dijous, de setembre 22, 2016

Tim Burton: macabre i poètic


Tim Burton és autor del llibre 'La melancólica muerte de Chico Ostra'. Cineasta de professió, es dedica també a la literatura, aprofitant la prolífica creativitat que desenvolupa en la doble versió com a escriptor i com a dibuixant. El volum que tinc a les mans data del 1997, va ser publicat a Nova York i en una versió bilingüe.


Oyster Boy - Chico Ostra

Tim Burton crea un món particular que es pot reconèixer en les figures, en les frases, en el conjunt equilibrat. En aquest cas, presenta nens solitaris, exclosos, diferents; una barreja d'emocions i de sentiments, de riotes.

Per exemple:




OJOS DE CLAVO

El niño de ojos de clavo
terminó de montar su árbol
de estaño en un solo día.
Pero se veía muy raro
pues él mismo no se veía.


THE BOY WITH NAILS IN HIS EYES

The Boy with Nails in His Eyes
put up his aluminum tree.
It looked pretty strange
because he couldn't really see.


O també:


Mas en cuestión de minutos
(no llegaron a ser diez)
manchas de grasa i esputos
se formaron otra vez

But in a few minutes
(no longer than ten)
those wet, greasy stains
started forming again.



Divertit, agosarat, lubricant, crític. Potser es fa necessari, vist els temps que ens toca viure.


Cornèlia Abril - Matilde Nuri i Espona
Setembre 2016

dimecres, de setembre 14, 2016

Una peculiar llibreria de vell

Aquest estiu he visitat la part de França que toca al Canal du Midi. Concretament, des de Narbonne, cap a una banda, fins a Argens-Minervois, si haguéssim d'anar en direcció Carcassonne. I, cap a l'altra banda, fins a Béziers.

Aproximadament al mig, entre Argens-Minervois i Béziers, hi ha un poble encantador, que es diu Le Somail, on hi ha una base de bateaux de lloguer.

I és precisament a Le Somail on vaig trobar aquesta meravella, que no té a veure amb la geografia física, sinó amb la geografia humana, emocional, literària.

Sobta, trobar-te  una llibreria d'aquestes característiques...

Al vídeo que podeu veure si cliqueu l'enllaç, expliquen que la llibreria la visiten,  bàsicament, els navegants que recorren el Canal du Midi,  com jo mateixa, però no solament aquests. Hi ha gent que hi va des de París,  i també des de qualsevol lloc del món, perquè la seva fama s'ha anat estenent al llarg dels anys.

Jo m'atreveixo a comparar-la amb la llibreria Shakespeare, de Paris, tot i que aquesta es troba en un lloc d'estiueig, ple de turistes que lloguen vaixells...

Si no és per gaudir-ne tant com del mateix paisatge, digueu-m'ho, que potser és que jo estic molt malalta!

Tant, potser, com la senyora vestida de verd, que, al reportatge, diu que treballar allà ve a ser passionant*!


* apassionant, en francès

LE SOMAIL



UNA LLIBRERIA DE VELL, però en francès!


Entremig d'altres llibres, Un vagabond des mers du sud, de Bernard Moitessier, el gran gurú dels navegants


NOVEL·LA NEGRA


DIVERSOS IDIOMES (tot i que el gran gruix és en francès)


ORDRE I PULCRITUD


LLIBRES INFANTILS


UNA TROBALLA (de petita, havia llegit Las niñitas modelo, de la Condesa de Ségur) una bona antigalla, però em va portar records...


SENSACIONS LITERÀRIES MERAVELLOSES


TAMBÉ HI HA UN "DALT" (la llibreria ocupa el que havia estat una cava antiga)


LLIBRES I MÉS LLIBRES


I ENCARA MÉS LLIBRES, I PÒSTERS I QUADRES


VA, PAREM, JA, NO?

Deixeu-me dir que, mentre hi vaig ser, hi havia un silenci de biblioteca. La gent que hi treballa parla, però delicadament. Igual que els que compren. Una delícia. En un moment donat, van posar música barroca, i encara va ser més deliciós!

