dissabte, de maig 07, 2016

Maria Aladern

Decicida a fer realitat el seu somni de ser escriptora, Maria Aladern es va apuntar, primer, a la Universitat per a la gent gran i després, a un curs d'escriptura a l'Ateneu. Tot això ho va fer quan va trencar els seus lligams amb la feina, que la mantenia ocupada, junt amb els lligams familiars de qualsevol dona, tot el dia i totes les hores. És a dir: en paraules d'ella mateixa, "quan em vaig jubilar, em vaig alliberar". Ho diu, però, amb unes altres paraules: "Quan em van deixar anar, vaig començar a córrer".

I no ha parat.

El 2012 va publicar el seu primer llibre "Camins d'arrels", que quedà guanyador al certamen "Paraules a Icària", a la col·lecció de narrativa i assaig  "El cistell",convocat per Edicions Saragossa.

Joan Adell i Maria Aladern, a la presentació de "Camins d'arrels", a Blanes.(2012)


La seva segona novel·la, "El bram de l'aigua", que vaig tenir l'honor de presentar a la Biblioteca Comarcal de Blanes, i publicada també per Edicions Saragossa, està ambientada a la Catalunya de la segona meitat del segle XIX.  L'acció transcorre en un poble de la Costa  Brava i relata la vida d'una família de pescadors.  Quan  el comerç esclavista estava a les acaballes, es va produir la desaparició d'un capità de vaixell.Aquest fet, al llarg de l'obra, incideix en la vida de les dues famílies protagonistes.

Segons la mateixa Maria, tot és inventat, però per a la gent de Blanes, aquesta obra té un doble interès, ja que, malgrat tot, hi ha alguns personatges inspirats en gent que havia viscut al poble, fàcilment reconeixibles per part dels seus habitants, sobretot, per part de la gent més gran, que els conserva a la memòria.

És una novel·la coral, on els personatges conviuen, es rebutgen, es critiquen, cerquen poder, cerquen llibertat... mentre el temps va passant i transformant la vida del poble. 

Veiem temps de guerra i de postguerra, temps d'estraperlo i de restriccions, temps de goigs i temps de penes, de revetlles i de festes majors.

És una literatura, la d'Aladern, costumista. Propera. Humana. En totes dues obres, ens parla amb un llenguatge proper, senzill i que fa molt atractiva la seva lectura.

L'ànima apassionada de Cornèlia Abril i Maria Aladern, a la presentació de "El bram de l'aigua",a Blanes. (2014)

Vicenç Villatoro i Maria Aladern, a la presentació ,a Barcelona, de "El bram de l'aigua"(2015)



Dijous passat, dia 5 de maig, es va fer una xerrada-col·loqui, a l'espai literari "Dijous de lletres i mots", sobre la segona novel·la de la Maria, "El bram de l'aigua", amb el grup de lectura de la Biblioteca Comarcal de Blanes, amb l'assistència dels alumnes de l'Escola de Català, que han llegit el llibre durant aquest trimestre. 

Una de les coses que m'agrada més de  Maria Aladern, és la seva serenitat, la seva senzillesa i com n'és, de propera, tenint en compte que, el mèrit que té la seva trajectòria, que tant li ha costat  - més de mitja vida, per ser, finalment, lliure i dedicar-se a allò a què havia aspirat sempre- podria haver transformat la seva manera de fer, de dir, de pensar o de relacionar-se. Però no. Continua sent la mateixa persona, només que, ara, és escriptora.  I té moltíssimes coses a dir.

Tant de bo que ens continuï delectant amb les seves novel·les!

Va ser tot un honor que ens presentés "He d'anar-me'n", tant a Blanes com a Girona.

_______

Maria Aladern- Blanes, 1941.
Primera novel·la: "Camins d'arrels" (2012), guanyadora del certamen "Paraules a Icària".
Segona novel·la: "El bram de l'aigua"(2014)

Ambdues, publicades per Edicions Saragossa.

5 comentaris:

Silvia ha dit...

La Maria Aladern és un exemple de gran persona. La conec més a rel que va tenir la gentilesa de presentar.nos. No sabia aquest a trajectória seva, val a dir que m'ha fet admiració i respecte. Moltes gråcies Maria per ser com ets i gråcies a l'ànima apassionada que ens la fa conèixer una miqueta més

Cornèlia Abril ha dit...

Efectivament, Sílvia: gran persona. Ep, crec que ja té a punt una tercera novel·la... o gairebé a punt!

Oliva ha dit...

NO LA CONEC,NI LA SEVA OBRE,PERO SI RECREA LO CONEGUT,I LO LOCAL,JA QUE NOMES AIXI ES POT ARRIBAR A ENTENDRE LO UNIVERSAL,A DE SER BONA,LES PETITES CRONIQUES,OMPLEN L'HISTORIA.

Cornèlia Abril ha dit...

Oliva, en primer lloc, gràcies per venir! Després, gràcies per dir-hi la teva. Si pots, llegeix la Maria, estic segura que t'agradarà. Com tu bé dius, si coneixem allò que ens envolta, el nostre petit entorn, estem més preparats per ampliar coneixements cap a l'entorn més gran!

... i escaig ha dit...

tota l'admiració per aquest plantejament de començar a escriure amb totes les ganes, un cop feta la sedimentació dels episodis de joventut; plantejament que comparteixo també des de la pràctica; enhorabona per les dues novel·les publicades;

els i les autores que ens han acompanyat a les presentacions, formen part d'una quasi-família nova,
i ens les estimem per aquest motiu: Maria, una abraçada!