divendres, 15 de juliol de 2016

"No m'agrada perquè no l'entenc" (?¿?¿?¿?¿)

A la pregunta: "T'agrada la poesia?", em trobo, mot sovint, amb respostes de l'estil de

"No m'agrada, perquè no l'entenc".

Els poetes, com us sentiu, quan algú us respon amb aquesta frase?


Entrar en la poesia, com entrar dins el teatre, o dins la filosofia o... no és fàcil. Requereix un esforç. Requereix no esperar que ens ho donin tot fet.

Simplement, es tracta de voler o no voler. Perquè poesia és cultura.


Per a mi, que sóc una melòmana empedreïda, quan, a la pregunta "A tu t'agrada, l'òpera?" em responen amb aquesta frase (la mateixa)...

"No m'agrada, perquè no l'entenc".

...em sento igual que el poeta, que la poetessa. Jo no sóc cantant d'òpera. Així doncs, em podeu dir que no és veritat, que no puc sentir el mateix que sent el poeta a qui li rebutgen la poesia en general. Fals.

També reconec que per entrar-hi, al món de l'òpera, cal fer un esforç. Un gest senzill. Que hi ha òperes que t'arriben més i òperes que t'arriben menys.

Que, dins una mateixa òpera, et pot agradar més una ària que una altra, una veu que una altra, una introducció musical, un cor...

Simplement, es tracta de voler o no voler conèixer-la. Perquè òpera és cultura.

Em podeu parlar "del preu".

No hi entraré. Només faré una petita observació: una entrada per al Liceu, pot ser deu vegades més barata que una entrada per un concert  d'algun rocker. I potser quinze vegades més barata que segons quina entrada per un partit de futbol de segons quina categoria. Sempre dependrà, evidentment, com en qualsevol espectacle similar, del lloc escollit: no és el mateix primera fila que l'últim pis. Però us asseguro que la música arriba igual a primera fila que al darrer pis. Comprovat. I comprovat, també, que els melòmans  molt més empedreïts que jo, i que, a més, en saben moltíssim més, asseguren que el so se sent  millor més amunt que més avall. Podria ser una llegenda urbana, és clar... però no crec que ho sigui.

I dit això, dono fe que el Liceu ja fa molt de temps que està fent un esforç per acostar-se a la gent. La iniciativa "Liceu a la fresca" ha estat molt ben acollida i a mi, particularment, m'omple de satisfacció, perquè "acosta" l'òpera a aquelles persones que "es pensen" que no els agrada i que no l'entenen.

Em podeu parlar dels "arguments". Aquí fins i tot us podria donar la raó. Però és que cal situar les òperes en el context en què van estar creades. Com qualsevol obra de teatre o qualsevol novel·la. I "veure-hi més enllà". A part, hi ha algunes òperes que, a dia d'avui, són de rabiosa actualitat. Potser malauradament, no ho sé.

Però... i les veus? i la qualitat de la música?  A algú que hagi estudiat cant, ni que sigui durant una època de la seva vida (per petita que sigui l'època) mai no li serà indiferent la qualitat, el to, el color, la tessitura... d'una veu humana, que és, de llarg, el millor instrument.

Em podeu parlar del "vessant social" que el fet d'anar a l'òpera comportava fa uns anys.
I tindríeu raó. Però això ha passat a la història.
Jo, al Liceu, hi he entrat en texans. Sense cap mena de problema.

I parlant de texans... us recomano vivament algun programa (que podeu recuperar a través de TV3 a la carta) amb aquest mateix títol "Òpera en texans". Ramon Gener n'és l'artífex i us puc assegurar que val la pena veure'l, escoltar-lo i gaudir-ne.

Us adreço a "L'òpera en texans: La Bohème", obra de Giacomo Puccini, que és l'òpera que es va programar aquest any, a més de cent municipis, gratuïtament, instal·lant pantalles gegants, i on moltes de les persones que no sabien que els agradava l'òpera, van poder-s'hi emocionar...

Per entrar-hi una mica, aquells o aquelles que us penseu que no us agrada l'òpera:

De La Bohème: us asseguro que cap de les tres àries (tenor, soprano) no us deixarà indiferents. És impossible! Tot i que la cantant que he escollit és la mateixa, les àries, dins l'òpera, pertanyen a dos personatges diferents: Mimí- Musetta. Però escolteu... escolteu i sentiu. I gaudiu. Tanqueu els ulls... Emocioneu-vos!

