T'agrada, llegir?

 

Ja fa una setmana, de la presentació del nostre cinqè llibre Ens ve de gust.

Ja fa un mes de la darrera sessió de feina conjunta, les cinc autores, amb l'artista. 

Ja fa molts anys, des dels començaments de Cornèlia Abril.

Tot són records, al cap i a la fi, acabem vivint-ne, de records.

T'agrada, llegir?

21 de novembre - Ens ve de gust

 

El 21 de novembre, a la Biblioteca Comarcal de Blanes, vam complir un objectiu com a autores de grup literari Cornèlia Abril. Vam donar a conèixer el cinquè llibre. I va ser possible, fent que els personatges dels nostres relats fluïssin d’una manera natural, gràcies a les actrius i actors del grup de teatre El Mirall, que van aconseguir, amb les seves actuacions, que no hi hagués necessitat d’explicar de què tracta el llibre “Ens ve de gust”. Van ser ells, amb una excel·lent i  precisa representació, que ens van endinsar a nosaltres mateixes i als possibles lectors, en cada una de les històries dels relats.

Va ser un acte proper i entranyable, envoltades de familiars, amics i coneguts. Gent que estima la cultura en el seu sentit més ampli.

Ens ve de gust - Blanes

El nostre llibre cinquè ENS VE DE GUST comença a caminar a Blanes. I no ho fa sol, sinó en companyia de CARMEN SANZSOTO, de la mà del grup de teatre EL MIRALL, i amb el públic lector que ahir va triar venir a la Biblioteca Comarcal de Blanes.  

Nosaltres, autores de Cornèlia Abril, deixarem que ara flueixin les paraules i, per tant, per un moment farem silenci, agraïdes.

Detalls de la escenificació dels sis relats:

Gràcies a

 Actor Oriol Gallart

  Actrius: Núria Baldrich

                       Carme Rodríguez

             Mireia Micàs

Veu en off Josep Alum

integrants de EL MIRALL 

.

PRESENTACIÓ-PRESENTACIÓ-PRESENTACIÓ

Ens ve taaaaan de gust, compartir aquesta notícia amb vosaltres!

Per fi arriba el cinquè llibre de Cornèlia Abril,  ENS VE DE GUST

Està tothom convidat! 

Penseu que us estarem esperant. 

No hi falteu!

Dijous, 21 de novembre del 2024. Exacte, la setmana entrant!

A les 19,30. Sí, a dos quarts de vuit del vespre!

Grup de Teatre El Mirall.Que si! Bé, no tot el grup, però uns quants. Que síiii!

On? A la Biblioteca de Blanes, com sempre! 

Que qui és Cornèlia Abril? Vaaa, a aquestes alçades ja ho hauríeu de saber!

Maria Aladern- Eva Ariza- Neus Cereijo- Montse Medalla- Matilde Nuri

i... la col·laboració (de nou) de la pintora Carmen Sanzsoto

Doncs au, ja trigueu a apuntar-vos-ho a l'agenda (o a posar-vos un avís al mòbil)

Fins dijooooussssss

Ep! Ens ve de gust és el títol del llibre (també) 

La trucada 10

 

Sí, l’ha engegat a dida, però quan arriba a casa té un rau-rau. Se’n va directa al calaix, agafa la llibreta i comença a llegir amb la intenció de  recuperar les paraules que fa cinc anys ella mateixa hi va escriure. En aquell moment encara treballava, i la vida quotidiana no li donava per tenir hobbies o activitats de lleure. De fet, ho va redactar per recomanació de la doctora. 

A la primera pàgina troba: No m’agraden els xandalls de color verd-lila-negre. No m’agrada la ginebra. No m’agrada anar a dormir tard. No m’agrada una sorpresa desagradable. No m’agrada que em renyin.

A la pàgina següent: M’agradava sortir a caminar. M’agradava esforçar-me. M’agradava tocar la guitarra i també el piano. M’agradava el cava fred i la xocolata calenta. M’agradava veure com plou. M’agradava viure al dia.

A la tercera pàgina hi diu: M’agradarà ballar. M’agradarà aprendre a cosir i fer patchwork. M’agradarà estudiar anglès. M’agradarà l’òpera. M’agradarà fer les coses a poc a poquet.

En acabat, somriu. Amb calma, fa el gest de retornar la llibreta al calaix. Però abans rumia un instant, i rectifica. Obre de nou la llibreta i anota: No m’agrada la pastadeflora dels nassos. 

Un cop alliberada de l’obligació de comprar-ne al supermercat, pensa: em convé riure. I remata amb l’anotació: M’agradarà fer un taller de risoteràpia.

LA TRUCADA-9

 

Aquest vespre en Miquel i jo hem sortit a caminar. Ho fem des de la beneïda trucada vespertina, que va ser el punt de partida per redescobrir-nos com a parella. Qui ens ho havia de dir! Caminem dia si i dia no, i els del mig, mirem Los Soprano plegats amb sengles tasses de xocolata calenta. Res d’herbes relaxants. Ara dormo de meravella. Els dissabtes sortim a sopar i un cop al mes al cine o al teatre. Un dissabte tria ell i al següent jo, i així anem fent. Les postres sempre les fem a casa. Maduixes amb cava, bourbon i la veu del Julio amenitzant-nos la vetllada. El ressopó. El diumenge ens llevem tard i feliços, amb ganes de preparar un bon dinar per la filla, el gendre i la nena, que ens observen de reüll, desconcertats, intentant dissimular amb somriures forçats, la incomoditat que els provoca la nostra nova rutina.

─ Ara l’avia i l’avi son novios, mama?

En Miquel i jo li fem un petó a cada galta i la nena riu divertida mentre s’empassa un bocí del seu pastis de xocolata preferit.

Aquest vespre però, en trepitjar el carrer, he sentit les mirades envejoses de les quatre tafaneres, que després li van amb romanços a la Carolina. La meva germana, penjada com una adolescent de l’encarregat del supermercat, el dels dits gruixuts, em critica perquè en Miquel i jo sortim a caminar en xandall. Quina barra! A més a més, he descobert, que quan aquella nit vaig rebre la trucada inesperada de l’individu en qüestió, (era ell!) es tractava d’una equivocació seva, creient que jo era ma germana. La Carolina li havia passat el meu número de telèfon per error. La frase dient-me que no havia pagat l’ampolla d’oli, era la contrasenya que tots dos havien pactat per les seves entremaliadures. El paio està casat. Quins pebrots!

I jo haig de fer cas a les xafarderies? Haig d’anar mudada per sortir a caminar amb el meu marit? Haig de fer cas a la filla que no para d’insistir en que ja no tenim edat per segons què? Au va! A fer punyetes!