dimarts, 3 de maig de 2016

Josep-Ramon Bach Premi Crítica Serra d'Or de Poesia 2016

Fotografia: Mercè Banquè

Dilluns 2 de maig es van lliurar els premis Crítica Serra d’Or al Palau Moja de Barcelona. En aquesta edició, en la que es compleixen 50 anys dels premis, el poeta Josep-Ramon Bach rep el premi pel seu llibre Caïm, 3 i 4 edicions.

Caïm de Josep Ramon Bach de 3 i 4 Edicions
Explica en Josep-Ramon Bach que per escriure Caïm s’inspirà en veure un reportatge televisiu sobre Francis Bacon, el pintor irlandès que es fixava en el cantó fosc i pervers de l’ànima humana. Com Bacon en les seves pintures, Josep-Ramon Bach té un segell molt personal. S’atreveix a aprofundir en el que d’altres refusaríem, converteix en art el que altres ignoraríem per dolorós. 
Fascinada llegeixo els poemes de Caïm i no puc fer altra cosa que admirar el talent poètic de Bach. Amb un llenguatge propi riquíssim en imatges, amb referències cultíssimes, amb un talent humà indiscutible, Bach ens proposa un recorregut per la seva galeria d’art poètica. Cada poema té un títol i un subtítol que descriu la tècnica del quadre/poema, que vers a vers mostra. Pintura negra sobre paper quitrà per a un poema on condemna l’engany poètic. Dibuix amb guixos de colors sobre llambordes pels captaires que reclamen. Natura morta filmada en blanc i negre per a denunciar la hipocresia humana en la contemplació indiferent de les guerres. 
Amb ull crític i ploma sàvia, cada poema és, com diu ell mateix, un cop de puny sobre la taula. La necessitat de convertir en poema la negació de llibertat i totes les altres humiliacions que destrueixen la humanitat. Els seus versos, com si fossin un mirall a les mans, com el captaire del primer poema, ens reflecteixen a tots i cada un de nosaltres. Si no ens agrada el que veiem, potser que escoltem la veu del poeta que amb pupil·la d’espines / i cristal·lí de sal / esclato en plors pel món i amb passió d’escarpa cerca la paraula justa per fer-nos reflexionar sobre el drama d’aquesta vida plena de fanatisme, mentides i dolor. I de retruc, condemna l’engany de les paraules buides, la metàfora tosca.
Josep-Ramon Bach m’ha ensenyat que escriure poesia significa ser valent, lliscar per les paraules i fer de cada acció poètica una manifestació de llibertat. A Caïm les possibilitats del llenguatge com a denúncia, com a eina per un possible canvi, són ben paleses. Poeta insubornable, intuïtiu i magistral, ha estat capaç de seduir-nos malgrat la temàtica macabra del llibre.

Felicitats pel premi, Josep-Ramon Bach!

7 comentaris:

  1. Moltes gràcies per aquesta acurada ressenya. No conec aquest autor, però ara m'han vingut moltes ganes de llegir-lo. Si a l'ànima apassionada de Cornèlia li sembla extraordinari, no tinc cap dubte que el vull a la meva - humil, per bo que estimada- biblioteca. Moltissimes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet volia dir que no conec la seva obra. He estat en un boniquissim acte amb ell. Però aixő no és el mateix que haver.lo llegit. Com dic mes amunt, haure d arreglar aquesta mancança. De nou gråcies per tan bella crónica.

      Elimina
  2. Sí, és un autor per a les nostres biblioteques, poeta amb qui hem gaudit la festa Cornèlia a Vallcarca i d'altres recitals de poesia. Enhorabona pel premi!

    ResponElimina
  3. Hola Marta. Soc el teu company de cerimònia. Agraïm el teu comentari savi, precís i entranyable. A que ho vàrem passar bé? Abraçada.
    6Q.
    P.S. Agrair també el suport de Cornèlia Abril en publicar-ho.

    ResponElimina
  4. Fellicito de cor a Josep-Ramon Bach pel premi. Espero llegir-lo ben aviat, així que pugui!
    Gràcies, Cornèlia Marta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ja posats, recomano llegir el recull de micros "El ventríloc tartamut", publicat per Tèmenos Edicions i prologat per Jordi Masó Rahola. Tota una troballa. A més de poeta, en Josep-Ramon Bach és un contista inspirat, molt enginyós.

      Elimina
  5. Francesc, company de cerimònia, sí que ens ho vàrem passar bé!!! I molt contenta de saber de tu. Abraçades.

    ResponElimina