Els llocs que visito
quan viatjo, em desocupen la ment de recances. Aquells llocs en els que no
importa la distància que els separa de la meva normalitat, i que s’acomoden als
meus sentits.
Si per arribar-hi,
necessito un tren, un avió, un cotxe de cavalls, un tramvia o una bicicleta, no
importa. La veritable importància d’un viatge, és fugir d’allò que coneixem,
d’allò que ens és familiar. No es tracta d’anar lluny. Això depèn de cadascú. Aquesta
sensació la podem trobar, a vegades, ben a prop.
És explorar la vida a
través d’un passeig llarg o breu o etern. A voltes, inspirat en el
romanticisme, a voltes, per ànsia de coneixement o per curiositat, o pel simple
fet de passejar, i en ocasions, disfressat de feina.
Si el fred, la neu, un
tornado, el sol del migdia, una vaca al bell mig de la carretera, les gotes
d’un plugim tímid, la teva mà dient-me adéu, m’estrenyen un xic l’estómac, seran
senyals clars que el viatge ha valgut la pena.
