Fa uns dies vaig tenir un patatxap dels grans.Veureu. Els pugons, aquests animalons rodanxons que molesten bastant a les plantes tendres però que si en mires quatre o cinc de prop tenen una aparença tota innocent, allà amb els seus ullets petiiiits i sempre escortats per formigues, i que hom creia que donaven gratament la seva dolça melassa a les seves protectores ( les formigues allunyen les marietes assassines i acompanyen als pugons al seu formiguer perquè descansin ) i que certament s'ha constatat aquest mutualisme en moltes espècies (tan de pugons com de formigues), de manera que els himenòpters allunyen als predadors i donen cau als pugons i aquests "a canvi" evacuen un líquid dooolç que gormandeja tot el formiguer, ben cert és, però té una història de terror paral·lela que he descobert i que ara escriuré, amb les mans tremoloses.
Una gent que no devien saber on dar-la, uns científics tots guapos, es van passar hores i dies i anys observant les relacions cordials entre pugons i formigues. I de tant mirar i fer vídeo, van descobrir una trama subterrània que els va gelar la sang a les venes.
Resulta que les formigues tenen els seus fills-larva en cambres fortament custodiades per grups para-militars,i res no entra allà si ells no volen.
S'ha descobert que els pugons, a partir d'un mateix ADN, poden créixer en almenys dues aparences diferents que s'anomenen Morfos. Una aparença és la que coneixem: groga o verda, rodonets, amb potes fines. L'altra aparença és aplanada, amb una textura i olor característiques. Característiques de què? direu.
Doncs característiques, tatxaaan, de les petites larves de formiga. Amb aquest aspecte i olor passen els controls i es mesclen amb les larves de la guarderia. No s'acaba aquí. Amb els estilets xucladors que empren per alimentar-se de les tiges, aquests morfos els hi claven a les larves i els xuclen l'hemolinfa, la "sang" dels insectes. Curt i ras. I les formigues no saben- almenys no ho han descobert a hores d'ara- que tenen l'enemic dins de casa.
Estic segura que queden tantes coses per descobrir, entrellucar o aprendre, que tenim feina per estona. De moment, aquesta trama a l'estil Dr. Jekyll i Mr. Hyde ens apunta que no sabem un borrall de les relacions entre animals, plantes, bacteris i fongs. Però que ens agrada saber noves coses...encara que facin paüra.
Per més informació:
http://www.abc.es/natural-biodiversidad/20150115/abci-pulgon-hormiga-drjekyll-mrhyde-201501151148.html
16 comentaris:
Como la vida misma querida Silvia donde el mayor enemigo solemos tenerlo en casa y ayyyyy del que piense lo contrario...
o ayyy! dels que acabin pensant que tot això són imaginacions de ments impures, ;)
Exacte, no és cap ficció, son estudis sobre comportament animal. I l'enemic interior sempre és el que té més poder sobre nosaltres.
He estat rumiant sobre això dels pugons que es "transformen"en vampirs. Dic jo: les formigues són moooolt llestes ( diguem com diguem la seva intel.ligència grupal, militar, química...) i de debó no han "vist" als infiltrats? I si, tot i adonant-se que son sabotejades, ho permeten, perquè el balanç de melassa/ larves out tot i així les continua afavorint...? Eps, que això m'ho faig jo, eh. Bon dia;-))
enenic interior és diferent de l'enemic a dins de casa, oi?
això no és un joc, Sílvia; és una pugna que no resol la llei dels justos sinó la llei del més fort
.
Fantàstica la divulgació dels fets. En això de xuclar dolç, excel·leix el govern espanyol... infiltrat també a casa nostra.
Doncs, Olga, no ho havia pensat, però et dono la raó, la pràctica de xuclar la sang al teu pretès "amic" es pot interpolar- i de quina manera!- a les nostres relacions amb Espanya...una comparança encertada...i que fa igual de por o més que la xuclamenta dels morfos...Bon dia!
patim les dues versions, morfos d'aquí i infiltrats d'allà
A veces, tan solo me gustaría gritarle al mundo, "mi casa es tu casa", disfrútala pero no la destroces.
Potser les formigues ho permeten per controlar la seva població i eliminar els més dèbils. Potser hi treuen algun profit o potser no. El que em fa més angúnia és pensar que aquest sistema funciona des de l'ésser més "insignificant" al més poderós. Bona crònica de la realitat d'aquest planeta. L'enllaç, molt interessant!!!
Per cert i arran del comentari de l'Olga, té certa "gràcia" que l'article sigui de l'ABC...
Caram... encara no havia tingut accés a aquest article, Sílvia! Quantes coses no sabem i ni ens imaginem! L'altre dia sentia un programa de ràdio on deixaven Félix Rodríguez de la Fuente a l'alçada del betum... es veu que, per poder fer els programes que feia i que a mi, particularment, m'encantaven, preparava trampes impensades per als innocents que miravem el programa. Animals tancats als seus "laboratoris" experimentals, fent-los passar per salvatges, trucs a les pel·lis, als videos... en fi, que no ens podem refiar ni del nostre pare (amb perdó).
Per això, vigilem l'enemic, que potser estem dormint amb ell, com a la pel·li!
Puede que si Montse, pero... líbreme Dios de los amigos que de los enemigos ya me libro yo
quin malson!
Mai, mai o hauria dit, sí que és terrible. La imaginació més agosarada li costaria de arribar a un comportament tan esgarrifós. Penso que si els homes visquessim en aquest submón no seriem capaços de sobreviure, malgrat la nostra inteligència que ens fa pensar que som superiors.
Olga Xirinacs, cuanta raó tens.
Tu saps del comportament de les vespes que enterren en fang a preses immobils al costat dels ous, perquè quan surtin les larves trobin carn fresca ( els animals immobils no estan morts: mosques, aranyes, abelles...) i això també sembla espantós, igual que els escorpins que immobilitzen amb el verí i xuclen l'animal de mica en mica, i tants altres fets del món dels insectes i aràcnids que fan paüra, i tants com desconeixem...però si ens fem un vistasso a nosaltres mateixos ( granges d'ànecs x patè ( els torturen incansablement perquè el seu fetge s'hipertrofii), les granges de llet ( les vaques són separades dels seus nadons, que aniran a l'escorxador ( vedells) per agafar la llet que fabriquen; la majoria de porquets són desatesos i convertits en "cochinillo " o com se diga...ens mengem als poltres ( cavalls petits)...no hi ha tanta diferència entre uns i altres...o potser sí; nosaltres ens creiem en possessió de la bondat i la honestedat. Gràcies per escriure, Jordi.
Publica un comentari a l'entrada