dimarts, de maig 31, 2016

Dones. L’emotivitat d’una cabellera



Del 23/05 al 10/06 Dones,
Pintures de Mariona Sánchez
 Forn de Teatre Pa’tothom. Barcelona.
Organitza: Col·lectiu Branca



Al Forn De Teatre Pa’tothom, de Barcelona, Mariona Sánchez exposa Dones. Dibuixos i pintures on l’artista fa tot un homenatge a les dones. Mariona Sánchez torna a incidir en el concepte del moviment. Amb el seu traç lliure les figures prenen la paraula i el gest per comunicar. La sensació que mouran el cap d'un moment a l'altre omple el llenç. Rostres harmònics que expressen voluntats i desitjos, que reflecteixen el món de la pintora. Després de Dansem, exposició que també va ser a Pa’tothom, Mariona, interessada en el ritme i la plasticitat del moviment, ens canalitza la seva veu en la mostra actual Dones. Dones amb veu pròpia que et transmeten la seva personalitat a partir del seu rostre, on el cabell juga un paper primordial. Dones aïllades de tota activitat, que es mostren a la imaginació de l’espectador des de l’atmosfera del quadre creada principalment per la cabellera de la dona i el seu gest, que subtilment trasllueix el seu estat d’ànim. La influència de la dansa i el teatre és ben palesa en l’obra de Mariona; algunes de les seves Dones semblen a punt de sortir a l’escenari, Carmen, emmarcada en vermell amb una cabellera crespada i un aire sofisticat, amb els ulls tancats, com concentrant-se el que ha de fer, o Irene, que just treu el cap de la tela, però que enfila la seva cabellera en una mena d’interrogant com si es preguntés que hi ha darrere del teló. Altres, com Glòria, amb el cabell rapat, no sabem si per voluntat pròpia o no, ens indiquen aquell punt de reflexió obligatòria quan alguna cosa se surt de la norma. Mariona s’ha volgut atura en el (no) moviment, en el (no) color, intensificant la femineïtat del rostre i la capacitat d’imaginar. L’arracada de Glòria, una argolla que s’inclinarà al més mínim gest. Els llavis de Glòria, molsuts  i a punt de parlar, un rostre amb un gest segur, amb determinació. Sense cabell, amb personalitat. 

De cara, d’esquena, amb la cabellera deixada anar, moguda pel ritme de la vida, Mariona Sánchez exposa la seva mirada. Lucia sembla un autoretrat, una dona amb una mirada juganera i curiosa, innocent, amb un ritme un xic diferent, amb un gest del cos com si fos un pinzell. Lola té una cabellera bruna, rotunda i una mirada plena, profunda, colpidora. Sembla absorta en el seu món interior. Ana, de perfil, elegant, amb la cabellera ataronjada, recollida en un monyo baix, sembla pensar en tot el viscut, i assertivament complaure’s. A mi m’ha fet pensar en la seva mare. Elisa ha nascut del mar, podria ser una medusa, però és una dona, amb un cabell blanc que sura en un blau abissal  i que li amaga el rostre.  Tot i que no s’assembla en res, m'ha fet pensar en Dones a la platja de Pablo Picasso.
El tipus de cabell, rull o llis, llarg o curt, o l’absència de cabell, omple de simbologia el rostre del quadre i li atorga una determinada personalitat. 


L’autenticitat dels colors, l’equilibri de les formes, la configuració del cabell, o del no cabell, com a element decoratiu essencial, estableix una relació emocional entre la pintura i l’espectador que provoca empatitzar amb tot allò que a la dona del quadre li pot succeir.
Particularment Dones m’ha semblat una al·legoria a la capacitat de transformació i superació femenina.

dissabte, de maig 28, 2016

Ànimes felines: Anne Brontë




El 28 de maig de 1849, a l'edat de 29 anys, moria la petita de les famoses germanes Brontë.



Anne havia nascut el 1820 a Thorton (Yorkshire, Anglaterra), filla d'un clergue irlandès.Tenia a més de la Charlotte i l'Emily dues germanes més, la Maria i la Elizabeth. Malauradament les va perdre aviat, perquè van morir de tuberculosi l'any 1825. Abans però, amb només un any, havia perdut ja a la seva mare. Tenia també un germà, en Branwell.

La mort va formar part de la infantesa de l'Anne i influiria definitivament en la seva futura trajèctoria com a escriptora. Per a poder suportar el dolor de la pèrdua, els germans crearen tot un món imaginari: Gondal, Angria. i Gaaldine. Les primeres descripcions sobre aquests mons es trobaven als diaris personals de l'Anne. Però no es conserva gairebé cap referència escrita d'aquest univers tan particular.

