dilluns, de juliol 10, 2017

Morfos - Sílvia Armangué

Si heu vist Alien, sabreu que la trama es va inspirar en el cicle biològic dels insectes i els aràcnids, particularment en el de les vespes. Els insectes tenen uns estils de vida força espantosets. Si son vegetarians o nectarífers (isòpodes, papallones, abelles, abellots...) es limiten a xuclar les flors o arreplegar detritus del terra, Quan son carnívors (vespes, marietes- sí, l'animalet rodanxó és un voraç depredador del que sigui, pugons sobretot- mantis, i un llarg etcètera) usen estratègies més o menys complexes per fer els seus àpats.

Fa uns dies vaig tenir un patatxap dels grans.Veureu. Els pugons, aquests animalons rodanxons que molesten bastant a les plantes tendres però que si en mires quatre o cinc de prop tenen una aparença tota innocent, allà amb els seus ullets petiiiits i sempre escortats per formigues, i que hom creia que donaven gratament la seva dolça melassa a les seves protectores ( les formigues allunyen les marietes assassines i acompanyen als pugons al seu formiguer perquè descansin ) i que certament s'ha constatat aquest mutualisme en moltes espècies (tan de pugons com de formigues), de manera que els himenòpters allunyen als predadors i donen cau als pugons i aquests "a canvi" evacuen un líquid dooolç que gormandeja tot el formiguer, ben cert és, però té una història de terror paral·lela que he descobert i que ara escriuré, amb les mans tremoloses.



Una gent que no devien saber on dar-la, uns científics tots guapos, es van passar hores i dies i anys observant les relacions cordials entre pugons i formigues. I de tant mirar i fer vídeo, van descobrir una trama subterrània que els va gelar la sang a les venes.

Resulta que les formigues tenen els seus fills-larva en cambres fortament custodiades per grups para-militars,i res no entra allà si ells no volen.

S'ha descobert que els pugons, a partir d'un mateix ADN, poden créixer en almenys dues aparences diferents que s'anomenen Morfos. Una aparença és la que coneixem: groga o verda, rodonets, amb potes fines. L'altra aparença és aplanada, amb una textura i olor característiques. Característiques de què? direu.



Doncs característiques, tatxaaan, de les petites larves de formiga. Amb aquest aspecte i olor passen els controls i es mesclen amb les larves de la guarderia. No s'acaba aquí. Amb els estilets xucladors que empren per alimentar-se de les tiges, aquests morfos els hi claven a les larves i els xuclen l'hemolinfa, la "sang" dels insectes. Curt i ras. I les formigues no saben- almenys no ho han descobert a hores d'ara- que tenen l'enemic dins de casa. 

Estic segura que queden tantes coses per descobrir, entrellucar o aprendre, que tenim feina per estona. De moment, aquesta trama a l'estil Dr. Jekyll i Mr. Hyde ens apunta que no sabem un borrall de les relacions entre animals, plantes, bacteris i fongs. Però que ens agrada saber noves coses...encara que facin paüra. 

Per més informació:

http://www.abc.es/natural-biodiversidad/20150115/abci-pulgon-hormiga-drjekyll-mrhyde-201501151148.html


16 comentaris:

Sanzsoto ha dit...

Como la vida misma querida Silvia donde el mayor enemigo solemos tenerlo en casa y ayyyyy del que piense lo contrario...

Cornèlia Abril ha dit...

o ayyy! dels que acabin pensant que tot això són imaginacions de ments impures, ;)

Silvia ha dit...

Exacte, no és cap ficció, son estudis sobre comportament animal. I l'enemic interior sempre és el que té més poder sobre nosaltres.
He estat rumiant sobre això dels pugons que es "transformen"en vampirs. Dic jo: les formigues són moooolt llestes ( diguem com diguem la seva intel.ligència grupal, militar, química...) i de debó no han "vist" als infiltrats? I si, tot i adonant-se que son sabotejades, ho permeten, perquè el balanç de melassa/ larves out tot i així les continua afavorint...? Eps, que això m'ho faig jo, eh. Bon dia;-))

... i escaig ha dit...

enenic interior és diferent de l'enemic a dins de casa, oi?

això no és un joc, Sílvia; és una pugna que no resol la llei dels justos sinó la llei del més fort
.