Che gelida manina (Roberto Alagna)

Vals de Mussette (Anna Netrebko)

Si. Mi chiamano Mimí (Anna Netrebko)

L'ànima apassionada de la Cornèlia no podia deixar de parlar-vos d'òpera. I a fe que no deixarà de fer-ho.

Montse, Cornèlia Abril, Blanes.




9 comentaris:

  1. Bona comparança, ànima apassionada, amb la poesia. Jo diria més: en tantes coses, podriem respondre una mica diferent: com que no ho conec, no m'agrada. I potser ho hauriem de transformar en: encara no ho conec, no et puc dir si m'agrada o no. Perquè no a tothom pot agradar-li la poesia, la ópera, Blade Runner o les críes de bernat pescaire. Jo et diré que les dues darreres coses les conec i m'agraden; la poesia, és un món on hi ha de tot, i l'ópera, que desconec en profunditat, no sé si m'agrada o no. Encara no he escoltat cap proposta, però ho faré; almenys, una estona. Compartir té això: que et fa venir ganes d'obrir més els ulls, la oïda i l'enteniment. Gràcies,ànima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactament; el que volia dir és que fem aquesta simplificació "No ho conec, no ho entenc, no m'agrada". I no solament amb l'òpera, ep! Ho fem amb un menjar nou, amb una cultura nova, amb un autor que no hem llegit... es tracta d'obrir la ment. Gràcies per comentar, amiga.

      Elimina
  2. sovint em passa que m'atrau allò que no entenc, i no ho considero un obstacle sinó un estímul, per exemple, una cançó cantada en un idioma que desconec;
    és un plaer entrar en temes inexplorats de la mà de qui ens explica els detalls
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada l'òpera, però reconec que hi ha òperes més assimilables que altres, i alguna vegada se m'han fet feixugues, també entenc que hi hagi gent que no els agradi, (hi ha d'haver-hi gustos per tots) que potser els agraden sons més esbojarrats i decibel-lis a tope. En general crec que la poesia, la música és cultura i que ens ajuda a sociabilitzarnos, i moltes vegades a treure tensions. No comparteixo el gust per la música estrident, sovint els que l'escolten són indiferents a les molèsties que pot ocasionar a altres persones, aquest tipus de música, al meu entendre crispa més i desinhibeix a les persones.

      Elimina
  3. Matilde, moltes persones se senten atretes pel desconegut, encara que no sigui el més usual. M'alegra que per tu sigui un plaer, explorar temes en els que no hi has entrat gaire (encara) :)

    ResponElimina
  4. La música m'agrada molt, és una de les coses que més em fa emocionar, m'estabilitza l'ànim. Sense música no sé què faria. Les àries que has triat, ànima apassionada, són precioses. Em quedo amb els enllaços i ja les escoltaré més d'un cop. Gràcies per aquesta entrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep! Hi ha hagut encreuament de missatges, aquí.

      Si no em "veten", de tant en tant n'aniré posant alguna, d'ària... i parlant d'alguna altra òpera. Dissabte aniré a veure "La flauta màgica". Avui, a Núvol, hi havia un comentari que m'ha agradat, tot i que era una mica dur amb els cantants. Ja hi diré la meva!

      Elimina
  5. Jordi Jorba: tota la raó. Hi ha òperes més assimilables i d'altres que, en certs moments, es poden fer fins i tot pesades. Jo diria que també n'hi ha algunes, com ho diria? "d'enganxoses". De vegades, per anar d'una nota a l'altra, potser no caldria fer tanta floritura. Però per una altra banda, quin plaer, sentir el o la cantant, fent aquelles giragonses amb la veu!
    Estic del tot amb tu amb el tema de la música estrident.
    I tanmateix... hi ha algun tipus de música rockera que, ja poden cridar... perquè m'entusiasma! (caldria matisar molt!!!)

    ResponElimina
  6. Ànima Cornèlia, Mati, Jordi Jorba: gràcies per venir a veure la Cornèlia, per llegir-la i per comentar-la. Un plaer!

    ResponElimina