Anne es preparà per ser institutriu, i tot i que la seva primera experiència laboral va ser nefasta, desenvolupà aquesta tasca la resta de la seva vida. Tasca que inspirà clarament la seva primera novel·la: Agnes Grey. 

Publicada el 1847, Agnes Grey va ser considerada per l'escriptor irlandès George Moore "la narrativa en prosa més perfecta de les obres literàries angleses".

La impossible relació amorosa del seu germà Branwell amb la mare d'un dels deixebles de l'Anne, va portar al noi a caure en la beguda. És per això, que el problema de l'alcoholisme i els maltractaments serien un dels temes principals de la segona novel·la de la petita Brontë: The Tenant of Wildfell Hall (L'arrendatari de Wildfell Hall, que en les traduccions en català o castellà s'ha traduït com La Llogatera de Wildfell Hall o La Inquilina de Wildfell Hall).

Publicada el 1848, un any abans de la mort de l'Anne, la seva cruesa la va fer una obra molt criticada en el seu temps i més considerant que l'autor era una dona.




La tuberculosi, un cop més, es va endur per davant primer a Branwell, després a Emily i uns mesos després a Anne. Les seves restes descansen a Scarborough, un petit poble de la costa on va passar els seus darrers anys de vida.

Tot i ser la menys coneguda de les tres germanes, les seves dues novel·les destaquen per la seva destresa narrativa, amb temes avançats per la seva època i també, en certa manera, reivindicatius del pobre paper de la dona en la societat que li va tocar viure.

La passió per l'escriptura de les Brontë és per tots coneguda, però compartien també una altra: la passió pels gats! Tenien un gatet que sembla ser era un factor imprescindible per a la inspiració de les noies. Les tres van incloure els felins en algunes de les seves novel·les. Emily fins i tot va escriure un assaig titulat  Le Cat, ("I can say with sincerity that I like cats...") que defensava l'honestedat dels gats davant la hipocresia dels ésser humans. 

Le Cat


En el cas d'Anne, els podem trobar a Agnes Grey i en els seus diaris personals.










Si voleu gaudir, a més de l'escriptura d'Anne Brontë, d'una fantàstica adaptació de The Tenat of Wildfell Hall, us recomano la sèrie de la BBC del mateix títol emesa l'any 1996:



The Tenant of Wildfell Hall







dijous, de maig 26, 2016

Recursos en línia: Patrimoni d’Editors i Editats de Catalunya




Avui us volem parlar d’un altre recurs en línia que us pot resultar interessant i que és relativament nou, només dos anyets. És tracta del portal Patrimoni d’Editors i Editats de Catalunya.

Patrimoni d'Editors i Editats de Catalunya




La Biblioteca de Catalunya, i també altres institucions catalanes, conserven entre els seus fons arxius personals d'autors i també arxius d’editorials, amb la finalitat de facilitar el seu estudi i difusió.
Els objectius d’aquesta iniciativa són principalment:

-Promoure la preservació del patrimoni editorial.

-Facilitar un únic accés de consulta per a tots els fons d’autors i editors.

-Contribuir a la revalorització i internalització de la cultura catalana a través de les seves indústries.

-Garantir la disponibilitat de l’edició històrica pensant en futures publicacions.


El portal, que ha comptat amb l’assessorament desinteressat del periodista i escriptor Sergio Vila-Sanjuán, s’ordena per autors, editorials, també fotògrafs i il·lustradors i en l’apartat "altres índex" es poden trobar col·leccions, editors literaris, revistes i premis. 

Cada editorial té una fitxa explicativa i també enllaços als autors, col·lecions, obres o revistes relacionades.

Exemple editorial


Igualment els autors, disposen d’una fitxa, en alguns casos molt completa, amb enllaços a altres webs relacionades i també a les editorials, col·leccions o premis corresponents.


En tots els casos, es facilita també quan és possible, la consulta de documents digitalitzats relacionats.

Una eina de treball o simplement una font d'informació que esperem us pugui ser de molta utilitat i que vagi creixent i millorant en el futur.



  

diumenge, de maig 22, 2016

Recursos en línia: Memòria Digital de Catalunya




Avui us volem obrir una porta a un món fascinant, el nostre patrimoni imprès,visual i sonor!
Patrimoni que s'ha digitalitzat perquè tothom el pugui descobrir, consultar i gaudir còmodament des de casa. Aquesta porta és La Memòria Digital de Catalunya.

