diumenge, 28 de febrer de 2016

Recursos literaris en línia: Espais escrits

La xarxa s'ha convertit en una finestra oberta al món. Una finestra plena de possibilitats interessants i engrescadores. Potser tantes que a vegades costa destriar el gra de la palla. Hi ha una sèrie de recursos literaris que m'agradaria poder-vos donar a conèixer i començaré amb un dels meus preferits: Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català.

L'objectiu d'aquest recurs, tal i com ens explica, és "cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis".

Dels diferents apartats que el composen, trobo especialment curiosos els següents: Rutes literàries i Mapa literari.

-Rutes literàries, recull diverses rutes pels Països Catalans i vol fer arribar a l'usuari el llegat de diferents autors posant la literatura i el paisatge al seu servei. Ens descobreix no només una biografia, si no també petits fragments de l'obra d'un autor determinat. Una manera de que el lector pugui viatjar també a través dels espais on l'autor va viure o que van inspirar la seva obra. Podeu cercar les rutes per autor, comarca o entitat. 

-Mapa literari, conté més d'un miler de fragments d'obres literàries i permet consultar punts de tot el món relacionats amb textos de literatura catalana. Cada localització va acompanyada d'un text i enriquida amb una sèrie de continguts multimèdia. S'accedeix al contingut a partir d'una cerca cartogràfica, els continguts es mostren sobre un mapa en forma d'icona o de línies d'itineraris.

I pels fanàtics de les aplicacions, hi ha fins i tot una que permet descarregar-se el traçat GPX i una guia. 

Altres blocs, pàgines culturals o diaris han fet ja ressò d'aquest recurs en múltiples ocasions, però qualsevol n'és bona per seguir fent difusió d'aquest projecte. Precisament una de les ànimes de Cornèlia Abril hi va posar fa temps el seu petit gra de sorra col·laborant en la introducció de diversos textos d'obres de Joan Maragall des de l'Arxiu Maragall de la Biblioteca de Catalunya. Va ser una experiència força enriquidora.

Cornèlia Abril, dona cosmopolita i inquieta sempre és apunt d'anar-se'n i què millor que poder comptar amb un bon grapat de rutes literàries per seguir fent camí...







dimecres, 24 de febrer de 2016

Lauzier

Gérard Lauzier ( 1932-2008 ) va ser un autor francés de teatre, realitzador de cine i historietista ( llegiu dibuixant i guionista de cómics), i d'això darrer volia parlar-ne. ( Com? un comiquero, valgan's déu? en tal secció!) Bé, és un autor, un autor de cómics, i a França suposo jo que el tenen conegut i reconegut, però aquí a casa nostra, no gaire. I això que Dargaud, en edició de Grijalbo, va fer una acurada traducció a l'espanyol de gairebé- si no tots- els seus cómics.

Els seus Tranches de vie, Cosas de la vida, aplega cinc àlbums amb históries variades, de l'humor més àcid i tal vegada feridor ( per qui s'hi senti reflectit ). La course du rat, La carrera de la rata, és una obra de maduresa. També, Recuerdos de un joven, i la segona part i última obra seva, Diario del artista, són un compendi de debacles : Lauzier es carrega la societat consumista, la dels nous rics, els filo-artistes pedants, els idealistes de cafè; ni un pam de net, ni compassió pels seus personatges; la seva lectura i dibuixos són sarcasmes encarnats. 

Dagoll Dagom la companyia teatral catalana, va basar en les seves históries l'espectacle Glubs, parlem de l'any 1983. 
A Dargaud trobareu els àlbums, si preferiu llegir-los en la llengua original. 
El recomano amb tota la meva, eh, mala bava. No hi ha cap com ell. S'ha de llegir- i rellegir, per plaer tan sols. Per pur plaer, mal que sigui per gaudir d'una mirada perversa sobre les miséries humanes.

dilluns, 22 de febrer de 2016

Un poema escultòric? Una escultura poètica?

Divendres passat es va inaugurar una escultura a la Plaça d'Europa de L'Hospitalet de Llobregat.

Sí, molt a prop (al costat) d'allà on se celebra actualment el Mobile World Congress.


El seu nom 

 ESPERANÇA.

L'autor: Miquel Gelabert (Blanes, 1979)

L'escultura consta de sis cilindres de cedre del Líban, polits i pintats, units  per uns cilindres més petits i metàl·lics. 

La pintura dóna la volta en una espiral, des de baix, fins al cim.  Per apreciar-ho, cal donar la volta i anar-la seguint amb la mirada.

Al costat, un petit cedre del Líban, plantat.

