dijous, 28 de setembre de 2017

poema - Matilde Nuri

del recull A tall d'aigua - any 2013

NO FEM TARD ENLLOC



I.

                     foravia!
la ginesta
i les tiges dretes del donzell
fan esmorteir una mena de ràtzia de sons guturals
les bambolines de paper d’estrassa     
 i els guarniments penjant del sostre

d’un sac buit els il·lusionistes
             en treuen conills
                  
la mentida porta inexorablement associada la mentida
la primera la segona i aquesta la tercera i aquesta la quarta
i això és ja un no acabar mai que emplena la llera dels rius
  


II.
  
i nosaltres som còdols
cop de roc
la tanca o el pom o bé la gesticulació nova
que tot d’una engega un relat incipient
pel qual els dies il·legibles  s'esdevindran llegibles
gràcies a la determinació de la gent
mot rere mot rere mot      
en línia i fil per randa               
 del text la idea



III.
  
hem après a separar el nyap del gra per a la mòlta
amb sedassos d’ordit acurat hem dut a terme
el complet procés de cerndre tota inventiva tòxica

meticulosament ho repetirem les vegades que calgui
no fem tard enlloc
no tenim pressa  ni fre


 Matilde Nuri i Espona







3 comentaris:

  1. Al pas, doncs: "sense pressa ni fre", però sempre al pas, i un rere l'altre, el pas esdevé la vida en moviment.

    ResponElimina
  2. M'agrada la cadència i la calma d'aquests poemes. és totalment una veritat universal que no fem tard per anar enlloc. Em trasmet calma i una gran elegància formal.

    ResponElimina
  3. Olga, Sílvia
    gràcies!

    i avui, encara, i de bell nou, aquest vers: GRÀCIES A LA DETERMINACIÓ DE LA GENT

    jo el llegeixo amb emoció
    .

    ResponElimina