradable que queia a poc a poc per els cabells i la cara i de mica en mica m’anava xopant.  

Me’n faig creus de la sensació tan agradable que tinc quan corro. Totes les papallones que passegen per l’ estómac i per la panxa durant la nit provocant-me  insomni, desapareixen en un tres i no res. Després d’una hora i mitja corrent, m’atreveixo a ficar-me a l’aigua. Ja no em sembla que les onades s’hagin de menjar la terra, més aviat crec que jo em menjaré el món. Ja soc capaç d’ afrontar un nou dia amb moltes energies... fins que torni a arribar la nit.