dimecres, d’agost 17, 2016

Quadern d'Aram, de M. Àngels Anglada

Quadern d’Aram és un llibre que es fa acaronar; un cop el lector l'haurà llegit, segurament se li farà difícil d'oblidar.  





























A la contracoberta: 
“...Maria Àngels Anglada, amb Quadern d’Aram, rescata de l’oblit el genocidi dels armenis i el dóna a conèixer a través d’un relat colpidor, en què la poesia hi té un paper decisiu. La història de l’Aram, explicada amb sobrietat i una profunda sensibilitat, és la d’una lluita no sols per la supervivència física sinó també per la del record d’un passat personal i col·lectiu que ningú no podrà destruir”.





Obra de ficció basada en fets reals i en documents personals; relat breu, poc més de cent pàgines, escrit amb prosa acurada, de manera que es pot llegir de principi a fi, sense parar, i s'intensifica la força de les diferents veus protagonistes que aporten un testimoniatge directe, sobretot de mare i fill, Maryk i Aram, parlant en el quadern de natura, esperança, pors, desconsol, pèrdua, estimació, ajuda en temps de guerra, amistat, i del triomf de tot allò que és contrari a la devastació, sempre amb els ulls i el cor posat a Armènia, la terra porpra i amb el marit i el pare poeta a la memòria.



pàg. 52 - Fragment del poema Terra porpra:


Terra porpra, exiliada, -heretatge, relíquia,
ofrena, eixarm- just quan un poema
fremeix  sota la meva ploma, sovint ploro
veient aquest ínfim bocí
d’Armènia, rugeixo  -encloent l’ànima
dintre de la meva mà,
armo el meu puny!

 Daniel Varudjan




Quadern d’Aram em sembla avui massa vigent; hi trobem narrades en passat les mateixes actuacions que el govern turc du a terme en aquests moments, igual ara com fa prop de cent anys. Ho vivim i ho llegim de nou, amb perplexitat: la repressió política, els empresonaments massius i indiscriminats, les matances en grup, l'exili, la injustícia.

‘Entre els principals polítics de l’antic govern turc, dirigents i cervells de l’anomenada  “Organització especial”, dedicada a projectar i fer executar la massacre dels armenis, els supervivents més importants i albiradors són ara Djemal, Enver i Nazim. La pregunta que tothom es fa, encara que no s’expressa públicament, és aquesta: trigarà gaire a atrapar-los el seu destí?  
(pàg. 79-80)



Recomanable perquè és literatura de qualitat, però també perquè no podem deixar de banda les atrocitats d'un o altre govern, sigui aquí o allà, lluny. Al capdavall, els actes de guerra ens afecten a tots. Si volem viure en pau hem de voler saber i actuar en conseqüència.



Llegiu Quadern d'Aram, de Maria Àngels Anglada
Ed. Columna - any 1997


                                                                                         Matilde Nuri i Espona / Cornèlia Abril

                                                                                                       


3 comentaris:

Silvia ha dit...

No coneixia aquesta escriptora, però el seu cognom em transporta als dibuixos de Lola Anglada de la meva infantesa, que em van fer somiar de ser un dia una il.lustradora tan deliciosa com ella. Somnis, somnis;-). La ressenya em fa molta curiositat i també por de llegir aquest llibre. He estat llegint darrerament altres èxodes i espants: Txernóbil, Corea del Nord, Alemania nazi. En distintes veus hi ha un sol crit, el sofriment dels desheretats, atrapats i malmesos per forces negres ( el poder, la dominació, l'ànsia de riquesa ). Moltes gràcies per explicar-nos-ho tan acuradament, ànima cornèlia.

... i escaig ha dit...

una autora poc coneguda, un altre greuge incomprensible

aquest llibre ens mostra abans l'èxode que l'espant, el crit també, però és un crit deliciós, escrit amb solvència: jo et diria de no tenir por de llegir Quadern d'Aram, i gaudeix

un plaer
.

Mercè Bagaria ha dit...

Gairebé té quaranta anys i una vigència absoluta, aquest «quadern». Queda clar que la història es repeteix, que l'ésser humà no aprèn dels seus errors i que calen moltes veus, com la de Maria Àngels Anglada, que ens mantinguin la memòria ben desperta.