Ànima apassionada de Cornèlia Abril.
Librairie Ancienne. 
Le Somail.



dijous, de setembre 08, 2016

Vostè no sap qui sóc jo



Aquesta expressió que per sort es va perdent i que significa una velada amenaça cap a un altre que no deu ser ni tan ric ni poderós com el que el repta, ens val aquí com a argument d'aquesta petita entrada animal.

Coneixeu les vespes? insectes himenòpters, sovint agressius- són predadors de proteïna- de formes i colors diversos: més aviat allargats, amb cintura de vespa ( uix ), negrosos o amb ratlles grogues intercalades, abdomen acabat en agulló. Sí, com ara aquest:




Jo no hi tinc res contra les vespes: Déu les va crear, ves a saber per què, només em neguiteja un costum que tenen una mica horripilant; moltes d'elles fabriquen unes estructures de terra, saliva, trossos del què sigui, i després van a caçar una víctima molsuda ( una aranya grassona o una larva de papallona ) i en comptes de paralitzar-la i delectar-se amb la seva carn, la paralitzen i la posen dins el niu fabricat; un niu, sí senyor, perquè llavors ho rematen amb una posada d'ou al costat de l'animal viu i immòbil i acaben de tancar la construcció. Ale hop!: quan surt la larva vespa de l'ou, es troba aquella carn tendra, que es fot mica en mica i li dóna forces per sortir del cau. Heu vist Alien, suposo. Doncs més o menys, però de debò. 



I s'han guanyat la fama a pols, eh. Els animalons les esquiven, les persones també. Malgrat la seva forma aerodinàmica i la seva bellesa en vol. Ara parlaré d'un altre bitxet, una mosca. Coneixem les mosques, en general són pesadetes, algunes peludes, xuclen les flors o els detritus i també la nostra pell si poden. N'hi ha de moltes mides i colors, però avui ens interessa només una mosca en concret. Aquesta:



Sí, són dits meus. I, no es veu prou bé, oi, la bèstia. Sembla una vespa, però no ho és. Mireu-la de prop:



Mireu quins ulls globulosos, quina cintura grassoneta, quin abdomen poc afilat. És una mosca que viu tan panxa perquè lluu els colors del perill. No, vostè no sap qui sóc jo. Sóc una mosqueta que xucla flors, que no té ni aparell mastegador ni agulló. Però vostè ha pensat que sóc una vespa. 

D'això se'n diu mimetisme ( imitació ) i és freqüent en molts animals. Per quin motiu la evolució ( recordem que l'evolució significa canvi, res més ) ens presenta aquestes curiositats, no és el moment de esbandir-ho. Els evolucionistes diuen que ha estat per selecció animal i mutacions, els Margulystes exposaran altres teories noves, com la predació d'un insecte cap a l'altre i la imbricació de gens per formar una nova espècie. Ara com ara, difícil saber-ho del cert.

Però estem tots d'acord en què la vida no deixa de meravellar-nos. Perquè encara no podem estar segurs de res, perquè tot canvia i podem planejar sobre un camp de blat daurat al sol o caure en la trampa de teranyina que ens atrapa.

 Perquè vostè no sap qui sóc jo.


diumenge, de setembre 04, 2016

Crònica breu- La Setmana'16 (1)


A la signatura d’exemplars que es va fer al mòdul 33, Llibreria Chronos
del recull  Malsons de gatde Sergi G. Oset, Patrícia Muñiz i Igor Kutuzov, publicat per Editorial Hermenaute.





Cornèlia Abril hi era present ja que l’ànima turmentada, Mercè Bagaria, és la prologuista del recull.






Al recital “Un segon al cel estàtic” (escenari 3) doble presentació de poemaris editats per Gregal Edicions:
l’ànima romàntica de Cornèlia Abril, Marta Pérez i Sierra va presentar Un segon fora del dubte 
i el poeta Ricard Mirabete Cel estàtic d'elevaacompanyaren els músicsGuillem Payaró (flauta i veu)   i Alba Muñoz ( guitarra i veu).