dimarts, d’abril 25, 2017

En Francis

En Francis viu a la terrassa. És gran i solitari. Fa tres mesos que el vaig trobar, panxa enlaire a la vorera, fred i immòbil, i me'l vaig endur perquè els seus ulls de color bronze, oberts i fixes, em van agradar. A casa es va reviscolar, però no volia aigua ni fruita ni pernil. Volia amagar-se i prou. Primer no es deia Francis, no es deia res, era el Dragonet i prou. Però de tant en tant el treia i provava d'obrir-li la boca perquè begués una mica, llavors s'emprenyava bastant i em mossegava els dits. Aixì que li vaig posar afecte i li vam posar nom.
Fa dues setmanes  que llueix el sol i ara viu a la terrassa. Han passat pluges, paletes, escombrades, pipins de la Tati. En Francis sobreviu i fa la seva, però no s'allunya gaire i temo que no mengi prou, que no tingui prou energia, que es quedi per terra i no pugi per les parets. O sigui que avui pel carrer quan un abellot se m'ha ficat entre els peus i no acabava de trobar la posició de vol, m'he dit, mira, li porto a en Francis, que necessita proteïna.

                                                                        Bombus sp.

Amb el preciós insecte als dits, un dubte em rosegava l'ànima. D'acord, jo li porto a en Francis, en Francis se'l menja i s'espavila una mica. Però quantes flors deixo orfes de pol.linització? Quants abellots nous ja no naixeran mai? I aquest mateix abellot, que si me'l emporto i viu a casa i al final li agafo carinyo i li poso nom, no serà un altre Francis més pelut i bonic que potser haurè d'alimentar amb nèctar de flors; i quines deuen ser les seves preferides...? Llavors he decidit la seva sort i l'he dut a un racó del parc on el sol hi tocava i l'he deixat sobre una planteta florida.

                                                                    el Drac i la Rosa

I llavors et queda la cosa: has fet bé? Has perdut l'oportunitat que en Francis es sobreposi? A les ferides, a l'edat que deu tenir, al fred que ha passat...? Deixem que tot rodi tal com raja? Ens hi fiquem pel mig per complicar-ho més...?

El Cavaller i la Princesa deuen ser a un parc d'atraccions xulo, o caminant per aquest país que Déu ens ha donat, per les Guilleries, o a la Garrotxa, al riu Calders, a santa Coloma de Farners; hi ha tants llocs bonics.

El Dragó i la Rosa s'ostatgen, aquests dies, a casa meva. I potser a casa vostra també.

Sílvia Armangué Jorba




4 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Bona, aquesta. Si vols obtenir la virtut de la paciència, observa el dragó, de nit i vora un llum de paret, com avança i no ho sembla, fins que com un llamp s'empassa la papallona que meditava tranquil·la.

Silvia ha dit...

Olga, aquesta virtut se m'ha anat gastant amb els anys, ostres. Bona reflexió aquesta teva. Estic feliç que ens escriguis. Una abraçada,

Jordi Jorba ha dit...

Que maco Sílvia, m'encanten aquestes reflexions.

Silvia ha dit...

Gràcies Jordi, ja sabia que m'entendries. Una abraçada;-))