diumenge, 24 de juliol de 2016

Ànimes felines: Raymond Chandler




Ha estat amb mi des que vaig començar a escriure, gairebé sempre asseguda sobre el paper que volia utilizar o la còpia que volia revisar. Recolzada a vegades a la màquina d'escriure, a vegades mirant serenament per la finestra des d'un angle del meu escriptori, com si digués: El que estàs fent no és res més que una pèrdua de temps, company.

Qui deia això era Raymond Chandler i parlava de la seva gateta, la Taki.




El famós creador del detectiu Philip Marlowe, va nèixer a Chicago el 23 de juliol de 1888. Va viure la seva joventut a Anglaterra on havia marxat amb sa mare després del divorci dels seus pares i treballà com a reporter als diaris "London Daily Express" i "Bristol Western Gazzette. Publicà un primer llibre amb 27 poemes i el seu primer relat abans de tornar als Estats Units el 1912, però no va ser fins 1939, amb 51 anys, que publicà la seva primera novel·la "El somni etern" amb el cèlebre detectiu com a protagonista. 
Chandler pretenia imitar al seu admirat Dashiell Hammet, però el seu estil era més aviat cínic i mordaç, escèptic, però amb un punt de romanticisme. Característiques que definien també a Marlowe, amb el seu ideal de justícia davant una societat corrupta que està perdent els valors. 

La que es considera la seva millor novel·la, "El llarg adéu", es publicà el 1953, un any abans que morís la seva dona, Pearl Cecily Bowen, després de trenta anys de matrimoni. La seva mort, va deprimir en Raymond fins al punt d'intentar suïcidar-se dos cops. Precisament la mort i el pas del temps, és un altre dels temes recurrents de la seva obra.




Un escriptor torturat de novel·la negra no podia tenir si no un gat negre també. Un gat d'ulls immensos, on segurament en Chandler buscà més d'un cop la seva font d'inspiració, però que també, com tots els gats amb els seus amics humans, a vegades el tornava una mica boig!

La nostra gata s'està convertint en una tirana. Quan es queda sola fa uns miols realment esgarrifosos fins que algú vagi corrents. Sol dormir a la taula del porxo i ara exigeix que se la pugi i baixi de la taula. Tenim el costum de donar-li llet calenta per la nit i comença a reclamar-la a partir de les 7'30!






Us deixo amb un fragment de la novel·la "Una parella d'escriptors", un matrimoni d'escriptors en hores baixes i el seu gat, en Febo:

"Un par de escritores" 


2 comentaris:

  1. 'Una parella d'escriptors' o el patetisme elevat a l'enèsima potència, no els hi escatimarem ara tots els mèrits, prou que un i altra s'hi fan, oi? alimentant sense parar el bucle de l'estupidesa; en fi, com diu la veu popular: feina a collir-los.

    .....

    V.

    Reiterado, el necio
    inutil tiende
    su persistente araña triste
    hacia qué sombra.

    J.A. VALENTE


    Bon estiu, Cornèlia
    (estic fent unes mini-vacances, però igualment celebro aquesta entrada)
    .

    ResponElimina
  2. No tinc afició al gènere negre ni policiac, suposo que és per això que mai he llegit R Chandler. Amb aquest post fas que m'hi apropi: he llegit un fragment del què ens proposes, i les gates negres i els gats vermells i immensos- per pesats que siguin a estones- m'atrauen molt. Per tant, t'estic agraïda per aquest escrit tan àgil i agradable. Una abraçada, ànima felis.

    ResponElimina