diumenge, 15 de maig de 2016

Zdzislaw Beksinski

Zdzisław Beksínski 


Zdzisław Beksínski (24 de Febrer 1929, SanokPolonia – 21 de febrer de 2005, Varsovia, Polonia) fou un pintor, fotògraf i escultor polac. La seva especialíssima obra va titllar-la ell mateix com de génere barroc o gótic. Va pintar un surrealisme fantàsic, on tots els elements semblen distorsionats, a banda que expressen atmósferes de malson i sofriment. Va començar a pintar després de realitzar moltes fotografies, foto-muntatges i escultures. 

En una biografia seva vaig llegir que pintava els malsons que cada nit el terroritzaven. Fou un home singular, que solia treballar amb música clàssica de fons, perquè el silenci l'inquietava. 


Dels anyys seixanta fins als vuitanta, el seu treball més conegut, en va dir que era el seu període fantàsic. Era precís, detallista; de les seves pintures va dir " Desitjo pintar com si estiguès fotografiant els somnis ",


Paisatges devastats, persones aterrides, sovint cúmuls de morts, dones amb la cara esborrada, éssers espantosos pel què tenen encara d'humanitat. No es pot mirar una pintura de Beksinski i restar indiferent.


No volia fer interpretacions de les seves obres, ja que deia que no li interessava. Conseqúent amb ell mateix, no va posar títol a la gran majoria dels seus quadres. L'any 1977, va cremar una selecció de les pintures al pati de darrera de casa seva. Va dir que tenien poca qualitat o que eren massa personals com per ser exposades.



El final dels anys noranta va sofrir dues grans tragèdies familiars: la seva dona va morir, i el seu fill es va suïcidar. Beksinski mai no es va recuperar d'aquestes pèrdues. L'any 2005 fou el de la seva mort: el van apunyalar en el seu apartament de Varsóvia.



Malgrat l'espant i l'horror que reflecteixen les seves pintures, ell era una persona gens lúgubre. Tenia molt sentit de l'humor i a banda de tímid i modest, fruia d'una bona conversa, encara que era reaci a anar a presentacions o actes públics. Sempre va dir que la música era la seva gran influéncia, i no la literatura, el cine o les obres d'altres artistes. 
Des de l'any 2005 existeix el museu Beksinski, a Polònia, i al poble de Sanok, on va néixer, hi ha una casa-museu dedicat a ell.

7 comentaris:

  1. el trobo inquietant i tenebrós, com els malsons, però amb una bona dosi de misteri que el fa atractiu a la meva mirada
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, jo l'hi trobo igual, de tenebrós, però també impactant. Sembla que les seves "portes" siguin passatges a altres mons. Cada cop que veig una pintura seva, sento com un neguit, i alhora una gran fascinació.

      Elimina
  2. “Ahora intenta dormir”, el recull de relats d’Emilio Bueso a Valdemar, col·lecció El Club Diógenes, té per portada una espectacular il·lustració d’en Beksinski de l’any 79:
    http://www.valdemar.com/product_info.php?products_id=781
    Petons,

    ResponElimina
  3. Si, ostres! L'havia vist...fantàstic! Moltes gràcies per passar, Sergi!

    ResponElimina
  4. Trobo fascinant la seva obra, i tanmateix no podria estar massa estona en una estança on hi hagués una d'aquestes pintures a la paret. Quina imaginació!... surrealista, barroca, gòtica, lúgubre, macabra... uixxx

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Van ser premonició les seves pintures?
      M'agraden molt. Podria ben bé il·lustrar Poe, Lovecraft, Dante....
      Petonets, Cornèlia

      Elimina
  5. Hola Olga! Doncs, no ho sé, si són pintures premonitòries, però si que ho podrien haver estat. Evoquen guerres i desesperació, i morts...Tens tota la raó, hauria estat un il.lustrador magistral per escriptors de terror sicològic. Moltes gràcies per passar pel nostre raconet! Molts petons;-))

    ResponElimina