dijous, de juny 08, 2017

Per amor a l'art

Per amor a l’art


Fa poc més de trenta anys, el curs 1985-86, en Josep Alum, metge, però amb vocació teatral (teatrera?) a molts nivells, va impartir un taller de teatre a nens i nenes d’11 i 12 anys de l’Escola Joaquim Ruyra de Blanes.

Objectiu: que els alumnes aprenguessin a estimar el teatre i, sobretot, a conèixer-lo i a adonar-se que hi havia un altre punt de vista que no era solament el d’espectador passiu. Un dels punts més importants: la creativitat.  Que veiessin que el teatre no consisteix només a memoritzar un text i recitar-lo amb més o menys gràcia (que també, però no solament això).

D’aquesta experiència en va sorgir el grup de teatre El Mirall, que l’any 1990 es va legalitzar com a associació cultural. Després de més de 30 anys, encara té vida pròpia.

En tots aquests anys de trajectòria hi ha hagut un vessant pedagògic, impartint cursos i tallers en escoles i instituts de Blanes, així com un vessant creatiu d’elaboració d’espectacles, alguns ideats pel mateix Josep, d’altres, sorgits del treball de conjunt del grup, en ocasions, i en d’altres ocasions, sorgits d’alguns dels seus membres.

El Mirall ha participat en mostres de teatre, concursos i festivals d’arreu de Catalunya, de la resta d’Espanya i fins i tot de l’estranger, com Marsella, Nàpols, Palerm i Tunis.

L’evolució del grup ha estat molt bona: han anat creixent i han deixat una autèntica petja, no solament a Blanes, sinó a tot arreu on s’han presentat.

El Mirall mai no ha estat un grup endogàmic: sovint, han representat obres dirigides per d’altres professionals del món del teatre, com Pau Miró, Cristina Cervià, Ester Nadal, Sergi Gibert...

He estat lligada a El Mirall per moltes raons que ara no vénen al cas, una d’elles, per l’estimació que professo als integrants del grup i al seu director, per afició, perquè sempre he pensat que a través d’El Mirall s’ha promogut la cultura lligada a contemporaneïtat, a creació, a seriositat i disciplina, a la feina ben feta,  a espectacle de qualitat i el més important de tot: s’ha anat canalitzant una bona colla de joves cap a la cultura.

S’han fet obres populars, com “Els Pastorets”,  s’han commemorat efemèrides amb la presència de diversos altres grups, musicals, teatrals, de ball... i sempre, sempre, amb l’estímul que representa el treball d’equip, sense prioritzar egos o individualitats.

D’alguna manera, el nostre grup literari, Cornèlia Abril, també té com a objectiu la divulgació de la cultura, en el nostre ca, la literatura, però fusionant-nos amb la pintura, la música, el ball, el mateix teatre, si s’escau i sense descartar d’altres tipus de conjuncions que en un moment o altre ens vingui de gust barrejar, o maridar. Hem fet moltes coses i encara en farem moltes més!

En aquesta ocasió, vàrem demanar a en Josep Alum si ell mateix i el seu grup o una part, ens volia fer la presentació del nostre llibre “Si es fa fosc”. I ens van dir que sí!


I junts, les tres actrius de El Mirall més el seu director, més el conjunt de Cornèlia Abril, estem fent un aprenentatge que ens aporta una riquesa que fa que ens sentim exultants i amb moltes ganes de continuar endavant.

Qui ens presentarà? Josep Alum, Carme Rodríguez, Eva Ariza i Paula Tomé.


El grup de teatre El Mirall, assajant  "Guantanamera". Josep Alum, d'esquena, a la cadira vermella.

Carme Rodríguez (damunt del llit) assajant "Plou a Barcelona", obra que van presentar l'any passat.


Paula Tomé, a "Guantanamera".

Eva Ariza (al mig) assajant "Guantanamera".


3 comentaris:

Silvia ha dit...

M'agrada molt saber l'inici i el recorregut de El Mirall, i em sento molt contenta que aquest grup teatral ens vulgui presentar el llibre Si es fa fosc, a Blanes. Com molt bé apuntes, Montserrat, els maridatges culturals sempre aporten riquesa i il.lusió. Amb ganes que sigui el 13!

... i escaig ha dit...

endavant! molt bona iniciativa, ben trobat el títol d'aquesta entrada, perquè és just això el que estem fent; gràcies a l'avançada al grup El Mirall i el seu director. Josep Alum
.

Olga Xirinacs ha dit...

Èxit, llarg recorregut, satisfacció i, com se sol dir en representacions teatrals, ¡molta merda!