dilluns, 22 de maig de 2017

Un tast saborós al Museu de la Tècnica de Manresa

El Museu de la Tècnica de Manresa és un enorme edifici de pedra sense floritures, enllestit l'any 1865. Voltes gegantines, murs espectaculars, un recinte que es bastí temps enrere per emmagatzemar l'aigua que, des de la Sèquia, proveïa la ciutat. Quan va caure en la buidor del desús, va estar anys en gran declivi, fins que el museu s'hi va plantar per obrir les portes d'un espai singular que no havia perdut encant, més aviat en guanyava.


Museu de la Tècnica de Manresa


La Pilar Alonso, conservadora del museu, i l'Anna Selga, coordinadora, ens van obrir les portes al grup literari Cornèlia Abril perquè presentéssim el nostre segon llibre Si es fa fosc. Vam estar teloneres d'un "tastet" singular. Després de la nostra xerrada, seguia una visita guiada per l'interessant i bell camí dels telers i teixits emprats al passat segle. Aquest recorregut cultural es completava amb un tast de vins dels cellers Mas de Sant Iscle i Caves Artium, amanit amb uns talls de coca feta a metres en forn de llenya. 

Parc de la sèquia- 20 de maig'17

Cellers Artium i Mas de Sant Iscle


De fons, els magnètics quadres de Carmen Sanzsoto, i, arrenglerats en una taula llarga, els llibres: a més del darrer i nou Si es fa fosc, el primer He d'anar-me'n; llibres de contes, poemes, biografia il·lustrada i novel·la d'autoria individual de les components de Cornèlia Abril.


Manresa'17-Sanzsoto



Puc dir que va ser una esplèndida vetllada. A les sis i deu minuts l'Anna Selga ens va presentar, i la Maria Cirera, la Matilde Nuri, la Carmen Sanzsoto i la Sílvia Armangué que soc jo, en un parlament flash de 30 minuts vam anunciar el llibre, el pròleg de l'escriptora Olga Xirinacs, les seves particulars valoracions de cada un dels nostres relats; una biografia curta de nosaltres: les autores i la Cornèlia, uns fragments del llibre, que té com a tema recurrent les dèries, manies, obsessions i desgavells peculiars de les persones i les boniques, estrafolàries, iròniques histories que ens ha inspirat.
Per acabar, Carmen Sanzsoto va declamar l'intens poema que té per títol Bataclan, obra seva, igual que les  il·lustracions que ens regalen els ulls enmig de la lectura del llibre.

Les nostres companyes Mercè i Pepa Bagaria i Montse Medalla no van poder ser en aquest acte, però ens en queden molts, espero.




Poema Bataclan, de Carmen Sanzsoto



Dir que l'amabilitat del personal del museu ratlla l'excel·lència, que ens hi vam sentir millor que ben acollides, que el públic penso que va gaudir de cada tast, que nosaltres vam passar un dia d'aquests tan bons: el lloc, perfecte i la companyia immillorable. Gràcies Parc de la Sèquia, Olga Xirinacs que et duem al cor en cada presentació, gràcies a tots els que us vau apropar.

Ara, només queda esperar que la lectura de Si es fa fosc us sigui plaent.




4 comentaris:

  1. Com m'hauria agradat ser-hi! Felicitats, ànimes!

    ResponElimina
  2. costa encabir en una crònica tot el dinamisme d'aquella tarda al museu de Manresa; també resulta difícil d'escriure la bellesa del lloc, perquè no es tracta d'un espai sinó d'uns quants, interrelacionats, plens o buits, tots fets de parets de pedra, història viva en les peces que hi exposen: t'hauria agradat, sí, perquè va ser una presentació molt maca

    ResponElimina
  3. Sembla que no he comentat aquest post, però el trobo magnífic: tanta intensitat humana i literària devia fer vibrar per força les arcades i columnes de pedra. ¡Endavan1

    ResponElimina
  4. Olga! Sí, tens raó, van ser unes estones formidables. Ens vam sentir, no sé dir-ho, unides, en una armonía senzilla i alegre, compartint la nostra il.lusió amb les persones que van venir a veure'ns. El lloc tan bonic i tot plegat va fer una tarda per recordar. Una abraçada!

    ResponElimina