dijous, de maig 11, 2017

11 maig'17 - aniversari d'OLGA XIRINACS


#OlgaXirinacs81aniversari





Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.


OLGA XIRINACS  - 
La pluja sobre els palaus

7 comentaris:

Silvia ha dit...

I als ulls i a la mirada també portes
totes les tempestes de l'estiu, el roig de les roselles,
la cançó lenta i fonda de l'òliba de nits;
el gaig de matinades, la merla en vesprejar;
l'estona que silent, el vent et besa,
l'olor de flor tolida
dels llibres estimats. I altres bones
coses: cafè amb sucre de vainilla,
pa de nous, olor de pluja, de geranis.
Per molts, que per molts anys,
tantes bones primaveres
t'ofereixin tants i tants estius daurats.

Per molts anys, estimada Olga.

... i escaig ha dit...


i ens convides a seure al caire d'una roca
comencem a parlar de com s'hi arriba a
aquest caramull obert a tots els vents on
cal témer la boira més que la rauxa o el seny
on les flors són més rares però no menys belles


un petó i per molts anys, estimada Olga
.

Sanzsoto ha dit...

Que goces de un bonito día Olga, apenas nos conocemos mas que a través de lo leído y de lo que tan generosamente has compartido con nosotras. Hoy me gustaría compartir contigo unas estrofas de Mario Benedetti que de alguna manera intuyo reflejadas en tu trayectoria.

Porque existe el vino y el amor, es cierto,
porque no hay heridas que no cure el tiempo,
abrir las puertas quitar los cerrojos,
abandonar las murallas que te protegieron.

Vivir la vida y aceptar el reto,
recuperar la risa, ensayar el canto,
bajar la guardia y extender las manos,
desplegar las alas e intentar de nuevo
celebrar la vida y retomar los cielos,

Montse ha dit...

Estimada Olga, jo, que no sé fer poemes, et convido, avui, a sentir - si vols, amb els ulls tancats- el preludi de la Suite I de Johan Sebastian Bach
https://www.youtube.com/watch?v=zuHQgmoSKGs
I ara, et desitjo que a poc a poc torni el somriure al teu rostre, en el silenci relatiu... i que passis un molt bon dia d'aniversari!

Unknown ha dit...

Per molts anys Olga! anys de literatura, poesia, art, de tot el que en definitiva et faci feliç i t'ajudi a seguir endavant en aquest difícil i preciós camí que anomenem vida. (I que malauradament, o potser aquí està el repte, hem de recórrer sense GPS incorporat)
Una abraçada amb tot l'afecte!

Pepa Bagaria

Olga Xirinacs ha dit...

Estimades amigues: el dia no em va permetre respondre com jo hauria volgut, i en demano perdó, perquè són precioses les paraules que em dediqueu.
És el primer aniversari que començo amb una vida trencada. No em sento ben bé jo, però m'ho hauré de definir a través d'escriure i escriure.
No és tard per a un aprenentatge si recordem la notable pel·lícula "La vella dama indigna", de René Allio, la música de la qual he tocat i tocat tantíssimes vegades. Recupereu-la, Guillermina Motta la cantava de jove i es diu "No veus el temps passar". Per a mi era un símbol. La vella dama indigna recomençava, i jo ho intentaré.
Gràcies a totes vosaltres i el vostre afecte.

Cornèlia Abril ha dit...

Mai és tard per aprendre, dona ferma: ho dius en un moment de la teva vida que és delicat. Nosaltres hem expressat un testimoni d'amigues amb el desig de voler estar al teu costat. Gràcies a tu, sempre.