"Jo et prenc, Terra, un arbre, per fer-ne una escultura. Però te'n torno un altre, i tinc l'esperança que creixerà fort".

"Vivim en l'esperança que algun dia s'acabaran els conflictes, al territori del qual, simbòlicament, procedeix l'arbre".

A nivell personal, hi ha, també, un joc de paraules. L'autor viu, actualment, en una casa del carrer de l'Esperança, i és allà, on l'ha creada.

Una escultura també és poesia.







divendres, 19 de febrer de 2016

Avui parlaré de mi

Sí, avui vull parlar de mi. Vull dir que estic contenta i cansada. Porto unes quantes presentacions aquí i allà, vuit en total, i encara en queda alguna. Sempre m'han acollit bé, i he sentit eufória, i a voltes, una mica de pànic d'haver d'explicar de qué va el llibre, de qué vaig jo. La veritat és que no vaig de gaire res. Tinc moltes veus a dins, molts pensaments, idees, projectes. Vull escriure. He d'escriure totes aquestes coses que porto, les vull explicar. explicar-me-les a mi mateixa, explicar-les a qui les vulgui sentir. La vida va passant, per sobre meu, al meu costat, a través de mi. Un amic escriptor, Eduard López Mercadé, va contar d'un amic seu que deia, llegiu Séneca, llegiu als antics, als únics, als pares; i llenceu tot l'altre. Aixì pensava ell. Però no nosaltres. Seguim llegint molt i de tot. És que, saps, és ara que hi som. És nostre, l'espai que ocupem. L'espai del nostre cos, dels nostres petits escrits. Ara és la nostra hora: ens toca, ens toca viure i escriure.

A Papers, de Manresa, hi havia tooot de llibres meus a l'aparador, avui. I una nina al mig que deia Adéu, o Benvingut, o Ei, anem a fer una birra. Obra de Joan lluis Sagués, que és un poeta revolucionari que vol treure la ciutat del seu entorpiment de fred amb música, llibres, pintures, poemes pintats als vidres. Jo penso que la nina diu He d'anar-me'n, com el títol del meu llibre, i també diu Tornaré, tota xula. Sí, vull tornar. Volem tornar. Amb més históries i contes. Les meves ànimes i jo ja estem escrivint tot de lletres noves, amb il.lusió i ganes i força. Som ànimes inquietes i voluntarioses. Per aixó parlo de nosaltres. Parlo de mi.

Barry Windsor-Smith, obra de

dimecres, 17 de febrer de 2016

Ingomar von Kieseritzky

Ingomar von Kieseritzky és un escriptor alemany, i en aquesta entrada faig una mica de "trampa", ja que al seu país és molt conegut i apreciat. Compta amb més de cent obres publicades. S'ha dit d'ell que frega l'absurd i fins el grotesc. No recordo en quin lloc vaig adquirir l'exemplar en castellà que es titula El libro de los desastres. El fet és que, per molt que he cercat altres llibres seus, no he tingut éxit. L'edició que tinc està editada per Anaya&Mario Muchnik.


El llibre consta de noranta-tres capítols no gaire llargs. El seu protagonista, Kelp, ens explica el seu devenir entremig d'evocacions d'altres experiéncies própies o ocorregudes a amics i coneguts.Una parafernàlia de relacions estroncades, visites a velles tietes, dietaris il.lustres, la cría de gossos i càncers de diverses consideracions, a banda de espirituosos ara sí i després també, granotes en fuga, dones resplendents i viatges a la deriva, són motius tots i cadascun per desfermar calamitats, catàstrofes, espants i disbauxes de tota mena. La prosa és brillant, i gairebé tant com a l'escriptor, s'ha d'admirar al traductor ( Anton Dieterich ), que l'ha portat al castellà, intentant reproduir els sentits, la gràcia i els jocs complicats del llenguatge que usa aquest autor. Es llegueix molt fàcilment, però tres, quatre i cinc lectures o més ens aproparan a treure'n tot el sabor. He de dir que és un dels pocs llibres- com es el cas de El fraude de la sábana santa y las reliquias de Cristo, de Jesus Torbado, que ara mateix recordi- que m'han fet riure d'aquesta manera que no es pot parar, amb sanglots involuntaris i tot. El recomano molt als malalts de l'ànima i als buscadors de delicatessen. I un repte per a qualsevol traductor de prestigi. Si per un cas coneixeu algun altre llibre seu traduit, us prego que m'ho feu saber. 

