Rata de biblioteca

 

Des que té ús de raó li agrada llegir. Els seus pares li van transmetre el gust per la lectura des de ben petita. Tenia una connexió total amb qualsevol llibre que caigués a les seves mans. Com se sol dir, era  una “rata de biblioteca”. 

Sentia a parlar als amics i companys de la feina d'algunes de les sèries que fan a les nombroses plataformes que hi ha, però no hi tenia gens d'interès. Anava al cinema de tant en tant a veure alguna pel·lícula que li havien recomanat, però res més. 

  D'ençà que ha començat a patir  insomni, un dia,  quan ja era al llit, agafà l’ordinador i es posà una sèrie que havia sentit a dir que anava bé per adormir-se.  S’ha enganxat de tal manera que s'està posant al dia de tot el que no ha vist. 

I ara li fa una mandra llegir... I li preocupa el fet de no tenir aquesta necessitat. Li faltarà capacitat per concentrar-se si perd aquest meravellós hàbit?

  Es pregunta si hi deu haver més lectors a qui els passi el mateix. 

La planteta

LA PLANTETA

Li va regalar una planteta, deu minuts abans de dir-li que ho sentia molt, que no era culpa d’ella, que la seva vida seria millor sense ell, i repetint una sèrie de tòpics que no es mereix ni la més pèssima literatura.

—És perquè no m’oblidis mai… Va ser bonic, mentre va durar…

Tòpics, tòpics, tòpics. 

En record d’aquell amor truncat, la va plantar al peu de la finestra de casa seva, decidida a que fos un record per sempre. I es va tancar amb pany i forrellat.

L’heura va créixer, i créixer, i créixer…

Vint anys després, en el procés d’enderrocar la caseta per fer-hi pisos socials, han hagut de parar l’obra, perquè han trobat el cadaver del cos que sembla ser el d'una dona jove, momificada, agafada fortament a una fotografia de l’actual alcalde de la ciutat… quan era jove.

Ell continua repetint tòpics, tòpics, tòpics, encara ara.

foto trobada a internet i tunejada.

El projecte de la Cornèlia

 

La Cornèlia, que és dona de personalitat polièdrica, té un projecte ambiciós de cara a l’any 2025/2026: escriure una novel·la. 

       Les integrants del grup literari, després de publicar cinc llibres de relats i un recull de microrelats, farem un salt qualitatiu.

 

Com l'arbre esboçat a la imatge, iniciem una estructura sense fulles i que veurem créixer. 

Comptant que som cinc autores, ens proposem compondre un relat plural: perquè cadascuna de nosaltres escriurà fidel a l’estil que la caracteritza, amb un to irònic: aquest és ara el repte del grup, i narrada en temps present.

    

        Continuarà...

 

VIATJAR SUBJECTIVAMENT

 

Els llocs que visito quan viatjo, em desocupen la ment de recances. Aquells llocs en els que no importa la distància que els separa de la meva normalitat, i que s’acomoden als meus sentits.

Si per arribar-hi, necessito un tren, un avió, un cotxe de cavalls, un tramvia o una bicicleta, no importa. La veritable importància d’un viatge, és fugir d’allò que coneixem, d’allò que ens és familiar. No es tracta d’anar lluny. Això depèn de cadascú. Aquesta sensació la podem trobar, a vegades, ben a prop.

És explorar la vida a través d’un passeig llarg o breu o etern. A voltes, inspirat en el romanticisme, a voltes, per ànsia de coneixement o per curiositat, o pel simple fet de passejar, i en ocasions, disfressat de feina.

Si el fred, la neu, un tornado, el sol del migdia, una vaca al bell mig de la carretera, les gotes d’un plugim tímid, la teva mà dient-me adéu, m’estrenyen un xic l’estómac, seran senyals clars que el viatge ha valgut la pena.