La MDC com es coneix de forma col·loquial en el món bibliotecari és un repositori cooperatiu en accés obert de col·leccions digitalitzades del patrimoni català, impulsat per La Biblioteca de Catalunya, les universitats i altres institucions científiques i culturals de Catalunya.

Les seves principals finalitats són:

-Impulsar la digitalització del patrimoni català
-Fer difusió de col·leccions que normalment són d'accés restringit
-Facilitar la consulta conjunta dels fons de totes les institucions en un sol portal
-Contribuir a la preservació d'aquests fons

Pàgina d'inici

En funcionament des de 2006, conté documents relacionats amb Catalunya fins a un total de més de 3 milions i procedents de 32 institucions diferents.

I què hi podem trobar en aquest món quan obrim la porta?

Col·leccions de fotografies, postals, manuscrits, incunables, mapes, cartells, fullets, gravats i diversos fons personals i històrics, a més de llibres impresos des del segle XVII. La llista és molt llarga i completa:

Llistat de col·leccions

i també la podeu consultaren format Galeria

De la varietat de col·leccions podem destacar:

ARCA  Arxiu de revistes catalanes antigues. Recull publicacions periòdiques representatives de la cultura i societat catalanes. Hi podem trobar des de diaris emblemàtics com La Veu de Catalunya o Destino a revistes artístiques i literàries com Dau al set, Amic de les arts, D'ací d'allà, La llumanera de Nova York... o humorístiques com La Campana de Gràcia o Papitu:





Col·leccions tan curioses com:

Etiquetes d'hotel, etiquetes que s'enganxaven en els equipatges dels clients amb la finalitat de fer publicitat dels establiments. Recull unes 8000 etiquetes tant de l'estat espanyol com de l'estranger.

Fons de cilindres sonors, uns 400 cilindres d'entre 1889 i 1902, coneguts com "cilindres de cera marró", tot un testimoni documental sonor de finals del segle XIX i principis del XX

Vidres de llanterna màgica, 482 plaques de vidre per a llanterna màgica de finals del segle XIX

Paper moneda del Pavelló de la República , col·lecció de gairebé 300 bitllets emesos principalment durant la Guerra Civil a Catalunya i també emesos durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco o la 2a República.

Fons Grewe d'alimentació i gastronomia, selecció de llibres de cuina antiga del del segle XVI procedents del fons Grewe especialitzat en alimentació i gastronomia.

Un cas molt especial és Fem memòria, una iniciativa de participació ciutadana per recollir, conservar i difondre la nostra memòria familiar amb fotografies, cartes o documents diversos privats que formen part de la història particular de les nostres families i cases.



En conjunt un fons veritablement divers i molt interessant, el nostre patrimoni al nostre abast!

Què us sembla aquest petit gran món digital? no us entren ganes d'explorar-lo?
















diumenge, de maig 15, 2016

Zdzislaw Beksinski

Zdzisław Beksínski 


Zdzisław Beksínski (24 de Febrer 1929, SanokPolonia – 21 de febrer de 2005, Varsovia, Polonia) fou un pintor, fotògraf i escultor polac. La seva especialíssima obra va titllar-la ell mateix com de génere barroc o gótic. Va pintar un surrealisme fantàsic, on tots els elements semblen distorsionats, a banda que expressen atmósferes de malson i sofriment. Va començar a pintar després de realitzar moltes fotografies, foto-muntatges i escultures. 

En una biografia seva vaig llegir que pintava els malsons que cada nit el terroritzaven. Fou un home singular, que solia treballar amb música clàssica de fons, perquè el silenci l'inquietava. 


Dels anyys seixanta fins als vuitanta, el seu treball més conegut, en va dir que era el seu període fantàsic. Era precís, detallista; de les seves pintures va dir " Desitjo pintar com si estiguès fotografiant els somnis ",


Paisatges devastats, persones aterrides, sovint cúmuls de morts, dones amb la cara esborrada, éssers espantosos pel què tenen encara d'humanitat. No es pot mirar una pintura de Beksinski i restar indiferent.


No volia fer interpretacions de les seves obres, ja que deia que no li interessava. Conseqúent amb ell mateix, no va posar títol a la gran majoria dels seus quadres. L'any 1977, va cremar una selecció de les pintures al pati de darrera de casa seva. Va dir que tenien poca qualitat o que eren massa personals com per ser exposades.



El final dels anys noranta va sofrir dues grans tragèdies familiars: la seva dona va morir, i el seu fill es va suïcidar. Beksinski mai no es va recuperar d'aquestes pèrdues. L'any 2005 fou el de la seva mort: el van apunyalar en el seu apartament de Varsóvia.