dilluns, 15 de febrer de 2016

Barbara Pym


Barbara Pym és una escriptora anglesa ( 1913-1980 ) que en uns pocs anys va tenir gran éxit i després va ser arraconada. L'any 1977, crítics com Philip Larkin i Lord David Cecil van reivindicar-la com una de les escriptores més injustament oblidades del segle. En total va escriure 7 novel.les, la majoria de les quals han estat traduides al castellà. Observadora curosa, la brillantor de la seva obra vol escudar-se en una- suposada- absoluta vulgaritat quan a personatges i situacions.
Totes les seves novel.les destilen una ironia, a vegades poc amable, però sempre deliciosa, mentre fa rodar els seus personatges, sovint dones, en unes lluites d'esperit i de problemes purament materials, mesclant grans tragédies socials amb la immediatesa de les converses més anodines. Sovint,una sola lectura no ens permet fer-nos una idea de la complexitat de la seva escriptura. Antirromàntica, extremadament culte, la seva singular personalitat ha quedat oculta darrere autors més prolífics o carismàtics. No puc destacar una obra seva sobre una altra, només dir que Mujeres excelentes, per ser la primera que vaig llegir, em va agradar extraordinàriament. Nomeno també Murió la dulce paloma, Los hombre de Wilmet, Jane i Prudence. No sé si totes les ha publicades Anagrama; en tot cas, no he pogut trobar més obra seva traduida.  Llegiu-la, assaboriu-la, si sou lectors sense por. La trobareu absolutament especial. Imprescindible.

diumenge, 14 de febrer de 2016

Avui dia dels enamorats


albert einstein carta a su hija Esta Carta Titulada El Amor de Albert Einstein a Su Hija Te Va Hacer Pensar







Del pensament d'Albert Einstein

...Hay una fuerza extremadamente poderosa para la que hasta ahora la ciencia no ha encontrado una explicación formal. Es una fuerza que incluye y gobierna a todas las otras, y que incluso está detrás de cualquier fenómeno que opera en el universo y aún no haya sido identificado por nosotros. Esta fuerza universal es el AMOR.... seguir leyento

divendres, 12 de febrer de 2016

Jane Bowles


Jane va ser una escriptora poc prolífica. Compta una novel·la i un llibre de relats tot el seu bagatge. La novel·la, Dos damas muy serias, la va escriure als 24 anys. 
Jo la vaig llegir i em va semblar que estava davant d'una manera d'escriure que no podia classificar. Sembla no tenir lligams amb res del que hagi llegit abans. Davant d'uns personatges absolutament impredecibles, d'unes dones estranyes, que obeeixen veus que no podem sentir, d'un ambient a voltes opressiu i mancat de goig, Jane ens mostra el vórtex d'un món alié, no obstant impregnat de totes les conveniències i restriccions socials, en una prosa que trasbalsa.

Jane Bowles ( Nova York 1917- Màlaga 1973 )
Considero Dos damas muy serias una obra original i que ha d'agradar -agradar no és la expressió: aquest llibre pot no agradar, però sens dubte que impregna- al lector que busca nous al·licients en la literatura. 
Placeres sencillos, un recull de relats diversos, causa la mateixa impressió. Sens dubte, la vida nómada que Jane i el seu marit Paul Bowles assajaren, vivint a Europa, Centreamèrica, Méxic, Ceilan i Tànger, acoloreixen les seves històries d'un picant especial. 
Jane va sofrir una hemorràgia cerebral l'any 1957 que l'impedí tornar a escriure i llegir.
Admiradora seva com sóc, vull demanar des d'aquí que la seva obra no sigui oblidada.


dijous, 11 de febrer de 2016

Premis d'honor i altres herbes

Ahir van concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a una autora de Manacor, Maria Antònia Oliver.

Una de les ànimes cornelianes, coneix aquesta autora personalment, perquè Maria Antònia Oliver va ser l'autora convidada a fer una dissertació sobre el gènere negre, l'any 2011, al restaurant "Lo trull de les raboses", on, d'alguna manera, es feia la presentació d'un llibre col·lectiu, anomenat "Un riu de crims", publicat per March editor, actualment desaparegut (l'editorial i l'editor), amb la complicitat del Centre Quim Soler, Ètim i Lo trull de les raboses. El llibre va estar editat en ocasió de la II Trobada de Gènere Negre del Matarranya i hi havia vint-i-quatre autors que havíem escrit algun relat.

Recordo que es va fer un joc, a l'hora de dinar, entremig d'una sèrie de "jocs negres", que va ser molt divertit. Havíem de trobar, en la frase següent, el nom de la reconeguda personalitat del gènere negre en la nostra llengua:

Verí roín mata la noia

Si combineu adequadament les lletres, obtindreu el nom de Maria Antònia Oliver.

