dilluns, d’octubre 16, 2017

La cultura no s'atura


Dissabte a Tarragona feia un dia net i clar, força calor per a l’època. A estones bufava vent de llevant sobretot a la zona vital i alegre de la Rambla Nova. 

Cornèlia Abril va passar el dia en la companyia d’Olga Xirinacs. I això significa conversa animada i sempre, entre paraules, una cançó tradicional, acudits, llibres, relats, pensament. Cultura de la quotidianitat i tota la literatura, d'acord amb les respectives maneres d’entendre el món. O potser de mirar d’entendre el món: la situació geopolítica resulta ser prou intensa ara mateix i d’una complexitat singular com per fer anàlisis de tota mena. 




A les set de la tarda teníem presentació a la llibreria de la Rambla que és una llar de llibres, un espai literari amable i amb criteri. Per primera vegada, Cornèlia Abril presentava alhora He d'anar-me'n i Si es fa fosc. Iniciava la vetllada Olga Xirinacs, autora de sengles pròlegs, fent una valoració del nom Cornèlia i de les moltes connotacions d’aquest nom propi. Algunes les coneixíem, d’altres no. I aquí el mestratge, de nou, elevant el significat del nom, com un auguri de futur encoratjador.  

Les integrants de CA vam fer la presentació de la nostra feina. Breument: la dinàmica del grup, qui som, d’on surten els relats, com encarem la dedicació a la literatura, origen i quina presència tenim en el món virtual, tot i que la nostra essència segueix essent el llibre, suport paper per a l'edició de relat en català. Essència i repte principal en un moment de feridora realitat, quan veiem atacs frontals al nucli dur de la nostra cultura. 



Celebrem l'activisme cultural, en totes les manifestacions possibles. Perquè es pot fer des de la quotidianitat, des de les realitats individuals. Des de l'escriptura. Es pot fer i es pot fer bé. No volem ni podem permetre que es malbarati la tradició cultural del nostre país. Educar vol dir fer possible l'adquisició de criteri, assolir seguretat en les idees que no seran una sola sinó moltes; implica saber conviure, no resignant-se a la voluntat d'unes elits i tampoc a ser romanalla. 

La cultura no s’atura: és el motor d’una societat que demana i necessita educació a tot nivell. Gràcies, Olga Xirinacs. Gràcies, la Llibreria de la Rambla. Gràcies, a les persones que van venir a la presentació. 

7 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

El vostre record ja queda inscrit a la ciutat de les pedres daurades sobre el mar. Les lletres són núvols, onades, vols de gavina (de la bona), mar refulgent de migdia, vespres de presentacions, converses d'amistat: d'aquesta matèria són fets els llibres. Felicitats.

Silvia ha dit...

Vam passar unes hores intenses de conversa amable i irònica, de olors i imatges, entre llibres, molts llibres. Olga ens va fer el regal de la seva cordialitat i de llibres seus que son ja al prestatge de-llibres-per-llegir-tipus-joia. La presentació va ser càlida i alegre. Hem de tornar a Tarragona, aquesta bella ciutat per mi poc coneguda.
Gràcies estimada Olga per permetre'ns entrar una miqueta en el teu món intens i deliciós, per encorat-jar-nos a escriure. La imatge que em queda és la teva, dins la galeria que dóna a mar, entre plantes que viuen com volen, allà felices i protegides, i els mil bibelots que guarden les postades i les taules, brillant entre els llibres. Sempre llibres. Un honor haver estat amb tu.

Silvia

Olga Xirinacs ha dit...

Moltes gràcies, Sílvia. Pensa que jo ja t'havia llegit i dedicat algun verset i tot...Per tant, l'amistat queda refermada.

Unknown ha dit...

Tot un plaer compartir amb vosaltres una vetllada tan bonica, tan íntima i literària. I en una ciutat tan preciosa com Tarragona que vaig tenir l'oportunitat de conèixer per fi!

Cornèlia Abril ha dit...

Si, va ser tot un plaer! Una tertúlia literària, ben reeixida! Gràcies, Olga, gràcies a la llibreria (i al llibreter)... gràcies a tothom!

Olga Xirinacs ha dit...

Potser el meu petit balcó s'ensorraria de tantes gràcies...
Però cal celebrar l'amistat per sobre d'altres imprevistos.
Una abraçada.

... i escaig ha dit...

les desgràcies venen soles...
està prou bé trobar les gràcies!!
;)