dissabte, de maig 28, 2016

Ànimes felines: Anne Brontë




El 28 de maig de 1849, a l'edat de 29 anys, moria la petita de les famoses germanes Brontë.



Anne havia nascut el 1820 a Thorton (Yorkshire, Anglaterra), filla d'un clergue irlandès.Tenia a més de la Charlotte i l'Emily dues germanes més, la Maria i la Elizabeth. Malauradament les va perdre aviat, perquè van morir de tuberculosi l'any 1825. Abans però, amb només un any, havia perdut ja a la seva mare. Tenia també un germà, en Branwell.

La mort va formar part de la infantesa de l'Anne i influiria definitivament en la seva futura trajèctoria com a escriptora. Per a poder suportar el dolor de la pèrdua, els germans crearen tot un món imaginari: Gondal, Angria. i Gaaldine. Les primeres descripcions sobre aquests mons es trobaven als diaris personals de l'Anne. Però no es conserva gairebé cap referència escrita d'aquest univers tan particular.

Anne es preparà per ser institutriu, i tot i que la seva primera experiència laboral va ser nefasta, desenvolupà aquesta tasca la resta de la seva vida. Tasca que inspirà clarament la seva primera novel·la: Agnes Grey. 

Publicada el 1847, Agnes Grey va ser considerada per l'escriptor irlandès George Moore "la narrativa en prosa més perfecta de les obres literàries angleses".

La impossible relació amorosa del seu germà Branwell amb la mare d'un dels deixebles de l'Anne, va portar al noi a caure en la beguda. És per això, que el problema de l'alcoholisme i els maltractaments serien un dels temes principals de la segona novel·la de la petita Brontë: The Tenant of Wildfell Hall (L'arrendatari de Wildfell Hall, que en les traduccions en català o castellà s'ha traduït com La Llogatera de Wildfell Hall o La Inquilina de Wildfell Hall).

Publicada el 1848, un any abans de la mort de l'Anne, la seva cruesa la va fer una obra molt criticada en el seu temps i més considerant que l'autor era una dona.




La tuberculosi, un cop més, es va endur per davant primer a Branwell, després a Emily i uns mesos després a Anne. Les seves restes descansen a Scarborough, un petit poble de la costa on va passar els seus darrers anys de vida.

Tot i ser la menys coneguda de les tres germanes, les seves dues novel·les destaquen per la seva destresa narrativa, amb temes avançats per la seva època i també, en certa manera, reivindicatius del pobre paper de la dona en la societat que li va tocar viure.

La passió per l'escriptura de les Brontë és per tots coneguda, però compartien també una altra: la passió pels gats! Tenien un gatet que sembla ser era un factor imprescindible per a la inspiració de les noies. Les tres van incloure els felins en algunes de les seves novel·les. Emily fins i tot va escriure un assaig titulat  Le Cat, ("I can say with sincerity that I like cats...") que defensava l'honestedat dels gats davant la hipocresia dels ésser humans. 

Le Cat


En el cas d'Anne, els podem trobar a Agnes Grey i en els seus diaris personals.










Si voleu gaudir, a més de l'escriptura d'Anne Brontë, d'una fantàstica adaptació de The Tenat of Wildfell Hall, us recomano la sèrie de la BBC del mateix títol emesa l'any 1996:



The Tenant of Wildfell Hall







3 comentaris:

Silvia ha dit...

Com m'agraden les ànimes felines! No sabia aquesta faceta dels Bronte, i m'encanta. Les seves vides em fan recordar la vida també oculta i rural de Jane Austen, a qui admiro molt. També sempre relegada com a dona que era. Agraeixo molt aquest post i les imatges- necessito colors entremig del text per ficar-m'hi més- perquè no sóc fan de les Bronte. Potser vaig llegir abans d'hora una obra seva, i no vaig saber trobar-ne l'essència. Serà questió de començar de zero i llegir una novel.la de Anne. Bonissim post!

Cornèlia Abril ha dit...

Gràcies Sílvia! Jo també sóc admiradora de la Jane i també de les Brontë. Et recomano La llogatera de Wildfell Hall, a mi em va agradar més que les típiques Cims borrascosos o Jane Eyre...

Silvia ha dit...

Gràcies pel consell de llibres. Realment, a mi tampoc em van impressionar- o agradar, no sé dir-te- aquestes dues obres que dius. No vaig saber ficar-m'hi...poso a la llista de llegibles "La inquilina..." Moltes gràcies, gata;-))