Va estar força bé, francament. I na Maria Antòna va estar a l'alçada de les circumstàncies. No solament va disertar sobre el gènere negre, que era del que es tractava, sinó que  es va organitzar un debat molt interessant, on tothom hi va poder dir la seva i on, l'autora, es va mostrar oberta, receptiva i cordial.

Jo, particularment, li havia llegit "Crineres de foc" i "Joana E.". A dia d'avui, continuo havent-li llegit només aqusts dos llibres. Potser, amb el ressò d'aquest premi, m'animi a llegir alguna altra obra de l'autora, ja que la meva ànima no és de ferro i, si li han donat el premi, per alguna cosa deu ser, amén que els dos llibres llegits, em van agradar força!

Hem de felicitar degudament l'autora guanyadora, perquè s'ho mereix, n'estic segura. A més, Maria Antònia Oliver va formar part, també, del mític grup "Ofèlia Dracs", que, segons el nostre editor,  Joan Riera, és com si fos la cunyada de Cornèlia Abril!.  

Dit això, lamento que el premi hagi passat, una vegada més, ben a la vora d'Olga Xirinacs, l'autora reivindicada per les ànimes de Cornèlia Abril i per moltes altres persones a la xarxa. Júlia Costa va obrir un blog i una pàgina web, on s'han anat publicant, al llarg de tot aquest temps, poemes i fragments de l'obra d'Olga Xirinacs, donant a conèixer, d'aquesta manera, a gent que potser no la coneixia, una obra important, encara que potser no reconeguda com es mereix. Xirinacs ha guanyat tots els premis "guanyables", a casa nostra, i malgrat haver-ho guanyat tot, d'alguna manera, és la gran oblidada, la qual cosa és profundament injusta, al nostre parer.

Tenim la joia, però, que ha estat escollida com a Poeta del Dia de la Poesia, i aquest fet, és una alegria que també podem compartir, sense esquinçar-nos les vestidures en no haver aconseguit el premi d'honor.

Endavant, Maria Antònia Oliver, i moltes felicitats!

Endavant, Olga Xirinacs, escriptora, poeta i persona estimada. I moltes felicitats!

Endavant, Òmnium Cultural, que per fi, heu entès que el Premi d'Honor "també" se li pot concedir a  una dona!



dilluns, 8 de febrer de 2016

Polsim de neu, polsim de paraules


 Aquest matí, una de les ànimes de la Cornèlia ha pujat al Matagalls.


 Silenci

Piuladissa d' ocells despistats que es pensen que ja arriba la primavera.

Serenor, per compensar el neguit intern, provocat per la situació d'un país que no sap on va.

Blancor amb clapes de fulles seques, disposades per ser trepitjades amb delit.

El mar al fons.

L'alegria de caminar al costat de qui estimes.

 Aquesta ànima se sent contenta i cansada; cansada i contenta. I en pau.


Coll Pregon


El mar, al fons

divendres, 5 de febrer de 2016

6 de febrer

Avui, dia 6 de febrer, celebren la seva onomàstica els que es diuen Gastó. 

Segons Joan Amades, Sant Gastó havia estat patró dels bataners o moliners de noc.

A l'antiguitat, hom batanava les flassades i d'altres robes de llana a cops de batan o de bastó. Amades ens comenta la dita:

Per Sant Gastó,
bon cop de bastó.

Explica que la dita fa al·lusió a la feina pròpia d'aquells que el tenien per advocat.

I explica moltes altres coses, però m'he quedat amb aquesta.

 "Bon cop de bastó" fóra molt necessari, avui en dia, sobretot per aquells per als quals la cultura és una nosa.

Escriure? Llegir? Badar? Pensar? 

Aquests i tants d'altres són els paràmetres que em caracteritzen. Avui, escullo pensar.

 Avui, dia de Sant Gastó, en ple segle XXI, i coincidint, també, amb el Carnaval, els meus pensaments voleiaran tots sols, en llibertat, mentre, mentalment, vaig donant cops de bastó a totes aquelles coses que, des d'instàncies que jo no puc controlar, em volen encotillar.

Ningú em privarà mai  d'escriure, de llegir de badar... i de moltes altres coses, però, per damunt de tot, 

Ningú no em privarà de pensar!

dimecres, 3 de febrer de 2016

Contrapunt poètic

Benvolgudes i benvolguts amics

Aquest dijous, 4 de febrer, a les19 h, Contrapunt poètic reprèn els primers dijous de mes poètic.

Ens acompanyaran els poetes Xavier Zambrano, Albert Planelles i Rosa M. Arrazola, i la compositora i pianista Cristina Rabell.

Aquest any serà el tercer cicle de Contrapunt. Gràcies pel vostre suport!

Per a més informació, aquí