Olga Xirinacs ha dit...

Fantàstica la divulgació dels fets. En això de xuclar dolç, excel·leix el govern espanyol... infiltrat també a casa nostra.

Silvia ha dit...

Doncs, Olga, no ho havia pensat, però et dono la raó, la pràctica de xuclar la sang al teu pretès "amic" es pot interpolar- i de quina manera!- a les nostres relacions amb Espanya...una comparança encertada...i que fa igual de por o més que la xuclamenta dels morfos...Bon dia!

... i escaig ha dit...

patim les dues versions, morfos d'aquí i infiltrats d'allà

Sanzsoto ha dit...

A veces, tan solo me gustaría gritarle al mundo, "mi casa es tu casa", disfrútala pero no la destroces.

Unknown ha dit...

Potser les formigues ho permeten per controlar la seva població i eliminar els més dèbils. Potser hi treuen algun profit o potser no. El que em fa més angúnia és pensar que aquest sistema funciona des de l'ésser més "insignificant" al més poderós. Bona crònica de la realitat d'aquest planeta. L'enllaç, molt interessant!!!

Unknown ha dit...

Per cert i arran del comentari de l'Olga, té certa "gràcia" que l'article sigui de l'ABC...

Montse ha dit...

Caram... encara no havia tingut accés a aquest article, Sílvia! Quantes coses no sabem i ni ens imaginem! L'altre dia sentia un programa de ràdio on deixaven Félix Rodríguez de la Fuente a l'alçada del betum... es veu que, per poder fer els programes que feia i que a mi, particularment, m'encantaven, preparava trampes impensades per als innocents que miravem el programa. Animals tancats als seus "laboratoris" experimentals, fent-los passar per salvatges, trucs a les pel·lis, als videos... en fi, que no ens podem refiar ni del nostre pare (amb perdó).

Per això, vigilem l'enemic, que potser estem dormint amb ell, com a la pel·li!

Sanzsoto ha dit...

Puede que si Montse, pero... líbreme Dios de los amigos que de los enemigos ya me libro yo

... i escaig ha dit...

quin malson!

Jordi Jorba ha dit...

Mai, mai o hauria dit, sí que és terrible. La imaginació més agosarada li costaria de arribar a un comportament tan esgarrifós. Penso que si els homes visquessim en aquest submón no seriem capaços de sobreviure, malgrat la nostra inteligència que ens fa pensar que som superiors.

Jordi Jorba ha dit...

Olga Xirinacs, cuanta raó tens.

Silvia ha dit...

Tu saps del comportament de les vespes que enterren en fang a preses immobils al costat dels ous, perquè quan surtin les larves trobin carn fresca ( els animals immobils no estan morts: mosques, aranyes, abelles...) i això també sembla espantós, igual que els escorpins que immobilitzen amb el verí i xuclen l'animal de mica en mica, i tants altres fets del món dels insectes i aràcnids que fan paüra, i tants com desconeixem...però si ens fem un vistasso a nosaltres mateixos ( granges d'ànecs x patè ( els torturen incansablement perquè el seu fetge s'hipertrofii), les granges de llet ( les vaques són separades dels seus nadons, que aniran a l'escorxador ( vedells) per agafar la llet que fabriquen; la majoria de porquets són desatesos i convertits en "cochinillo " o com se diga...ens mengem als poltres ( cavalls petits)...no hi ha tanta diferència entre uns i altres...o potser sí; nosaltres ens creiem en possessió de la bondat i la honestedat. Gràcies per escriure, Jordi.