 |
| Fotografia: Mercè Banquè |
Dilluns 2 de maig es van lliurar els premis Crítica Serra d’Or al Palau Moja de Barcelona. En aquesta edició, en la que es compleixen 50 anys dels premis, el poeta Josep-Ramon Bach rep el premi pel seu llibre Caïm, 3 i 4 edicions.
 |
| Caïm de Josep Ramon Bach de 3 i 4 Edicions |
Fascinada llegeixo els poemes de Caïm i no puc
fer altra cosa que admirar el talent poètic de Bach. Amb un llenguatge propi
riquíssim en imatges, amb referències cultíssimes, amb un talent humà
indiscutible, Bach ens proposa un recorregut per la seva galeria d’art poètica.
Cada poema té un títol i un subtítol que descriu la tècnica del quadre/poema,
que vers a vers mostra. Pintura negra sobre paper quitrà per a un poema on
condemna l’engany poètic. Dibuix amb guixos de colors sobre llambordes pels captaires
que reclamen. Natura morta filmada en blanc i negre per a denunciar la
hipocresia humana en la contemplació indiferent de les guerres.
Amb ull crític i ploma sàvia, cada poema és,
com diu ell mateix, un cop de puny sobre la taula. La necessitat de convertir
en poema la negació de llibertat i totes les altres humiliacions que
destrueixen la humanitat. Els seus versos, com si fossin un mirall a les mans,
com el captaire del primer poema, ens reflecteixen a tots i cada un de
nosaltres. Si no ens agrada el que veiem, potser que escoltem la veu del poeta
que amb pupil·la d’espines / i cristal·lí de sal / esclato en plors pel món i amb
passió d’escarpa cerca la paraula justa per fer-nos reflexionar sobre el drama
d’aquesta vida plena de fanatisme, mentides i dolor. I de retruc, condemna
l’engany de les paraules buides, la metàfora tosca.
Josep-Ramon Bach m’ha ensenyat que escriure
poesia significa ser valent, lliscar per les paraules i fer de cada acció
poètica una manifestació de llibertat. A Caïm les possibilitats del llenguatge
com a denúncia, com a eina per un possible canvi, són ben paleses. Poeta
insubornable, intuïtiu i magistral, ha estat capaç de seduir-nos malgrat la
temàtica macabra del llibre.
Felicitats pel premi, Josep-Ramon Bach!
7 comentaris:
Moltes gràcies per aquesta acurada ressenya. No conec aquest autor, però ara m'han vingut moltes ganes de llegir-lo. Si a l'ànima apassionada de Cornèlia li sembla extraordinari, no tinc cap dubte que el vull a la meva - humil, per bo que estimada- biblioteca. Moltissimes gràcies!
Sí, és un autor per a les nostres biblioteques, poeta amb qui hem gaudit la festa Cornèlia a Vallcarca i d'altres recitals de poesia. Enhorabona pel premi!
Hola Marta. Soc el teu company de cerimònia. Agraïm el teu comentari savi, precís i entranyable. A que ho vàrem passar bé? Abraçada.
6Q.
P.S. Agrair també el suport de Cornèlia Abril en publicar-ho.
Fellicito de cor a Josep-Ramon Bach pel premi. Espero llegir-lo ben aviat, així que pugui!
Gràcies, Cornèlia Marta!
De fet volia dir que no conec la seva obra. He estat en un boniquissim acte amb ell. Però aixő no és el mateix que haver.lo llegit. Com dic mes amunt, haure d arreglar aquesta mancança. De nou gråcies per tan bella crónica.
Francesc, company de cerimònia, sí que ens ho vàrem passar bé!!! I molt contenta de saber de tu. Abraçades.
I ja posats, recomano llegir el recull de micros "El ventríloc tartamut", publicat per Tèmenos Edicions i prologat per Jordi Masó Rahola. Tota una troballa. A més de poeta, en Josep-Ramon Bach és un contista inspirat, molt enginyós.
Publica un comentari a l'entrada