Malgrat l'espant i l'horror que reflecteixen les seves pintures, ell era una persona gens lúgubre. Tenia molt sentit de l'humor i a banda de tímid i modest, fruia d'una bona conversa, encara que era reaci a anar a presentacions o actes públics. Sempre va dir que la música era la seva gran influéncia, i no la literatura, el cine o les obres d'altres artistes. 
Des de l'any 2005 existeix el museu Beksinski, a Polònia, i al poble de Sanok, on va néixer, hi ha una casa-museu dedicat a ell.

dissabte, de maig 14, 2016

Música terapèutica?

Que a Cornèlia Abril li agrada la música no ho pot negar ningú, al contrari: qui conegui Cornèlia Abril, ha de saber que la música és dins la seva vida. Que Cornèlia està enamorada de l'ART, així, en majúscules.

Que les diverses ànimes cornelianes es poden abocar a un eclecticisme musical inaudit, tampoc no és cap secret. Ni és secret l'eclecticisme que traspua en temes literaris, visuals, plàstics, de disseny, i, en definitiva, en la seva manera d'observar el món. O en les seves maneres de fer-ho.

I, sabeu què? Aquí radica la grandesa de la Cornèlia.

Avui ella us vol recomanar un llibre mediàtic. Sí. No arrufeu el nas. Un llibre que ha conegut a través de la ràdio, i a través d'un presentador molt, molt, molt mediàtic (no solament perquè surt als medis, sinó per la seva forta personalitat). Jordi Basté.

No, ell no ha escrit aquest llibre. Ho ha fet un senyor que es diu James Rhodes, desonegut per mi fins ara. Jordi Basté el va portar al seu programa, quan parlava d'un tema que posa els pèls de punta, d'un tema que s'ha destapat ara, arran, primer, d'una pel·lícula "Spotlight", i després, d'una sèrie de denúncies d'abusos sexuals a menors en diverses escoles de tot arreu, tot i que qui s'emporta el palmarès és una d'elles, creant molta, molta polèmica. No vull enfonsar-me en el tema, no vull escarbar en els pous fastigosos d'aquest tema.

Només vull recomanar-vos "Instrumental. Memorias de música, medicina y locura", de James Rhodes. Blackiebooks  (www.blackiebooks.org)


La música hi té un paper fonamental.

I el llibre no té desperdici.

No estic parlant de literatura. Estic parlant de divulgació. Però també de literatura. I de música, I de pensaments. I d'humanitat. I de passions. I de crítica. I... llegiu-lo, potser entendreu coses (o no).

Us deixo un tema musical, de Johan Sebastian Bach: la Chacona, ( en re menor, BWV 1004)  que Bach va escriure per violí solista, però que  Ferruccio Dante Benvenuto Michelangelo Busoni va transcriure per a piano.

I us deixo la versió que en fa James Rhodes, que, possiblement, no sigui la millor versió del món. Segur que no. Però és tan autèntica, com la seva sabatilla descordada mentre toca.

I perdoneu: aquesta ànima corneliana no sap fer una ressenya com Déu mana. Només intenta tansmetre sentiments.



dimecres, de maig 11, 2016

Per molts anys, Olga Xirinacs!

Cornèlia Abril, amb totes les seves ànimes, et vol desitjar, Olga, que passis un dia molt feliç!

T'estimem.

Aquesta és l' ofrena artístico-literària que vàrem fer per tu, gràcies a Carmen Sanzsoto.

Accepta-la, avui, en versió virtual!


PER MOLTS ANYS!




La cala fosca
La terra juga a pica
paret amb un bes.
               Marta Pérez Sierra (ànima romàntica)

Esvanit el tremp,
del somni abrusador
vento les cendres.
               Mercè Bagaria (ànima turmentada)

D’un floc de neu,
esclat de sensacions
l'instant m'adreça.
               Montserrat Medalla (ànima apassionada)

Al fons del mirall
l'ombra de les rialles
dansa lentament.
               Sílvia Armangué (ànima gormanda)


I al capvespre
una paraula al vent,
tota una vida.
              Carmen Sanzsoto (ànima etèria)

Clapes de molsa
blana polpa i vestit
la roca nua.
              Matilde Nuri (ànima reflexiva)

Si puc sortir
i puc tornar a entrar
per què no em moc?
                Pepa Bagaria (ànima felina)

Ínfimes flors
vermelles s'ajeuen
al pas de la nit.
             Maria Cirera (ànima primitiva)