dijous, 5 de maig de 2016

Edgar Allan Poe


A molta gent arreu del món ha fascinat la poesia i la prosa de E.A.Poe. Poe escriu d'una manera absolutament personal: és apassionat i alhora coherent, sovint ens parla als sentiments del cor: amor, horror, desemparança, malenconia; però ho fa a través d'un llenguatge precís, pautat, que té música própia, científic, tant lúcid que commou, dins aquesta especial dualitat.

Poe va viure una vida amarga. Nascut a Boston el 1809, el seu pare els abandonà quan tenia dos anys, i la seva mare morí poc després degut a la tuberculosi. Emparat pel matrimoni Allan, adoptà aquest cognom davant del de Poe. Va viure amb ells a Escócia i Anglaterra. Fou un noi conflictiu, sempre enfrontat al seu pare, i començà a abusar de la beguda des dels seus 16 anys.

Casat amb la seva cosina Virginia Clemm, de només tretze anys, va viure uns anys com a director de revistes importants, a Boston, Richmond i Filadèlfia. L'any 1847 perdè la seva esposa, víctima de la tuberculosi; aquesta mort el va marcar ja fins el final, doncs des de llavors es va veure enfonsat en l'alcohol i la misèria fins a la seva mort, el 1849, víctima del Delirium tremens i segurament d'altres patologies associades

Aquí teniu un dels seus contes curts, «Berenice»:




Jo vaig llegir Poe en una edat en qué les impressions vives deixen petjada a dintre, i alhora que em va terroritzar -no recordo si tenia 12, 14 anys- em causà una fascinació profunda que no s'ha esvaït. Les seves paraules eren per a mi construccions que podia evocar: la mole d'un castell en la boscúria, les mans d'una dona estimada; vaig fer meva la ira cap al pobre Montresor, vaig viure l'enveja dels àngels en Annabel Lee. Els seus poemes estan dotats d'una rara melodia. Commou la manera com l'autor esdevè romàntic, desidiós, làngid, desolat, absolutamet pervers, o completament boig. O malalt, o tot alhora. Encara ara, abans de llegir un seu conte, o unes línies seves, ho faig amb recança, perquè sé que el seu llenguatge em torbarà l'esperit. Una vegada, i una altra. 





Moltes vegades, després d'una lectura seva, penso: tant de bo hagi trobat la pau.





***

8 comentaris:

  1. literatura que no passa de moda, amb personatges de perfil paranoic que es van repetint a totes les èpoques, abans com ara;

    és un autor que jo no tinc a la tauleta de nit
    ;)

    ResponElimina
  2. Hola Mati!.Potser si que el perfil dels personatges de terror es van repetint, el que diferencia a Poe no és tan l argument o els protagonistes sinó la manera tan particular com els posa en escena. S han fet pel.licules i versions que, al meu parer, no s'apropen a l'esperit veritable de la seva escritura. Potser perqué ens han arribat aquestes versions mediocres- no dic totes, però si moltes d'elles- ens han desfigurat o fet aborrir a l' escritor. Una abraçada guapa;-))

    ResponElimina
  3. Jo el vaig llegir en un moment en què potser no estava preparada per fer-ho, perquè recordo que vaig passar molta por. Era molt molt jove, potser això que dius, Sílvia, als dotse o tretze anys. Aquell conte del gat emparedat, encara em fa posar la pell de gallina... potser ha arribat l'hora de rellegir-lo!

    ResponElimina
  4. Gràcies per aquesta entrada, Sílvia. I per recordar-nos Berenice.
    Us recomano (per econòmic) els dos volums de relats en català de Poe que Columna va publicar en la col·lecció la butxaca clàssica. Hi trobareu, a part de clàssics com El pou i el pèndol o La Caiguda de la casa d’Usher, relats deliciosos (perversos i de gran bellesa) al voltant de personatges ja mítics com Eleonora, Berenice, Morella, o Ligeia.
    Si cerqueu alguna cosa més visual no dubteu de buscar el “Contes Macabres” (també en català), publicat per editorial Baula amb il·lustracions espectaculars de Benjamin Lacombe: un gaudi absolut pels sentits.
    Abraçades,
    Sergi

    ResponElimina
  5. Mil gràcies, Sergi. Primer he de buscar per casa. Hi ha tanta cosa, que no puc recordar si ens queda res de poe. Diria que si. Tinc clar que tinc molta cosa d'ell a un llibre electrònic que ens van regalar fa anys, però jo no m'acostumo, a llegir en el "kinder". Si puc llegir en paper, ho prefereixo (de moment).
    Tindré en compte el de Baula, perquè el que expliques, em fa venir salivera lectora ;)

    ResponElimina
  6. Editorial Columna/Editorial Baula... vols dir, Sergi, que qualsevol editorial que miris, pel dret o pel revés, no deu haver publicat l'obra de Poe?

    ResponElimina
  7. Moltes gråcies Microraptor Sp SomnisFelis per venir a veure,ns. Buscaré aquestes il.lustracions de Lacombe. Jo també recomano al genial Berni Wrighston com a il.lustrador. I la cançó Annabel Lee versionada per Radio Futura. Una abraçada ben gran.

    ResponElimina
  8. Hola,
    Montse: sóc del mateix parer. En ebook crec que només he pogut acabar de llegir un parell de llibres de tots els que vaig començar. Finalment he tirat la tovallola: paper sempre que sigui possible com a primera opció.
    Vaig mencionar aquestes dues editorials perquè, de vegades, costa trobar una edició acurada, amb una bona traducció, que aporti informació complementària i amb un disseny per sobre de la mitjana (en català, crec que encara més).
    Per exemple, en castellà, tenim a Valdemar. Una editorial que és insuperable a l’hora d’editar les obres d’un bon grapats d’autors gòtics i romàntics. Els llibres de Valdemar, tan en tapa dura com en les col·leccions de butxaca, són de les millors peces que pots trobar editades en el mercat.

    Sílvia: amb entrades com aquestes em veureu mol sovint per aquí ^_^.
    Reconec que Radio Futura no va ser dels grups que entraven dintre dels meus gustos musicals quan era més jove, però aquest tema sempre em va semblar una petita joia de la música pop i un gran homenatge a Poe.
    Petons i abraçades,

    ResponElimina